Tipos de obras

Texto

Géneros

Literatura > Poesía > Lírica

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura griega > Época arcaica

Obra

Himne a Afrodita, La passió, La cançó de Cipris, Des de Creta, La violència d'Eros, Allò que una ama

Fecha de producción: 600 a.C

Tipos de obras

Texto

Géneros

Literatura > Poesía > Lírica

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura griega > Época arcaica

Obras

Va compondre cançons de tema amorós, familiar, mitològic, cants de noces…; unes cantades per un solista amb acompanyament d’un instrument de corda i altres cantades per un cor. Els erudits d’Alexandria les compilaren en nou llibres dels que solament el primer constava de 1320 versos. La major part de l’obra s’ha perdut. Es conserva un poema sencer, l’anomenat Himne a Afrodita; i, aproximadament, 168 fragments dels que un terç és pràcticament intraduïble.

Gràcies a les últimes troballes papirològiques, s’han recuperat dos poemes (Poema dels germans i la Cançó de Cipris) i nombrosos fragments que permeten completar i entendre altres poemes ja coneguts, com el Poema de Titó en què Safo lamentava la seua vellesa. 

Per a conèixer l’obra de Safo es recomana la  traducció realitzada per la també poeta Aurora Luque que  aconsegueix  rejovenir el text i recuperar la frescor dels versos sàfics. 

Luque, Aurora (2020). Safo. Poemas y testimonios. Madrid: Editorial Acantilado, (consultat el 14/09/2021).  <http://www.elboomeran.com/upload/ficheros/obras/safo_poemas_y_testimonios.pdf>

FR. 1 Himne a Afrodita. Text grec.

Ποικιλόθρον᾽ ὰθάνατ᾽ ᾽Αφρόδιτα, 
παῖ Δίος, δολόπλοκε, λίσσομαί σε 
μή μ᾽ ἄσαισι μήτ᾽ ὀνίαισι δάμνα, 
πότνια, θῦμον. 
ἀλλά τυίδ᾽ ἔλθ᾽, αἴποτα κἀτέρωτα 
τᾶς ἔμας αὔδως αἴοισα πήλγι 
ἔκλυες πάτρος δὲ δόμον λίποισα 
χρύσιον ἦλθες 
ἄρμ᾽ ὐποζεύξαια, κάλοι δέ σ᾽ ἆγον 
ὤκεες στροῦθοι περὶ γᾶς μελαίνας 
πύκνα δινεῦντες πτέῤ ἀπ᾽ ὠράνω αἴθε 
ρος διὰ μέσσω. 
αῖψα δ᾽ ἐξίκοντο, σὺ δ᾽, ὦ μάκαιρα 
μειδιάσαισ᾽ ἀθανάτῳ προσώπῳ, 
ἤρἐ ὄττι δηὖτε πέπονθα κὤττι 
δηὖτε κάλημι 
κὤττι μοι μάλιστα θέλω γένεσθαι 
μαινόλᾳ θύμῳ, τίνα δηὖτε πείθω 
μαῖς ἄγην ἐς σὰν φιλότατα τίς τ, ὦ 
Ψάπφ᾽, ἀδίκηει; 
καὶ γάρ αἰ φεύγει, ταχέως διώξει, 
αἰ δὲ δῶρα μὴ δέκετ ἀλλά δώσει, 
αἰ δὲ μὴ φίλει ταχέως φιλήσει, 
κωὐκ ἐθέλοισα. 
ἔλθε μοι καὶ νῦν, χαλεπᾶν δὲ λῦσον 
ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι 
θῦμος ἰμμέρρει τέλεσον, σὐ δ᾽ αὔτα 
σύμμαχος ἔσσο. 

