Enunciat

Observacions i context

L'obra d’Erinna és una elegia, una composició poètica que no està subjecta a una mena de vers determinat, però Erinna utilitza l'hexàmetre dactílic, propi de la poesia homèrica.  

Escriu en dialecte dori carregat d’eolismes, una picada d'ullet a la seua antecessora Safo, i a la lírica en general, atés que l'eoli és la llengua amb la qual va nàixer aquest gènere. D'èpoques posteriors, que van des del s. IV fins a l'època hel·lenística i la romana, són altres poetes com Ánita de Tegea, Nero de Bizanci, Nosis, Aristodama d'Esmirna o Melino.  

L’elegia és un tipus de composició que va continuar cultivant-se en totes les èpoques i del qual Erinna és, sens dubte, una referent.  
 
Els epitafis eren escrits sobre la pedra que feia d'estela (làpida) funerària i solien cridar l'atenció del caminant perquè aquest es parara a llegir i s'interessara per qui hi jeia. Les sepultures podien variar en funció de l'època i de la classe social a la qual es pertanguera. Variaven els motius escultòrics, els materials, la grandària… Algunes d'elles eren vertaderes obres d'art. L'alumnat establirà les diferències i semblances, si n'hi haguera, entre els diferents períodes i en fixarà, en la mesura que siga possible, les característiques de cadascun. Depenent de com es plantege l'activitat, el resultat final pot anar des de la plasmació en un mural fins a la presentació per mitjà d'un PowerPoint o similar. Aquesta activitat es pot fer individualment o en equip. 

Descripció

La idea és, basant-se en l'epitafi atribuït a Erinna en l'Antologia Palatina, introduir l'art que destil·len els sepulcres i comparar-los depenent de les èpoques i civilitzacions, des d’Etrúria, passant per Grècia i Roma, i arribant al període paleocristià.  

Resposta

Documents