Clasificación geográfica

Europa > España

Movimientos socio-culturales

Edad Contemporánea > Movimientos literarios y culturales desde finales del s. XIX > Literatura desde el último tercio del s. XX

Edad Contemporánea > Movimientos literarios y culturales desde finales del s. XIX > Estudios de mujeres

Grupos por ámbito de dedicación

Activistas > Feministas (activistas)

Escritoras > en > catalán

Escritoras > Narradoras

Escritoras > Traductoras

Personaje
Helena

Helena Valentí Petit

Barcelona 1940 ‖ Barcelona 1990

Periodo de actividad: Desde 1977 hasta 1990

Clasificación geográfica: Europa > España

Movimientos socio-culturales

Edad Contemporánea > Movimientos literarios y culturales desde finales del s. XIX > Literatura desde el último tercio del s. XX

Edad Contemporánea > Movimientos literarios y culturales desde finales del s. XIX > Estudios de mujeres

Grupos por ámbito de dedicación

Activistas > Feministas (activistas)

Escritoras > en > catalán

Escritoras > Narradoras

Escritoras > Traductoras

Contexto de creación femenina

Helena Valentí s’insereix en la fèrtil genealogia femenina de la literatura catalana iniciada en l’Edat Mitjana i que es manté, de manera ininterrompuda, fins a l’actualitat. Hereves de les trobairitzs occitanes i les poetes andalusines, en formen part, entre d’altres, les medievals la Reina de Mallorques, Isabel de Villena o Maria de Castella. A l’Edat Moderna, trobem Anna Maria del Santíssim Sagrament o Narcisa Torres. Durant el Romanticisme (amb Renaixença i l’Escola Mallorquina), i el primer terç del segle XX (Modernisme, Noucentisme i les avantguardes), sorgeixen nombroses autores, com ara Maria Josepa Massanés, Manuela Agnés Rausell, Maria-Antònia Salvà, Rosa Leveroni, Simona Gay, Aurora Bertrana, Carme Montoriol, Clementina Arderiu o Caterina Albert. 

Aquesta darrera autora és una de les mares simbòliques d’Helena Valentí, juntament amb altres escriptores catalanes com Maria-Aurèlia Capmany, Montserrat Roig i Mercè Rodoreda. Maria-Mercè Marçal li dedica tres articles sobre xarxes genealògiques en femení, que compila a Sota el signe del drac. Proses 1985-1997 (2004) dels quals destaca “Helena, Maria Aurèlia, Montserrat”. Valentí també té mares simbòliques estrangeres com Doris Lessing, Katherine Mansfield i Virginia Woolf, a qui va traduir al català i al castellà.

Reseña

Escriptora i traductora, les grans influències d’Helena Valentí són el feminisme i el món anglosaxó. Introductora de la literatura anglosaxona a la cultura catalana, fou traductora de Virginia Woolf i Katherine Mansfield al català. De Virginia Woolf, traslladà l’obra simbòlica del feminisme literari Una cambra pròpia (1985). També fou la traductora de Doris Lessing al castellà i en traduí El cuaderno dorado (1978), de la Premi Nobel de Literatura 2007. Les seves quatre novel·les (L’amor adult (1977), La solitud d’Anna (1981), La dona errant (1986) i D’esquena al mar (1991)) versen sobre la dona, les relacions amb ella mateixa i amb el món, els sentiments d’irritació, la fugida, l’estoïcisme contemporani, etc. Totes les seves protagonistes són outsiders, dones que viuen en espais de frontera, en els marges, fora del “vell ordre establert”, que consideren decadent.

Actividades

Justificaciones

  • Narradora, autora de quatre novel·les curtes.
  • Les seves obres de creació versen sobre la dona, les relacions amb ella mateixa i amb el món. S’acosten al realisme brut (dirty realism) nord-americà dels anys setanta.
  • Traductora de Virginia Woolf, Katherine Mansfield, Robert Graves i Graham Greene al català.
  • Traductora de Doris Lessing al castellà.

