Activitat

Poesia amagada

Personatges:

Erinna de Telos

Tema: La poesia lírica monòdica

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència Plurilingüe

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència en consciència i expressions culturals

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Cultura Clàssica > 4t ESO > Pervivència de les llengües clàssiques. Llengua i lèxic

Enunciat

Erinna va ser una poeta grega del s. IV a. C. de l'obra m&eacute;s famosa de la qual es conserven 26 versos llegibles, d'un total de 54, corresponents a diferents parts del poema. Originalment, aquest poema anomenat  La Filosa va tindre 300 versos. Es tracta d&rsquo;un lament per la mort de la seua amiga Baucis i una evocaci&oacute; de la infantesa perduda i passada amb ella. Va n&agrave;ixer a l&rsquo;illa de Telos, l&rsquo;actual Tilos, a Gr&egrave;cia, prop de Cos, on sembla que va estudiar. Va ser molt admirada en la seua &egrave;poca i lloada per altres poetes posteriors per la maduresa de la seua escriptura malgrat la seua curta edat, perqu&egrave; sembla que va escriure aquest poema amb 15 anys. &nbsp;
L&rsquo;activitat sobre un fragment de La filosa consta de diverses parts. En la primera, has de llegir el text, reflexionar-hi i respondre a les preguntes. En la segona, a partir de la interpretaci&oacute; que hages fet de la lectura, dibuixa sobre una cartolina el que el poema t&rsquo;ha suggerit i apega el text o copia&rsquo;l. La tercera part consisteix a seleccionar i marcar sobre el text aquelles paraules o expressions que m&eacute;s t&rsquo;han impactat, de manera que formen, elles mateixes, un breu poema al qual posar&agrave;s t&iacute;tol.&nbsp;
&nbsp;
Fragment de La filosa&nbsp;
&hellip; Dels blancs cavalls a les ones profundes&nbsp; t&rsquo;abalan&ccedil;aves tu amb peus embogits,&nbsp; mes jo deia en veu alta: &ldquo;ja et tinc, amiga meua!&rdquo;&nbsp; I, quan eres tortuga, corries fent salts&nbsp; a trav&eacute;s del recinte del gran pati.&nbsp; Aix&ograve; &eacute;s el que jo plore, desventurada Baucis,&nbsp; amb profund pesar: aquests vestigis teus&nbsp; en el meu cor jauen encara ardents, xica.&nbsp; Cendres s&oacute;n ara els nostres gojos de llavors.&nbsp; De xiquetes, en les estances, al costat de les nostres nines,&nbsp; jugant a ser les n&uacute;vies i lliures de cures.&nbsp; I, a trenc d&rsquo;alba, la mare, que entregava&nbsp; la llana a les serventes teixidores,&nbsp; venia, i et cridava per a salar la carn.&nbsp; Ai, de xiquetes quanta por que ens feia Mormo,&nbsp; la de grans orelles, que caminava de quatre grapes&nbsp; i mudava d&rsquo;una cara a una altra!&nbsp; Per&ograve; quan te&rsquo;n vas anar cap al llit d&rsquo;un home,&nbsp; Baucis meua, vas oblidar tot el que havies sentit&nbsp; de la teua mare en la inf&agrave;ncia, que Afrodita&nbsp; l&rsquo;oblit va ficar al teu cor.&nbsp; I jo que et lamente no assistisc a les teues ex&egrave;quies:&nbsp; no tinc peus profans per a deixar la casa,&nbsp; no conv&eacute; als meus ulls contemplar un cad&agrave;ver&nbsp; i no puc plorar amb els cabells lliures.&nbsp; No obstant aix&ograve;, m&rsquo;arrapa un rubor de vergonya&hellip;&nbsp;
Traducci&oacute; al catal&agrave; de Maria Ferrando&nbsp;
Entre altres coses, aquesta obra parla dels jocs infantils i les tasques que compartia amb la seua amiga Baucis.&nbsp;
1. A quins jocs es refereix?&nbsp; 2. Quines tasques &ldquo;femenines&rdquo; hi apareixen esmentades?&nbsp; 3. Quina deessa apareix en el text i per qu&egrave;?&nbsp; 4. Quin terror infantil apareix? Amb quin l&rsquo;identifiques?&nbsp; 5. Per qu&egrave; &eacute;s tan trist el poema?&nbsp; 6. Quines dades biogr&agrave;fiques pots extraure del text d&rsquo;Erina?&nbsp; 7. Extrau i c&ograve;pia les paraules vinculades a l&rsquo;esfera femenina.&nbsp; 8. A pesar que en la literatura hi ha moltes obres d&rsquo;aquesta tipologia i de l&rsquo;evident refer&egrave;ncia que en aquest sentit constitueix Erina, la seua obra no &eacute;s coneguda. Per qu&egrave; creus que passa aix&ograve;?&nbsp;

Observacions i context

L’obra d’Erina és una elegia, una composició poètica que no està subjecta a una mena de vers determinat, però Erina utilitza l’hexàmetre dactílic, propi de la poesia homèrica.

Escriu en dialecte dòric carregat d’eolismes, una picada d’ullet a la seua antecessora Safo i a la lírica en general, ja que l’eoli és la llengua amb la qual va nàixer aquest gènere. D’èpoques posteriors, que van des del segle IV fins a l’època hel·lenística i la romana, són altres poetes com Ànita de Tegea, Mero de Bizanci, Nossis, Aristodama d’Esmirna o Melino.

L’elegia és una composició que va continuar cultivant-se en totes les èpoques i de la qual Erina és, sens dubte, un referent.

Es proposa una activitat per a fer individualment, però que consta de diverses parts. En la primera, es llig el text, s’hi reflexiona i es respon a les preguntes. En la segona, a partir de la interpretació que cadascun haja fet de la lectura, dibuixa sobre una cartolina el que el poema li ha suggerit i apega el text o copia’l. La tercera consisteix a seleccionar i marcar sobre el text aquelles paraules o expressions que més l’hagen impactat, de manera que formen, elles mateixes, un xicotet poema al qual se li posarà un títol. Els murals poden penjar-se a les parets de l’aula o del centre.

Instruccions per al desenvolupament de l’activitat:

1a Part

- Materials: fragment de poema; cartolina, llapis, pintures, retoladors…

- Lectura del fragment.

- Contestar les preguntes.

2a Part

- Què t’ha suggerit el text? Podries dibuixar-lo? Fes-ho sobre una cartolina.

- Apega el poema sobre la cartolina o copia’l.

3a Part

- Sobre el text apegat o copiat, enquadra aquelles paraules o expressions (curtes) que més t’han impactat.

- Amb les paraules o expressions seleccionades, conforma el teu propi poema.

- Per a finalitzar l’activitat, es lligen en veu alta els poemes.

Descripció

Lectura i reinterpretació d’un text clàssic.

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos