Tipos de obras

Texto

Géneros

Literatura > Poesía > Lírica

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura griega > Época clásica

Obra

Elakáte (la filosa) (fragment) / 4 epigrames

Fecha de producción: 400 a.C

Tipos de obras

Texto

Géneros

Literatura > Poesía > Lírica

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura griega > Época clásica

Obras

1. Fragment d'Elakáte

[…]

De los blancos caballos a las olas profundas

te abalanzabas tú con pies enloquecidos,

mas yo decía en alto:” ¡ya te tengo, mi amiga!”.

Y, cuando eras tortuga, corrías dando saltos

a través del recinto del gran patio.

Esto es lo que yo lloro, desventurada Baucis,

con profundo pesar: estos vestigios tuyos

en mi corazón yacen aún ardientes, muchacha.

Cenizas son ahora nuestros gozos de entonces.

De niñas, en los cuartos, junto a nuestras muñecas,

jugando a ser las novias y libres de cuidados.

Y, al despuntar el alba, la madre, que entregaba

la lana a las sirvientas tejedoras,

venía, y te llamaba para salar la carne.

¡Ay, de pequeñas cuánto miedo nos daba Mormo,

la de grandes orejas, que andaba a cuatro patas

y mudaba de una cara a otra!

Pero cuando marchaste hacia el lecho de un hombre,

mi Baucis, olvidaste cuanto habías oído

de tu madre en la infancia, que Afrodita

el olvido metió en tu corazón.

Y yo que te lamento no asisto a tus exequias:

no tengo pies profanos para dejar la casa,

no conviene a mis ojos contemplar un cadáver

y no puedo llorar con los cabellos libres.

Sin embargo, me araña un rubor de vergüenza…

 

Traducció: Juan Manuel Macías

Sabido Sánchez, Fernando (2015). “Erina de Lesbos” en Poetas siglo XXI - Antología mundial + 20.000 poetas, (consultat el 23/07/2021),

<https://poetassigloveintiuno.blogspot.com/2015/11/erina-de-lesbos-17474-poeta-de-grecia.html>

 

Text grec

[...]

λε]υκᾶν μαινομέν[οισι(ν)          π]οσσὶν ἀφ’ἵ[π]πω[ν  15

αἰ]αῖ ε.ω μέγ’ἄϋσα· φ[              ]χελύννα                      

ἁλ]λομένα μεγάλας[                 ]χορτίον αὐλᾶς·

τα]ῦτά τυ, Βαυκὶ τάλαιν[να βαρὺ στονά]χεισα γόημ[ι·] 

τα]ῦτά μοι ἐν κραδ[ίαι              ]παίχνια κεῖται

]θέρμ’ ἔτι· τῆν[α                      -] ύρομες ἄνθρακες ἤδη    20

]δαγύ[δ]ων τε χ[                       -]ίδες ἐν θαλάμοισι

νύμ[φ]αι. [-                  -]έες· ἃ τε πὸτ’ὄρθρον

μάτηρ αε[-                   -].οισιν ἐρείθοις 

τήνας ἠλθ[-                  -]να ἀμφ’ἁλίπαστον·

μικραις[-                      -]ν φόβον ἄγαγε Μορμώ  25

-] ἐν μὲν κο[-                ].ατα· ποσσί δὲ φοιτῆι

-] ..[.]σιν· ἐκ δ’]                       ]μετεβάλλετ’ὀπωπάν·

]ἁνίκα δ’ἐς [λ]έχος[      τ]όκα πάντ’ἐλέλασο 

]ἅσσ’ ἔτι νηπιασα (.)τ.  ]ματρὸς ἄκουσας 

]Βαυκὶ φίλα· λάθασ..ε  ]. Ἀφροδίτα·                30                                

]τῶ τυ κατακλα[ί]οισα τα[        -]λλα δὲ λείπω

]οὐ [γ]άρ μοι πόδες …[.]  ]ἄπο δῶμα βέβαλοι·

]οὐδ’ἐσιδῆν φαέ. [..].[      -] κνυν οὐδὲ γοάσαι

]γυμναῖσιν χαίταισιν[   φ]οινίκιος αἰδὼς 

δρύπτε[ι] μ’ ἀμφὶ πα[ρῆιδας                             35                                

αἰε[ὶ]δὲ π[ρ]οπάροιθ[εν [...]