Biografía

Helena Valentí i Petit va néixer a Barcelona el 1940. Filla de l’hel·lenista Eduard Valentí, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1962, en obtenir el lectorat d’espanyol a Cambridge, s’exilià voluntàriament a Anglaterra, on de primer treballà en diverses universitats i després buscà en la traducció el mitjà de vida. Estudià a les universitats de Durham i de Cambridge, on es doctorà amb una tesi sobre els germans Machado. 

Primer fou traductora i després novel·lista. La traducció la conduí a la creació. Començà traduint al castellà. A aquesta llengua versionà autors i autores d’èpoques, llengües, gèneres i estils tan diversos com William Blake, Marilyn French, Charlotte Perkins Gilman, Nicholas Guild, Patricia Highsmith, Horaci, Najib Mahfuz, I. A. Richards, Harold Robbins, Bernice Rubens, Roger T. Taylor, Evelyn Waugh i Doris Lessing, de la qual traslladà El cuaderno dorado (1978), l’obra més apreciada i popular de l’autora i punt de referència de la traductora, que en part la conduí a la literatura de creació. 

De retorn a Catalunya, el 1974, decidí compaginar la traducció amb la narrativa: L’amor adult (1977), La solitud d’Anna (1981), La dona errant (1986) i D’esquena al mar (1991) versen sobre la dona, les relacions amb ella mateixa i amb el món, els sentiments d’irritació, l’estoïcisme contemporani, la fugida; la majoria de les seves traduccions al català, també. 

La seduïren la prodigiosa capacitat de trencar mites de Virgínia Woolf, de qui traduí Al far i Una cambra pròpia, i el lliurament vital i literari de Kathering Mansfield, de qui traslladà Un home casat i altres crueltats i La garden party i altres contes (tretze dels quinze que conformen el recull: el 1937 Josep Ros-Artigues ja havia publicat “A la badia” i “La garden party”). També girà la novel·la històrica Jo, Claudi, de Robert Graves, i la novel·la d’intriga El factor humà, de Graham Greene, els personatges de les quals, sovint complexos i turmentats, són sotmesos, com els de les mateixes novel·les de Valentí, a una introspecció psicològica minuciosa. 

El mateix any de la seva mort, el 1990, sortí a llum la seva traducció d’un recull de narracions de dones viatgeres, Viatges indiscrets, editat per Lisa St. Aubin l’any abans. Per a Valentí crear i (re)crear literàriament són viatges insondables en els quals experimenta vincles simbiòtics entre l’escriptura i la traducció. 

Godayol, Pilar. Visat. Diccionari de la traducció catalana. Ed. Per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. https://visat.cat/diccionari/cat/traductor/888/valenti-i-petit-helena.html (09-12-2022)

Obras

NOVEL·LA

(1977). L'amor adult. Barcelona: Edicions 62, «El Balancí».

(1981). La solitud d'Anna. Barcelona: Edicions 62, «El Balancí».

(1986). La dona errant. Barcelona: Laia, «El mirall i el temps».

(1987). Iyengar a Catalunya. Barcelona: Fundació Guasch.

(1991). D'esquena al mar (introducció de Maria-Mercè Marçal). Barcelona: Edicions de l'Eixample, «Espai de dones».

 

TRADUCCIONS AL CATALÀ

(1983). GIBRAN, Kahlil. El rodamón. Barcelona: Aquari.

(1984). WOOLF, Virginia. Al far. Barcelona: Proa.

(1984). MANSFIELD, Katherine. Un home casat i altres crueltats. Barcelona: Laertes.

(1985). WOOLF, Virginia. Una cambra pròpia. Barcelona: Grijalbo.

(1986). GRAVES, Robert. Jo, Claudi. Barcelona: Edhasa.

