Tipos de obras

Texto

Géneros

Literatura > Poesía > Lírica

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura griega > Época clásica

Antigüedad > Cultura griega > Época helenística

Obra

3 Fragments

Fecha de producción: 400 a.C

Tipos de obras

Texto

Géneros

Literatura > Poesía > Lírica

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura griega > Época clásica

Antigüedad > Cultura griega > Época helenística

Obras

Fragment 1 (PMG 655) 

De nuevo Terpsícora me llama 
para entonarles hermosos cantos 
a las tanágrides de níveos peplos.  
Y mucho disfruta la ciudad 
con mis cantos de melodiosas charlas.  
Pues la gran (...) 
(...) 
Alegro la espaciosa tierra  
y los oráculos de los antepasados 
haciendo honor (...)  
a las muchachas les inicio.  
Muchas veces al Cefiso yo misma 
como dios tutelar lo adorné con mis palabras 
y muchas veces al gran Orión 
y a los cincuenta atipotentes 
hijos, a los que unido a las ninfas 
engendró. Y a la hermosa Libia (...) 
 
Traducció: Alberto Bernabé Pajares i Helena Rodríguez Somolinos  
Bernabé Pajares, Alberto y Rodríguez Somolinos, Helena (1994). Poetisas griegas. Madrid: Ediciones Clásicas.

Fragment 2 Competició poètica entre Helicó i Citeró (PMG 654) 
 
… los curetes 
ocultaron al sacro niño de la diosa 
en una cueva, a espaldas 
de Crono de intención retorcida,  
cuando se lo hurtó la feliz Rea 
 
y gran honra entre los inmortales  
se granjeó”. Tal fue su canto.  
Y a los felices sin tardar las Musas  
les encargaron emitir su voto  
secreto en urnas como el oro 
relucientes. Y ellos todos a la vez se alzaron. 
 
El que más consiguió fue Citerón.  
Así que Hermes proclamó en seguida  
de un grito, que la victoria 
ansiada había logrado. Con coronas 
adornaban su cabeza 
los felices. Y su ánimo se regocijaba. 
 
Pero el otro, poseído por pesares 
terribles, Helicón, trepó 
a una escarpada roca 
y el monte lo acogió. Y dando un grito 
digno de lástima, de lo más alto 
se arrojó entre miríadas de piedras.  
 
Traducció: Alberto Bernabé Pajares i Helena Rodríguez Somolinos 
Bernabé Pajares, Alberto y Rodríguez Somolinos, Helena (1994). Poetisas griegas. Madrid: Ediciones Clásicas.   

Text grec Frag. 2

 ]ΚΏΡΕΙ-
ΤΕΣ ΈΚΡΟΥ]ΨΑΝ ΔΆΘΙΟ[Ν ΘΙ]ΆΣ
ΒΡΈΦΟ]Σ ΆΝΤΡΟΙ, ΛΑΘΡΆ[ΔΑ]Ν ΑΓ-
ΚΟ]ΥΛΟΜΕΊΤΑΟ ΚΡΌΝΩ, ΤΑ-
ΝΊΚΑΝ ΝΙΝ ΚΛΈΨΕ ΜΆΚΗΡΑ ΡΕΊΑ
ΜΕΓ]ΆΛΑΝ Τ' [Α]ΘΑΝΆΤΩΝ ΈΣ-
ς] ΈΛΕ ΤΙΜΆΝ. ΤΆΔ' ΈΜΕΛΨΕΜ.
ΜΆΚΑΡΑΣ Δ' ΑΥΤΊΚΑ ΜΏΣΗ
Φ]ΕΡΈΜΕΝ ΨΆΦΟΝ Έ[Τ]ΑΤΤΟΝ
ΚΡ]ΟΥΦΊΑΝ ΚΆΛΠΙΔΑΣ ΕΝ ΧΡΟΥ-
ΣΟΦΑΊΣ. ΤΎ Δ' ΆΜ ΠΆΝΤΕ[Σ] ΏΡΘΕΝ.

ΠΛΊΟΝΑΣ Δ' ΕΊΛΕ ΚΙΘΗΡΏΝ.
ΤΆΧΑ Δ' ΕΡΜΆΣ ΑΝΈΦΑΝ[ΈΝ
ΝΙ]Ν ΑΟΎΣΑΣ ΕΡΑΤΆΝ ΩΣ 
Έ]ΛΕ ΝΊΚΑΝ ΣΤΕΦ[Ά]ΝΥΣΙΝ
.......].(.)ΑΤΏ. ΑΝΕΚΌΣΜΙΟΝ
ΜΆΚΑ]ΡΕΣ. ΤΏ ΔΈ ΝΌΟΣ ΓΕΓΆΘΙ.

Ο ΔΈ ΛΟ]ΎΠΗΣΙ ΚΆ[Θ]ΕΚΤΟΣ
ΧΑΛΕΠ]ΉΣΙΝ FΕΛΙ[Κ]ΏΝ Ε-
.......]ΛΙΤΤΆΔΑ [Π]ΈΤΡΑΝ
.......]ΚΕΝ Δ' Ό[ΡΟ]Σ. ΥΚΤΡΏΣ
.......]ΩΝ ΟΥΨ[Ό]ΘΕΝ ΕΊΡΙ-
ΣΈ ΝΙΝ Ε]Μ ΜΟΥ[ΡΙ]ΆΔΕΣΣΙ ΛΆΥΣ
..................................................