Himne a Afrodita

Inmortal Afrodita de polícromo trono, 
hija de Zeus que enredas con astucias, te imploro, 
no domines con penas y torturas, 
soberana, mi pecho; 
mas ven aquí, si es que otras veces antes, 
cuando llegó a tu oído mi voz desde lo lejos, 
te pusiste a escuchar y, dejando la casa 
de tu padre, viniste, 
uncido el carro de oro. Veloces te traían 
los hermosos gorriones hacia la tierra oscura 
con un fuerte batir de alas desde el cielo 
atravesando el éter. 
De inmediato llegaron. Tú, feliz, 
con la sonrisa abierta en tu rostro inmortal, 
preguntabas qué sufro nuevamente y por qué 
nuevamente te invoco 
y qué anhelo ante todo alcanzar en mi pecho 
enloquecido: ¿A quién seduzco ahora 
y llevo a tu pasión? ¿Quién es, oh, Safo, 
la que te perjudica? 
Porque si hoy te rehúye, pronto habrá de buscar; 
si regalos no acepta, a cambio habrá de darlos, 
y si no siente amor, pronto tendrá que amar 
aunque no quiera ella. 

FR. 31 La passió. Text grec.

φαίνεταί μοι ἐκεῖνος ἴσος θεοῖς  
φαίνεταί μοι ἐκεῖνος ἴσος θεοῖς 
εἶναι ὁ ἀνήρ, ὅστις ἐναντίος σοι 
καθίζει καὶ πλησίον ἡδὺ φωνούσης 
ὑπακούει 
καὶ γελώσης ἱμεροέσσης, τόδε ἦ ἐμὴν 
καρδίαν ἐν στήθει πτοίᾳ· 
ὅτε γὰρ εἴς σε ὁρῶ βραχέως, τότε με 
φωνεῖν οὐδὲν ἔτι εἴκει, 
ἀλλ' ἀκὴν μὲν γλῶσσα ἔαγε, λέπτον δὲ 
πῦρ αὐτίκα ὑπὸ χρωτὶ δεδράμηκεν, 
ὄμμασι δ' οὐδὲν ὁρῶ, ἐπιρρομβοῦσι 
δ' ἀκοαί, 
ἱδρὼς δὲ ψυχρός με ἔχει, τρόμος δὲ 
πᾶσαν με ἀγρεῖ, χλωρότερα δὲ ποίας 
εἰμί, τεθνάναι μέλλειν 
φαίνομαι. 

La passió 
 
Un igual a los dioses me parece 
el hombre aquel que frente a ti se sienta 
de cerca y cuando dulcemente hablas 
te escucha, y cuando ríes   
seductora. Esto -no hay duda- hace  
mi corazón volcar dentro del pecho.  
Miro hacia ti un instante y de mi voz  
ni un hilo ya me acude,   
la lengua queda inerte y un sutil  
fuego bajo la piel fluye ligero  
y con mis ojos nada alcanzo a ver  
y zumban mis oídos;   
me desborda el sudor, toda me invade 
un temblor, y más pálida me vuelvo  
que la hierba. No falta -me parece-  
mucho para estar muerta. 

FR. 26 La cançó de Cipris. Text grec.

Πῶς κε δή τις οὐ θαμέως ἄσαιτο,  
Κύπρι, δέσποιν’, ὄττινα [δ]ὴ φίλ[ησι, 
[κωὐ] θέλοι μάλιϲτα πάθαν χάλ[ασσαι;] 
[ποῖ]ον ἔχησθα  
[νῶν] σάλοισί μ’ ἀλεμάτως δαΐσδ[ην] 
[ἰμέ]ρω<ι> λύ{ι}σαντι γόν’ ωμε[ – × ] 
[ . . . ] . α . α . [ . . ]αιμ̣’ οὐ προ[0–3] . ερησ[ ⏑ – × ]  
[ – ⏑ ]νεερ . [ . ]αι  
[ c.8 ] . . . [ . . ] σέ, θέλω[ ⏑ – × ]  
[ – ⏑ – × τοῦ]το πάθη[ν ⏑ – × ]  
[ – ⏑ – × – ] . αν, ἔγω δ’ ἐμ’ αὔται  
τοῦτο σύνοιδα  
[ c.13 ] . [ . ]τοισ[ . . . . ] .  
[ c.13 ]εναμ[...]  
[ . ] . [ . ] . [...]  
[ c.12 ]  

La cançó de Cipris  

¿Cómo podría una no sufrir y volver a sufrir, 
oh, Cipris, soberana, una que—sea quien sea 
a quien ame—no quiere, en absoluto, dejar ir su pasión? 
¿Qué clase de intenciones 
tienes, que me desgarras tan gratuitamente 
con los temblores y con el deseo 
que afloja las rodillas? 
[…] 
… a ti, deseo… 
… sentir esta pasión… 
… Pero yo por mí misma 
lo alcancé a comprender. 