(PSI IX 1090 = SH 401)

2. Epigrames

         I. Pez piloto, que escoltas la navegación de feliz curso de los marinos,

Da escolta a mi dulce amiga desde la popa.

 

II. Así, el eco del llanto penetra en el Hades vacío,

            El silencio, en los muertos, y los ojos maldicen,

            Todo el tiempo, la oscuridad, la noche.

            Todo el tiempo, la oscuridad, la noche.

 

III. Estelas y sirenas y urna de duelo

              Estela mía, y sirenas, y cofre funerario

              que guardas las exiguas cenizas de mí muerta:

              saludad a quien pase por frente de este túmulo

              —sea ciudadano o venga de otras tierras—

              y decidle que, a mí, recién casada, la tumba

              es quien me tiene; y así mismo que “Baucis”

              me llamaba mi padre, y que era de Telos.

              Eso quiero que sepan. Además, que mi amiga,

              Erina, gravó en mi tumba este epitafio. (Ant. Pal. 7.710)

 

IV. Soy la tumba de Baucis, la recién desposada.

—Tú, que pasas por frente de esta estela,

ojalá increparas a la muerte diciéndole:

“¡Traicionera y perversa, oh muerte, eres!”—

Esta inscripción le informa a quien leyere

la suerte crudelísima de Baucis:

cómo el cremador prendió fuego a su pira

con las mismas antorchas encendidas

bajo las cuales Himeneo cantara;

y que tú mismo, oh Himeneo, debiste

acordar tus canciones y gemidos. (Ant. Pal. 7.712)

Páramo, Jorge (2009). “Erina y Baucis: una amistad tronchada por la muerte” en Literatura: teoría, historia, crítica, n.º 11, (Universidad Nacional de Colombia. Sede Bogotá), (consultat el 10/07/2021), Erina y Baucis: una amistad tronchada por la muerte

Textos grecs

III-Στᾶλαι, καὶ Σειρῆνες ἐμαί, καὶ πένθιμε κρωσσέ,

ὅστις ἔχεις Ἀϊδα τὰν ὀλίγαν σποδιάν,

τοῖς ἐμὸν ἐρχομένοισι παρ’ἠρίον ἔπατε χαίρειν,

αἴτ’ἀστοὶ τελέθωντ’, αἴθ’ ἑτέρας πόλιος·

χὤτι με νύμφαν εὖσαν ἔχει τάφος, ἔπατε καὶ τό·                  5

χὤτι πατὴρ μ’ ἐκάλει Βαυκίδα, χὤτι γένος

Τηνία, ὡς εἰδῶντι· καὶ ὅττι μοι ἁ συνεταιρὶς

 Ἤρινν’ ἐν τύμβῳ γράμμ’ ἐχάραξε τόδε.

(AP. 7. 710)

IV- νύμφας Βαυκίδος ἐμμί: πολυκλαύταν δὲ παρέρπων

στάλαν τῷ κατὰ γᾶς τοῦτο λέγοις Ἀίδᾳ:

‘βάσκανός ἐσ᾽, Ἀίδα:’ τὰ δέ τοι καλὰ σάμαθ᾽ ὁρῶντι

ὠμοτάταν Βαυκοῦς ἀγγελέοντι τύχαν,

ὡς τὰν παῖδ᾽, Ὑμέναιος ἐφ᾽ αἷς ἀείδετο πεύκαις,     5

ταῖσδ᾽ ἐπὶ καδεστὰς ἔφλεγε πυρκαϊᾷ

καὶ σὺ μέν, ὦ Ὑμέναιε, γάμων μολπαῖον ἀοιδὰν

ἐς θρήνων γοερὸν φθέγμα μεθηρμόσαο.

(AP. 7. 712)

Información de la obra y contexto de creación

De l'obra més famosa d'aquesta poeta grega, Elakáte, sols es conserven 26 hexàmetres llegibles d'un total de 54, corresponents a diferents parts del poema, dels 300 originals; conservem també quatre epigrames fragmentaris que se li han atribuït. 