(1986). HEINLEIN, Robert A. L’home que va vendre la lluna. Barcelona: Laia.

(1986). SUE, Eugène. Kernok, el pirata. Barcelona: Laia.

(1988). GREENE, Graham. El factor humà. Barcelona: Edhasa.

(1989). MANSFIELD, Katherine. La garden party i altres contes. Barcelona: Edicions 62. [Amb J. Ros-Artigues]

(1990). AUBIN DE TERÁN, Lisa St. (ed.). Viatges indiscrets. Barcelona: Edicions de l'Eixample.

 

TRADUCCIONS AL CASTELLÀ

(1961). HORACI. Epístola a los pisones. Barcelona: Bosch.

(1967). RICHARDS, I. A. Lectura y crítica. Practical Criticism. Barcelona: Seix Barral.

(1972). MANDEL, Ernest; NICOLAUS, Martin. Debate sobre Norteamérica. Barcelona: Anagrama.

(1974). COMPTON-BURNETT, I. Un dios y sus dones. Barcelona: José Batlló.

(1974). SPIRO, Melford E.; GOUGH, Kathleen; LÉVI-STRAUSS, Claude. Polémica sobre el origen y la universalidad de la familia. Barcelona: Anagrama. [Amb José R. Llobera i Luis Merino]

(1975). DELORIA, Vine. El general Custer murió por vuestros pecados: un manifiesto indio. Barcelona: Barral.

(1975). LLOBERA, Josep R. (ed.). La antropología como ciencia. Barcelona: Anagrama. [Amb Antonio Desmonts i Manuel Uría]

(1976). BARTON, Anthony. El ejecutivo ambicioso. Barcelona: Labor.

(1976). HARNER, Michael J. Alucinógenos y chamanismo. Madrid: Guadarrama.

(1976). SHABAN, M. H. Historia del Islam. Vol. 1. Barcelona: Labor.

(1977). BLAKE, William. Cantos de inocencia; Cantos de experiencia. Barcelona: Bosch.

(1977). CORNELISEN, Ann. Mujeres en la sombra. Barcelona: Bosch.

(1978). LESSING, Doris. El cuaderno dorado. Barcelona: Noguer.

(1980). RUBENS, Bernice. Envié una carta de amor. Barcelona: Argos Vergara.

(1980). SHABAN, M. H. Historia del Islam. Vol. 2. Barcelona: Labor.

(1980). TAYLOR, Roger L. El arte, enemigo del pueblo. Barcelona: Gustavo Gili.

(1981). CAIN, James M. Mildred Pierce. Barcelona: Ediciones del Cotal.

(1981). CLARK, T.J. Imagen del pueblo. Gustave Courbet y la Revolución de 1848. Barcelona: Gili.

(1981). POWELL, William. La primera víctima. Barcelona: Planeta.

(1981). SWINDELL, Larry. El último héroe: una biografía de Gary Cooper. Barcelona: Planeta.

(1982). GILL, Bob. Olvide todas las reglas que le hayan enseñado sobre el diseño gráfico, incluso las de este libro. Barcelona: Gustavo Gili.

(1982). LESSING, Doris. La ciudad de las cuatro puertas. Barcelona: Argos Vergara.

(1982). SAPERSTEIN, Alan. Madre mata a sus hijos y se suicida. Barcelona: Planeta.

(1982). ZODROW, John. En el nombre del padre. Barcelona: Planeta.

(1983). HIGHSMITH, Patricia. A merced del viento. Barcelona: Planeta.

(1983). KAUFELT, David A. Rosa de plata. Barcelona: Planeta.

(1983). WAUGH, Evelyn. Los seres queridos. Barcelona: Argos Vergara.

(1983). WELLS, H. G. Ann Veronica. Barcelona: Editorial Argos Vergara.

(1984). HAILEY, Arthur. Medicina peligrosa. Barcelona: Planeta.

(1984). ROBBINS, Harold. El descenso de Xanadú. Barcelona: Planeta.

