Tipos de obras

Texto

Géneros

Literatura > Poesía

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura romana > Imperio

Obra

41 senaris iàmbics

Fecha de producción: 384

Tipos de obras

Texto

Géneros

Literatura > Poesía

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura romana > Imperio

Obras

Splendor parentum nil mihi maius dedit,

quam quod marito digna iam tum uisa sum.

sed lumen omne uel decus nomen uiri,

Agori, superbo qui creatus germine

  5 patriam, senatum coniugemque inluminas           

probitate mentis, moribus, studiis simul,

uirtutis apicem quis supremum nanctus es.

tu namque quidquid lingua utraque est proditum

cura soforum, porta quis caeli patet,

10 uel quae periti condidere carmina            

uel quae solutis uocibus sunt edita,

meliora reddis quam legendo sumpseras.

sed ista parua: tu pius mystes sacris

teletis reperta mentis arcano premis

15 diuumque numen multiplex doctus colis,

sociam benigne coniugem nectens sacris

hominum deumque consciam ac fidam tibi.

quid nunc honores aut potestates loquar

hominumque uotis adpetita gaudia?

20 quae tu caduca ac parua semper autumans

diuum sacerdos infulis celsus clues.

tu me, marite, disciplinarum bono

puram ac pudicam sorte mortis eximens

in templa ducis ac famulam diuis dicas.

25 te teste cunctis imbuor mysteriis,

tu Dindymenes Atteosque antistitem

teletis honoras taureis consors pius.

Hecates ministram trina secreta edoces

Cererisque Graiae tu sacris dignam paras.

30 te propter omnes me beatam, me piam

celebrant, quod ipse me bonam disseminas,

totum per orbem ignota noscor omnibus.

nam te marito cur placere non queam?

exempla de me Romulae matres petunt

35 subolemque pulcram, si tuae similis, putant.

optant probantque nunc uiri nunc feminae

quae tu magister indidisti insignia.

his nunc ademptis maesta coniunx maceror,

felix, maritum si superstitem mihi

40 diui dedissent, sed tamen felix, tua

quia sum fuique postque mortem mox ero.

"Epitaphium Vettii Agorii Praetextati", Wikisource (2020), (consultat el 11/10/2021), <https://la.wikisource.org/w/index.php?title=Epitaphium_Vettii_Agorii_Praetextati&oldid=129703>

 

«El lustre de mis padres nada más grande me dio

que parecer yo entonces digna de tenerte por marido,

pero toda mi gloria y mi honor reside en el nombre de mi esposo,

Agorio; tú que, nacido de insigne familia

 5 das brillo a tu patria, al senado y a tu esposa, 

por tu rectitud de pensamiento, tu carácter y tus estudios,

con los que has alcanzado las cumbres más altas de la virtud.

Pues tú, lo que en las dos lenguas has creado

La solicitud de los sabios, a quienes está abierta la puerta del cielo, 

10 ya sean versos que compusieron expertos poetas,

ya obras redactadas en prosa, 

los mejoras en comparación con los originales por ti leídos.

Mas estas son nimiedades: tú, piadoso iniciado, cuanto has descubierto

en los sagrados misterios, lo conservas en el arcano de tu mente,

15 y, conociéndolas bien, veneras las múltiples potencias de los dioses,

uniendo bondadosamente a tu esposa como colega en los ritos,

confidente de hombres y dioses, y fiel para contigo.

¿Para qué voy a hablar ahora de tus cargos y poderes,

y de los deleites que apetecen los hombres en sus ruegos?

20 Tú, considerándolos siempre cosas pasajeras y triviales,

te muestras excelso por tus cintas sacerdotales.

Tú, marido, liberándome con el don de tus enseñanzas

a mí, pura y púdica, del hado de la muerte,

me introduces en los templos y me consagras a los dioses como su servidora;

25 teniéndote por testigo soy iniciada en todos los misterios;

tú, mi piadoso marido, me honras como sacerdotisa 

de Dindimene y Atis con el sacrificio del toro;

me adiestras en el triple secreto como ministra de Hécate,

tú me haces digna de los ritos de la Ceres griega.

30 Merced a ti, me proclaman feliz, bendita,

porque tú mismo vas divulgando mi bondad

por todo el orbe: aunque desconocida, me conocen todos.

¿Cómo podría no agradar yo, teniéndote a ti por marido?

Las madres de la ciudad de Rómulo me toman por modelo,

35 y consideran hermosos a sus hijos, si se parecen a los tuyos.

Ora los hombres, ora las mujeres, desean y aprueban 

los honores que tú, maestro mío, me diste.

Perdido ahora todo esto, me consumo, esposa abatida;

feliz sería, si los dioses me hubieran concedido que mi marido

40 me sobreviviera; pero feliz, a fin de cuentas, porque tuya

soy, he sido y seré al punto después de mi muerte.

Traducció a l'espanyol d'Aurora López, 1994. No solo hilaron lana.

Información de la obra y contexto de creación

En els Museus Capitolins es conserva una base de marbre que formaria part del monument funerari d'Acònia Fàbia Paulina i del seu espòs Veti Agori Pretextat . En la part frontal del pedestal hi ha una relació de càrrecs religiosos i del cursus honorum de l'espòs, i després es detallen els càrrecs religiosos de Paulina. A banda i banda estan escrits els elogis que l'espòs dirigeix a Paulina. En la part posterior estan gravats els versos de Paulina, 41 senaris iàmbics, que celebren el seu espòs i  l'amor, i que possiblement són la laudatio funebris llegida en el funeral d'aquell. En ells es lamenta de la pèrdua d'un ser estimat, però també de la desaparició de la Roma pagana, davant la pressió del cristianisme. Els versos de Paulina invoquen per última vegada els déus grecoromans.

Paulina va gaudir de prestigi en el seu temps, com apareix en els senaris; però ni els autors del segle IV o posteriors, ni els estudis de literatura llatina han donat rellevància a aquests versos inscrits, que denoten un encertat ús dels recursos lingüístics i poètics i, alhora, un sentiment d'autenticitat, reconegut en les paraules d'Aurora Luque (Grecorromanas 2020, pàg. 254-255): El que és innegable és la càlida immediatesa testimonial del jo femení que parla en aquest epitafi: hi ha una veritat poètica innegable, una fruïció amorosa i pagana.

La poesia de Safo va il·luminar una llarga llista de dones que fins al segle IV dC van plasmar les seues veus en diversos estils, tant en grec com en llatí. D'època romana, i fent només esment a les poetes de les quals queda un mínim testimoniatge, trobem Sulpícia ‘l’elegíaca’, Melino, Herènnia Pròcula, Clàudia Trofime, Sulpícia ‘la satírica’, Júlia Balbila, Cecília Trebula, Damó, Terència, Teosèbia i Acònia Fàbia Paulina.

 

Indicaciones

-CUC: Bloc  Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc  Continuïtat del patrimoni cultural.  Literatura, art i ciència.

-Llatí 4t ESO: Bloc El text llatí i la traducció.

-Llatí Batxillerat: Bloc  El text: comprensió i traducció; Bloc  Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època romana de gènere i temàtica diversos.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

Documentos