Elakáte, el seu poema més conegut, és un lament per la mort de la seua amiga Baucis. Es tracta d'una elegia, una composició poètica que no està subjecta a un tipus de vers determinat. Tanmateix, Erinna utilitza l'hexàmetre dactílic, propi de la poesia èpica. Escriu en dialecte dori carregat d'eolismes i homerismes, un recordatori de la seua antecessora Safo i de la lírica en general, ja que l'eoli és la llengua amb què va nàixer aquest gènere. Aquesta és la raó per la qual se la va creure, en un principi, coetània de Safo. 

Sorprèn el domini de la llengua i de l'hexàmetre dactílic en una jove de tan sols 15 anys, l'edat en què suposadament va escriure aquest poema. Era natural de l'illa de Telos, l'actual Tilos, i es va educar a Cos, illa a la qual pertanyia administrativament Telos, ambdues de llengua dòria.

L'antítesi utilitzada en el poema es fa servir per a mostrar el contrast entre les hores passades de felicitat i el dolor davant la separació i la mort. Està escrit en primera persona i evidencia la seua por a la solitud i a l'allunyament que suposava per a les dones el matrimoni, ja que les separava de la seua llar i dels seus èssers volguts. 

El títol del poema, Elakáte (la filosa), és un símbol, el símbol per excel·lència de la dona grega relegada a les tasques domèstiques i, més en concret, a l'activitat que més se li atribueix: teixir. Baucis es distancia de la seua amiga Erinna per culpa del seu matrimoni, estat que l'allunyarà de sa casa, dels seus èssers volguts, i la relegarà a les ocupacions que d'ella s'esperen: tindre fills i teixir.

El poema evoca els records de la infantesa, els jocs com el de la tortuga en el pati de sa casa: com, fent ella de tortuga, va respondre ritualment, i atinadament, que el seu fill “havia saltat apressadament al profund mar des del seu carro de cavalls blancs”; com aleshores —doncs així era el joc— s'havia llançat a perseguir les companyes i com, finalment, li havia cridat a Baucis en agafar-la: “¡Te tinc, xiqueta!” Parla també de les pors infantils, representats per Mormo, una ogressa que segrestrava nens (com "l'home del sac” i altres tants). En el poema, Erinna identifica el marit de la seua amiga, que la va separar de tot allò que estimava, amb un enviat de Mormo.

L'elegia és un tipus de composició que va seguir conreant-se en totes les èpoques i del que Erinna és, sense dubte, un referent.

Elakáte va ser molt llegit i admirat. Quasi setanta anys després de la seua mort, el poeta Asclepíades de Samos (285 aC) va editar la seua obra amb aquest pròleg: 

Éste es el trabajo dulcísimo de Erina. En verdad 

poco extenso, como resulta propio de una muchacha

de diecinueve años; pero más impactante que muchos.

Si la muerte no le hubiera llegado tan temprano,

¡su nombre a gran altura se hubiese remontado!

La seua minsa producció poètica va ser successivament elogiada per Leònides de Tarent (280 aC), Antípater de Sidó (170-100 aC) i dos anònims posteriors que figuren en l'Antologia  Palatina (respectivament: 4.13, 7.713, 7.12 i 9.190).  

En l'Antologia Palatina apareixen baix el nom d'Erinna dos epigrames sepulcrals (III i IV): 7710 i 712, suposadament inscrits en la làpida de la tomba de Baucis; del primer es diu expressament que ha sigut compost per Erinna. No obstant, hi ha qui dubta d'aquesta autoria i hi ha qui directament la nega.

Hereva de la gran poeta Safo de Mitilene, Erinna enllaça també amb altres moltes dones poetes gregues de totes les èpoques, amb les que té en comú aqueixa interpretació dels valors humans, considerats i expressats a través de l'experiència femenina, aqueix altre punt de vista d'aqueixa altra part de la humanitat. Parlem d'Ànite de Tegea, Nossis de Locres, Cleobulina de Lindos, Corinna de Tanagra, Mero de Bizanci i altres moltes. Evidentment, totes aquestes dones són els referents necessaris de la poesia posterior, tant de mà femenina com de mà masculina.

Indicaciones

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura (Poesia), art i ciència.

-Grec Batxillerat:  Bloc El text: comprensió i traducció; Bloc Educació literària.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època grega de gènere i temàtica diversos.

 

Documentos

Esta ficha no tiene documentos anexos