(1985). GUILD, Nicholas. El aviso de Berlín. Barcelona: Planeta.

(1985). ROOKE, Leon. El perro de Shakespeare. Barcelona: Laia.

(1986). LESSING, Doris. Gatos muy distinguidos. Barcelona: Laia.

(1987). GILMAN, Charlotte Perkins. El país de Ellas: una utopía feminista. Barcelona: laSal. Edicions de les Dones.

(1988). MAHFUZ, Naguib. El callejón de los milagros. Barcelona: Alcor.

(1989). FOSTER, Kenelm. Petrarca: poeta y humanista. Barcelona: Crítica.

(1989). REID, Howard [et al.]. Vivir en armonía: una guía a las artes marciales suaves. Barcelona: Plaza & Janés.

Bibliografía

Caro, Eva (2008). “Helena Valentí, indòmita i errant”, https://visat.cat/espai-traductors/cat/comentaris/27/195/-/helena-valenti.html (17-06-2023).

Godayol, Pilar (2006). "Helena Valentí, fúria i traducció". Quaderns. Revista de Traducció, núm. 13, pp. 87-93.

Ibarz, Mercè (1999). "La dona errant. Helena Valentí a la llum de Doris Lessing (i Godard)". Memòria de l’aigua. Onze escriptores i el seu món (a cura de Lluïsa Julià). Barcelona: Proa, p. 65-87.

Marçal, Maria-Mercè (1991). "Introducció", en D'esquena al mar. Barcelona: Edicions de l'Eixample, pp. 7-23.

Marçal, Maria-Mercè (2004). "Una visita a Helena Valentí", a Sota el signe del drac (edició de Mercè Ibarz). Barcelona: Proa, pp. 111-116.

Marçal, Maria-Mercè (2004). "Helena, Maria Aurèlia, Montserrat", a Sota el signe del drac (ed. Mercè Ibarz). Barcelona, Proa, pp. 117-120.

Martí, Vicent (1995). "Força dona: entrevista amb Helena Valentí", en Gabriel Ferrater, Cartes a l’Helena i residu de materials dispersos (edició a cura de Joan Ferraté i José Manuel Martos). Barcelona: Empúries, pp. 55-63.

Mora, Annacris (2015). Helena Valentí, escriptora i traductora. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, gener de 2016. 

 

WEBS

“Helena Valentí". Associació d’Escriptors en Llengua catalana. (09-12-2022) https://www.escriptors.cat/autors/valentih 

“Helena Valentí". Godayol, Pilar. Visat. Diccionari de la traducció catalana. Ed. per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. (09-12-2022) https://visat.cat/diccionari/cat/traductor/888/valenti-i-petit-helena.html 

Enfoque Didáctico

- L'autora es pot treballar en literatura catalana i universal. 

- L’obra d’Helena Valentí és molt útil i suggestiva per a explicar la quotidianitat femenina, les relacions de les dones amb elles mateixes i amb el món, els seus sentiments de fúria en un món de convencions socials que les exilia a territoris fronterers. 

- Amb vincles amb la literatura anglosaxona, es tracta d’una obra que s’acosta al realisme brut (dirty realism) dels anys setanta nord-americans i que, quan es van publicar a Catalunya, no hi era representat.

-En este enllaç trobem tres breus fragments traduïts al català que podem treballar també en l’assignatura de literatura universal:

Al far, Virginia Woolf https://visat.cat/espai-traductors/cat/fragments/690/195/-/0/-/helena-valenti.html (17-06-2023)

La felicitat,  Katherine Mansfield

https://visat.cat/espai-traductors/cat/fragments/689/195/-/0/-/helena-valenti.html (17-06-2023)

Una cambra pròpia, Virginia Woolf 

https://visat.cat/espai-traductors/cat/fragments/691/195/-/0/-/helena-valenti.html (17-06-2023)

 

Documentos