Clasificación geográfica

Europa > Grecia

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura griega > Época arcaica

Grupos por ámbito de dedicación

Escritoras > Poetas

Escritoras > * en > griego (antiguo)

Personaje
Estatua

Telesil·la d'Argos

Argos s. VI a.e.c. | Desconocido s. VI a.e.c.

Periodo de actividad: Desde 510 a.C. hasta

Clasificación geográfica: Europa > Grecia

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura griega > Época arcaica

Grupos por ámbito de dedicación

Escritoras > Poetas

Escritoras > * en > griego (antiguo)

Contexto de creación femenina

Poeta lírica creadora del vers telesileu i líder combatent enfront de Cleòmenes I en la Batalla de Sepeia. Va reivindicar la igualtat i la participació pública de les dones a la ciutat d'Argos. 

La figura i l'obra de Telesil·la enllaça amb les integrants femenines del moviment líric de la Grècia Continental: Mirtis, Praxil·la de Sició, Corinna de Tanagra, Erinna de Telos, Ànite, Safo de Lesbos, Mero i Nosis. 

 

Reseña

Telesil·la és una poeta lírica de temàtica himnicoreligiosa o mítica, del 510 aC, que va crear el vers telesileu i va combatre enfront de Cleòmenes I en la batalla de Sepeia. D'aquest enfrontament van sorgir les Festes Hybristikas. Va reivindicar la igualtat i la participació pública de les dones de la ciutat d'Argos.

Forma part d'un conjunt de veus ressenyades com el primer «cànon» de la poesia lírica femenina en la Grècia de l'Antiguitat en l'epigrama AP IX 26, atribuït a Antipater de Tessalònica, on se la cataloga com una de les nou Muses. Ella, como altres moltes poetes, va influir en altres autors i autores posteriors.

 

Actividades

Inglés

  • Geography in feminine 
    • España > Cultura Clásica > 1º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
  • Geography of the feminine Greek poetry
    • España > Cultura Clásica > 4º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
  • Geography of the Hellenistic feminine poetry
    • España > Cultura Clásica > 3º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
  • Gods' love, not corresponded love.
    • España > Cultura Clásica > 2º ESO > Continuidad del patrimonio cultural. Mitología y religión
  • Let's rap!
    • España > Cultura Clásica > 4º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico
  • More words.
    • España > Cultura Clásica > 4º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico
  • Rivers of Greece
    • España > Cultura Clásica > 2º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
  • The Battle of Sepeia: female victory
    • España > Cultura Clásica > 3º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Historia y evolución sociopolítica
  • The Hybristika and Santa Águeda.
    • España > Cultura Clásica > 4º ESO > Continuidad del patrimonio cultural. Mitología y religión
  • Who is who
    • España > Cultura Clásica > 1º ESO > Continuidad del patrimonio cultural. Mitología y religión

Español

Valenciano

Justificaciones

  • Poeta lírica que va ser líder combatent en la batalla de Sepeia contra Cleòmenes I d’Esparta.
  • Va reivindicar la igualtat i la participació pública de les dones de la ciutat d'Argos.
  • Forma part d'un conjunt de veus ressenyades com el primer «cànon» de la poesia lírica femenina en la Grècia de l'Antiguitat _epigrama AP IX 26 atribuït a Antipater de Tessalònica_, on se la cataloga com una de les nou Muses.
  • Va ser font d'inspiració per a grans poetes, com Teòcrit o Catul.

Biografía

Aquesta poeta lírica va nàixer a Argos i la seua vida està datada entorn del 510 aC. Les dades biogràfiques que tenim d'ella les proporciona Plutarc, qui diu que provenia de família noble i que tenia una salut malaltissa. Això la va portar a conrear la poesia i la música per dictamen de l'oracle d'Apol·lo. Va sanar i es va convertir en una de les Nou Muses, tal com la va anomenar Antipater de Tessalònica en un epigrama atribuït a ell.

Es va enfrontar s Cleòmenes I en la batalla de Sepeia i va reivindicar la igualtat i la participació pública de les dones de la ciutat d'Argos. Forma part d'un important moviment líric de la Grècia continental, que s'obri pas a través del s. VI a.C., les representants del qual són dones: Telesil·la d'Argos, Mirtis, Praxil·la de Sició, Corinna de Tanagra, Erinna, Ànita, Safo, Mero i Nosis.

La seua poesia és himnicoreligiosa o mítica. Atribuïen les danses dels cors enfrontats masculins i femenins a la commemoració de la gesta militar de Telesil·la, que va armar i va vestir d'homes les dones per a defensar la seua ciutat enfront de Cleòmenes I en la batalla de Sepeia, fet que va donar lloc a la celebració de les festes Hybrístikas o Endymatia

Va crear un vers nou, anomenat telesileu (glicònic acèfal). Els únics versos conservats d'ella pertanyen a un parteni, compost per a ser interpretat per un cor de donzelles, sobre l'amor d’Àrtemis i el riu Alfeu. 

Ella, como altres poetes, va influir en els autors i les autores posteriors.

Bibliografía

-Conejo Aróstegui, María Esther (1999). “La mujer en la Poesía Lírica Griega”, Revista de Filología y Lingüística XXV (Extraordinario), pp. 199-204, (consultat el 23/07/2021), <https://revistas.ucr.ac.cr/index.php/filyling/article/download/20498/20733/>

-Mayor Ferrándiz, Teresa María (1998). “Telesila de Argos: entre la realidad y el mito". Mitos: actas del VII Congreso Internacional de la Asociación Española de Semiótica (Investigaciones Semióticas VII), Vol. 3, pp. 113-117, (consultat el 23/07/2021), <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3030362>

-Valdés Guía, Miriam (2005). “La Batalla de Sepea y las Hybrístikas: culto, mito y ciudadanía en la sociedad argiva”. Gerión, 23, n.º 1, pp. 101-114, (consultat el 23/07/2021), <https://revistas.ucm.es/index.php/GERI/article/view/GERI0505110101A/14093>

-Valdés Guía, Miriam (2006-2008). “El culto de Afrodita armada en Amiclas (Esparta) y la fundación de Tarento.” Arys, n.º 7, pp. 69-82, (consultat el 23/07/2021), <https://e-revistas.uc3m.es/index.php/ARYS/article/download/5572/3955>

-Biedma, José (2021). “Telesila y la poesía femenina de su tiempo” en Mujeresparalahistoria.blogspot.com, (consultat el 20/05/2021), <https://mujeresparalahistoria.blogspot.com/2021/03/telesila-y-la-poesia-femenina-de-su.html>

-Díaz, Yosue (2019). “Telesila de Argos: Valentía, igualdad femenina y coraje en la Antigua Grecia” en Culturizando.com, (consultat el 20/05/2021), <https://culturizando.com/telesila-argos-valentia-igualdad-femenina-coraje-la-antigua-grecia/>

-Mark, Joshua J. (2014). “Tellesila de Argos. Quien fue” en Edukavital.blogspot.com, (consultat el 23/07/2021), <https://edukavital.blogspot.com/2014/07/nuestras-reuniones-todo-en-uno-teu_20.html>

Enfoque Didáctico

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura (Poesia), art i ciència.

-Grec Batxillerat:  Bloc El text: comprensió i traducció; Bloc Educació literària.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època grega de gènere i temàtica diversos.

Documentos