Tsakirakis Kris, Giorgos (2012). "ΚΟΡΙΝΝΑ, ΚΛΑΣΙΚΑ", en Ίδρυμα Ποίησης / Poetry Foundation, (consultat el 10/04/2022) <https://idrymapoiisis.blogspot.com/2012/10/blog-post_8167.html>

Fragment 3 Asop consulta l'endeví Acrefén sobre el parador de les seues filles (PMG 654) 

“…De tus hijas, a tres las posee 
Zeus padre, rey de todas las cosas;  
y a tres las desposó el señor del ponto,  
Posidón; de los lechos de dos  
Febo es el dueño,  
 
y a una la tiene el noble hijo de Maya,  
Hermes, pues a tal punto Eros 
y Cipris lograron persuadirlos 
de que, entrando a escondidas en tu casa, 
se adueñaran de nueve de tus hijas.  
 
Ellas un día una progenie de héroes, 
de semidioses, van a dar a luz.  
Y serán extraordinariamente fértiles 
y famosas, como lo que viene 
del trípode oracular inmarcesible. 
 
De tal privilegio me adueñé,  
entre cincuenta esforzados 
hermanos, como sublime profeta 
del venerable santuario,  
dotado del don de la verdad, yo, Acrefén.  
 
Y es que el hijo de Leto 
le concedió primero a Evónimo 
dictar oráculos desde su propio trípode. 
E Hirieo, tras explusarlo del país,  
obtuvo el segundo este honor,  
 
el hijo de Posidón, y luego 
Orión, nuestro progenitor,  
recuperada su propia tierra.  
Mas él mora ahora en el cielo 
y este honor en mí ha recaído.  
 
Así pues lo sé bien y pronuncio 
una veraz profecía.  
Cede, pues, tú ante los inmortales 
y libra tus mientes de pesares,  
ya que eres suegro de los dioses.” 
 
Así habló el adivino venerable.  
Asopo amablemente 
lo tomó de la diestra 
y tras enjugar el llanto de sus ojos,  
le dio la siguiente respuesta:  
(…) 
 
Traducció: Alberto Bernabé Pajares i Helena Rodríguez Somolinos 
Bernabé Pajares, Alberto y Rodríguez Somolinos, Helena (1994). Poetisas griegas. Madrid: Ediciones Clásicas.  

Información de la obra y contexto de creación

L’obra de Corinna, com de tants autors i autores de l’Antiguitat, ha arribat fins a l’actualitat en un lamentable estat de conservació. Per transmissió indirecta s’han conservat diversos fragments. En el millor dels casos l’autor que la cita indica el nom de l’obra a la que correspon el fragment i així coneixem el nom d’algunes de les seues composicions com ϝεροῖα, Set contra Tebes o Iolau. Per altra part, conservem també fragments de transmissió directa trobats en papirs. Per tant, el corpus de l’autora es compon d’uns 40 fragments.

Les obres més extenses que conservem són les restes de dos poemes trobats en el papir de Berlín (Page, Poetae Melici Graeci, 654) i que corresponen als fragments 2 i 3. El primer conta la justa poètica dirigida per les muses entre Helicó i Citeró, dos herois que donarien nom a sengles monts de Beòcia. El poema comença amb els últims vers del cant d’uns dels contendents. Els déus, que actuen de jurat, acaben donant la victòria a Citeró, provocant, així, el suïcidi d’Helicó, que es llança des d’una muntanya. 

El segon poema ens transmet també un mite local en què l’endeví Acrefén consola el déu-riu Asop –que passa precisament per Tanagra– qui ha anat a consultar-lo preocupat per la desaparició de nou de les seues filles. L’endeví li diu que han sigut segrestades pels déus i els espera un magnífic avenir. A continuació, li conta la història de l’oracle, instituït pel propi Apol·lo i acaba recomanant-li resignació davant dels designis divins. Lamentablement, el text es talla i la resposta de l’afligit Asop no ha arribat fins als nostres dies. 

Destaca en ambdós poemes l’al·lusió a herois, personatges i elements mitològics de la zona de Beòcia, lloc d’origen de Corinna. Es tracta d’un tret molt comú en la poesia d’aquesta autora, que es caracteritzà sempre pel localisme dels temes triats i la seua gran erudició respecte a ells. 

El fragment 1 ens remet als cors de donzelles que interpretaven composicions poètiques en alguns actes religiosos o festius de la ciutat. En aquest cas en concret, l’al·lusió a Terpsícore, musa de la dansa, seria un indici de que aquestes interpretacions no només eren cantades sinó també acompanyades de ball. Les dones participen en el cor, el dirigeixen i també, en moltes ocasions, són compositores de la poesia que interpreten. És el que trobem en aquest fragment, en què la poeta ens conta que, com en altres ocasions, ha escrit uns cants per a les donzelles de Tanagra amb els quals la ciutat gaudeix. 

En cap dels tres casos coneixem el nom de l’obra en què es trobava el poema. 

El seu estil és senzill, amb oracions breus i poques figures estilístiques sense que això li lleve qualitat literària. Un estil simple proper a allò popular.

Indicaciones

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura (Poesia), art i ciència.

-Grec Batxillerat:  Bloc El text: comprensió i traducció; Bloc Educació literària.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època grega de gènere i temàtica diversos.



Documentos

Esta ficha no tiene documentos anexos