FR. 2 Des de Creta. Text grec. 

[ ... ] . . ανο-  
θεν κατιου[σα]  
δευρύ μ{μ}᾽ ἐ<κ> Κρήτας ἐπ[ὶ τόνδ]ε ναῦϝον  
ἄγνον ὄππ[αι τοι] χάριεν μὲν ἄλσος  
μαλί[αν], βῶμοι δ᾿ ἔνι θυμιάμε-  
νοι [λι]βανώτωι·  
ἐν δ᾿ ὔδωρ ψῦχρον κελάδει δι᾿ ὔσδων 
μαλίνων, βρόδοισι δὲ παῖς ὀ χῶρος  
ἐσκίαστ᾿, αἰθυσσομένων δὲ φύλλων  
κῶμα κατάρρ<ε>ι {ον}·  
ἐν δὲ λείμων ἰππόβοτος τέθαλε  
{τωτ} ἠρίν{ν}οισ<ιν> ἄνθεσιν, αἰ <δ᾿> ἄηται  
μέλλιχα πνέοισιν  
[ ...... ]  
ἔνθα δὴ σὺ στεμ<ματ᾽> ἔλοισα, Κύπρι, 
χρυσίαισιν ἐν κυλίκεσσιν ἄβρως  
<ὀ>μ<με>μείχμενον θαλίαισι νέκταρ 
οἰνοχόεισον  

Des de Creta  

Ven aquí, hasta mí, desde Creta a este templo 
puro donde hay un bosque placentero 
de manzanos y altares perfumados 
con incienso humeante. 
Aquí murmura un agua fresca entre la enramada 
de manzanos, procuran los rosales 
sombra a todo el recinto; de las hojas, mecidas, 
fluye un sueño letárgico. 
Y un prado donde pacen los caballos 
verdece aquí con flor de primavera. 
Con olores a miel soplan las brisas. 
Ven aquí, diosa Cipris, y en doradas 
copas escancia delicadamente 
néctar entremezclado de alegrías festivas. 

FR. 47 La violència d'Eros. Text grec.

῎Ερος δ' ἐτίναξέ μοι  
ϕρένας, ὠς ἄνεμος κὰτ ὄρος δρύσιν ἐμπέτων. 

La violència d'Eros  

Eros ha sacudido mis entrañas 
como un viento abatiéndose en el monte 
sobre las encinas.

FR. 16 Allò que una ama. Text grec.

[Ο]ἰ μὲν ἰππήων στρότον οἰ δὲ πέσδων, 
οἰ δὲ νάων φαῖσ᾿ ἐπ[ὶ] γᾶν μέλαι[ν]αν 
[ἔ]μμεναι κάλλιστον, ἔγω δὲ κῆν᾿ ὄτ- 
τω τις ἔραται·  
[πά]γχυ δ᾿ εὔμαρες σύνετον πόησαι  
[π]άντι τ[o]ῦτ᾿, ἀ γὰρ πόλυ περσκέθοισα 
κάλλος [ἀνθ]ρώπων Ἐλένα [τ]ὸν ἄνδρα 
τὸν [πανάρ]ιστον  
καλλ[ίποι]σ᾿ ἔβα ᾿ς Τροΐαν πλέοισα  
[κ]ω[ὐδ[ὲ πα]ῖδος οὐδὲ φίλων τοκήων 
πά[μπαν] ἐμνάσθη, ἀλλὰ παράγαγ᾿ αὔταν 
[κ]ω[ὐδ᾽ ἐθέλοι]σαν  
[Κύπρις· ἄγν]αμπτον γὰρ [ἔχει] νόημμα 
[καὶ τέ]λει κούφως τ[ό κέ ποι] νοήσηι· 
[τὦ]με νῦν Ἀνακτορί[ας ὀ]νέμναι-  
[σ᾿ οὐ] παρεοίσας,  
[τᾶ]ς <κ>ε βολλοίμαν ἔρατόν τε βᾶμα 
κἀμάρυχμα λάμπρον ἴδην προσώπω  
ἢ τὰ Λύδων ἄρματα κἀν ὄπλοισι  
[πεσδομ]άχεντας. 

Allò que una ama

Dicen unos que una tropa de jinetes, otros la infantería 
y otros que una escuadra de navíos, sobre la tierra 
oscura es lo más bello; mas yo digo 
que es lo que una ama. 
Y es muy fácil hacerlo comprensible 
a todos: pues aquella que tanto destacaba 
en belleza entre todos los humanos, Helena, 
a su muy noble esposo 
dejándolo tras sí marchó a Troya embarcada 
y en nada de su hija o de sus padres 
amados se acordó, sino que la sedujo 
–aunque ella no quisiera– 
Cipris, la diosa que, indómita en su mente, 
cumple muy fácilmente lo que piensa: 
ahora me ha llevado a recordar  
a Anactoria, que no está junto a mí, 
y de ella quisiera contemplar 
su andar que inspira amor y el centelleo radiante de su rostro 
antes que los carruajes de los lidios y antes que los soldados 
en pie de guerra. 

Traducció: Luque, Aurora (2020). Safo. Poemas y testimonios. Madrid: Editorial Acantilado, (consultat el 14/09/2021),  <http://www.elboomeran.com/upload/ficheros/obras/safo_poemas_y_testimonios.pdf
Texts grecs: (consultat 17/01/2022), <http://www.hs-augsburg.de/~harsch/graeca/Chronologia/S_ante06/Sappho/sap_intr.html>,  
(consultat el 17/01/2022) <http://alkman.glossa.dk/sappho.html


 

Información de la obra y contexto de creación

“La palabra de Safo supone un hecho cultural único: una voz real de mujer se expresa y expresa su deseo sin intermediario masculino alguno. Safo subvierte el sistema tradicional de subordinación femenina al crear un ser femenino con autoridad ya desde el primer poema”. (Luque, Aurora (2020). Grecorromanas. Lírica superviviente de la Antigüedad clásica.  Madrid: Editorial Planeta, pàg. 39). 

L'exemple de Safo va servir com estímul per a quasi totes les poetes supervivents de l’Antiguitat grecoromana, des de les gregues (Mirtis i Corinna, procedents de Beòcia; Telèsil·la i Praxil·la, del Peloponès; Erinna, de l’illa de Telos; Mero, de Bizanci; Ànita, de Tegea, una modesta població de l’Arcàdia…) fins a les romanes (Melinno, l’elegíaca  Sulpícia, Herènnia Prócula, Sulpícia la satírica; les viatgeres Júlia Balbil·la  i Cecília Trebula, Fàbia Acònia Paulina, l’última pagana…). Les escriptores romàntiques s’escudaren en ella per a validar l’autoria femenina (Gertrudis Gómez de Avellaneda, Carolina Coronado, María Rosa Gálvez, etc. Amb les aportacions dels papirs trobats a finals del segle XIX i segle XX, Safo torna a ser traduïda i llegida. 

Reproduint les paraules d’Aurora Luque en Grecorromanas: “Si bien el concepto de sororidad pudiera parecer anacrónico, lo cierto es que pudiera hablarse de una conciencia de hermanamiento supraespacial y supratemporal que lleva a las autoras a saberse vinculadas a una línea genealógica que inaugura Safo en el S.VII a.C.” (pàg. 26).

 

Indicaciones

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura (Poesia), art i ciència.

-Grec Batxillerat:  Bloc El text: comprensió i traducció; Bloc Educació literària.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època grega de gènere i temàtica diversos.



Documentos

Esta ficha no tiene documentos anexos