Observaciones y contexto
L'obra d’Erinna és una elegia, una composició poètica que no està subjecta a un tipus de vers determinat, però Erinna utilitza l'hexàmetre dactílic, propi de la poesia homèrica.
Escriu en dialecte dori carregat d’eolismes, un senyal a la seua antecessora Safo i a la lírica en general, atés que l'eoli és la llengua amb la qual va nàixer aquest gènere. D'èpoques posteriors, que van des del s. IV fins a l'època hel·lenística i la romana, són altres poetes com ara Ànite de Tègea, Mero de Bizanci, Nossis, Aristodama d'Esmirna o Melinno.
L’elegia és un tipus de composició que va continuar cultivant-se en totes les èpoques i del qual Erinna és, sens dubte, un referent.
Donarem algunes claus que s'han d'incloure en l'activitat, com:
- Gamelion: nom del mes del calendari grec destinat als matrimonis (finals de gener, començaments de febrer).
- Proàulia: era el moment en què l'esposa passava els últims dies amb la mare, els parents de sexe femení i les amigues, i es preparava per al matrimoni. En general, es tractava d'una festa celebrada a la casa del pare de la núvia. Durant aquesta cerimònia, la núvia hauria fet diferents ofrenes, invocant la proteleia, de les deesses com Àrtemis i Afrodita. Alguns joguets eren dedicats a Àrtemis per les adolescents abans del matrimoni, com un preludi per a trobar un marit i tindre fills. Més significativament, como un ritu de pas abans de les noces, era el ritual del tall i donació d'un floc de cabell. Aquesta ofrena significava la separació de l'esposa de la infància i una iniciació a l'edat adulta. Així mateix, s'establia un vincle entre la núvia i els deus que li proporcionaven protecció durant aquesta transició.
- Himeneu: composició lírica cantada durant la processó de la núvia a la casa del nuvi.
- Gamos: era el dia del matrimoni, i consistia en una sèrie de cerimònies que implicaven la transferència de la núvia de la casa de son pare a la del seu nou espòs. El ritual del dia havia començat amb un bany de noces per part de la núvia en la font Cal·lírroe simbolitzant la purificació i la fertilitat. La núvia i el nuvi feien després ofrenes en el temple amb la finalitat d'assegurar una vida futura fructífera. A la festa de les noces assistien les dues famílies. No obstant això, els homes i les dones s'asseien en taules diferents.
- Anakalupteria: l'eliminació del vel de la núvia. Això significava la finalització de la transferència a la família del marit.
- Epàulia: una dutxa per a l'esposa i l'espòs. Els esposos rebien la major part dels dons i la preparació per al seu viatge com a marit i muller.
Una vegada conegut el ritu del matrimoni a Grècia, l'alumnat, individualment o en grups de 3, farà d’organitzador/a de casaments descrivint com organitzaran unes noces. Triarà si ha sigut contractat per la família del nuvi o de la núvia, relatarà cadascun dels passos que ha de fer a cada moment i de quines persones disposa per a poder realitzar-los, quins serveis contractarà (música, banquet, modista) i crearà el logotip de la seua empresa.
Descripción
A través de l'obra d’Erinna, La filosa, aprofundirem en el ritu del matrimoni a Grècia.
Respuesta
Documentos
Esta ficha no tiene documentos anexos