Reseña
Hereva de la tradició mediterrània grecollatina, poeta, novel·lista, hel·lenista i crítica literària, podem afirmar que els grans eixos que marquen la seva obra són el món clàssic, l’experiència autobiogràfica, les arts i el compromís ètic. Anglada fou sempre una persona conscienciada del paper que jugava la dona en la societat i les arts.
La seva obra més coneguda i elogiada és El violí d’Auschwitz (1994), literatura concentracionària en la línia de K. L. Reich (1945), de Joaquim Amat Piniella, i Els catalans als camps nazis (1977), de Montserrat Roig.
Va col·laborar en diverses publicacions periòdiques. El 1978 es va estrenar com a narradora amb la novel·la Les closes, que va guanyar el Premi Josep Pla. Membre de la Secció Filològica de l’Institut d'Estudis Catalans (des de 1991) i, al llarg de la seva vida, va rebre diversos premis, com el Josep Pla i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
La seva obra s’ha traduït a més d’una quinzena de llengües, incloses l’anglès, l’alemany, el francès, el grec, l’italià, el rus i el serbi.
Justificaciones
- Novel·lista, contista, poeta i assagista.
- Crítica literària i traductora al català de les poetes clàssiques gregues.
- Membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
- Especialista en llengües i cultures clàssiques.
- Poetitza i estudia l’espai de l’Empordà.
- Les seues obres han estat traduïdes a nombroses llengües europees.
- Poeta, narradora i crítica literària - Literatura Contemporània (XX). Represa de la normalitat - Literatura des de l’últim terç del s. XX
Biografía
Poeta, novel·lista, hel·lenista i crítica literària, Maria Àngels Anglada va néixer a Vic el 9 de març de 1930. Filla d’un advocat vigatà, fou la gran de quatre germans i germanes. La passió de la família per la música va influir enormement en la seva obra literària. Estudià Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. L’any 1961 es va traslladar a Figueres, on va viure fins a la seva mort, el 23 d’abril 1999. A Figueres, va dedicar els primers anys a la família i va exercir la docència a l’Institut Ramon Muntaner i a les Escolàpies. El món grecollatí va esdevenir un dels tres grans eixos de la seva obra literària, juntament amb el compromís solidari i el diàleg amb les arts.
Va començar la seva trajectòria literària l’any 1972 amb la publicació de Díptic, recull dels seus primers poemes i els de la poeta Núria Albó. En els seus inicis literaris va destacar com a crítica literària i col·laboradora en publicacions de l’època com Canigó, El pont, 9 país, Reduccions, entre d’altres.
El 1978 Anglada va guanyar el premi Josep Pla amb la seva primera novel·la, Les Closes. A partir d’aleshores començà a publicar narrativa, poesia i assaig a bon ritme. Van venir novel·les i reculls de contes com No em dic Laura (1981), Viola d’Amore (1983), Sandàlies d’escuma (1985), que li va valer el premi Lletra d’Or el 1985 i el Premio Nacional de la Crítica, Artemísia (1989), L’agent del rei (1991) i La daurada Parmèlia i altres contes (1991). El 1994 publicà El violí d'Auschwitz, obra molt elogiada tant pel públic com per la crítica. Aquesta novel·la ens mostra l’Anglada més compromesa amb determinats temes com el record dels camps de concentració nazis. Una altra obra publicada encara en vida, amb bona acceptació de la crítica, va ser la novel·la sòbria i compromesa Quadern d’Aram (1997), dedicada a la tragèdia del poble armeni.
Anglada també publicà reculls poètics com Díctic (1972) i Kiparíssia (1981). L’any 1990 edità el recull antològic Columnes d’hores. Més endavant, completà la seva obra poètica amb el petit poemari Arietta (1996). Encara que aquesta poeta que escrivia novel·la és coneguda sobretot per la seva narrativa, va ser traductora dels clàssics en l’antologia de poesia lírica escrita per dones Les germanes de Safo (1983) i en els Epigrames de Meleagre de Gàdara (1993), poeta hel·lenístic del segle i d’obra sensual i directa a qui va anomenar “el primer trenador de garlandes” perquè sembla que va ser el fundador del gènere de l’antologia. Totes dues obres reprodueixen la vida quotidiana de l’antiguitat clàssica, la concreció de l’amor i la mort, la feina i el lleure, la passió i el desig sexual. Anglada fou sempre una persona conscienciada del paper que jugava la dona en la societat i, sobretot, la dona escriptora.
A banda d’aquests dos volums, Maria Àngels Anglada va fer feina de torsimany en els seus tres llibres de viatges Paisatge amb poetes (1988), Paradís amb poetes (1993) i Retalls de la vida a Grècia i Roma (1997), en els quals se serveix de la poesia per a reconstruir, en forma d’assaig, les geografies grega i italiana.
Va recuperar del segle xv la figura del poeta i traductor de la Divina Comèdia, vigatà com ella, Andreu Febrer en la novel·la L’agent del rei (1991), el qual va esdevenir protagonista d’una recreació històrica. Amb afany de donar a conèixer un testimoni literari i social de finals del segle xix, també va girar al català l’única novel·la en castellà del figuerenc Abdó Terradas, L’esplanada (1987).
Amb la seva pruïja generosa d’acostar pobles, abans de morir va traduir amb Maria Ohannesian, Terra porpra i altres poemes, una petita mostra poètica de l’intel·lectual armeni, nascut a Perknik el 1884 i assassinat per les autoritats turques el 1915, Daniel Varujan. Coneixedor de l’antiguitat clàssica, meticulós descriptor de la quotidianitat, litúrgic i ritual, Varujan s’endinsa en el passat pagà, exemple de llibertat i bellesa, per tal de contraposar-lo amb el present sagnant que viu el seu poble.
Anglada va ser membre de la Secció Filològica de l’Institut d'Estudis Catalans (des de 1991) i, al llarg de la seva vida, va rebre diversos premis, com el Josep Pla i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. La seva obra s’ha traduït a més d’una quinzena de llengües, incloses l’anglès, l’alemany, el francès, el grec, l’italià, el rus i el serbi.
FONTS
“Maria Àngels Anglada” a Associació d’Escriptors en Llengua catalana. (09-12-2022) https://www.escriptors.cat/autors/angladama/biografia
“Maria Àngels Anglada” a Godayol, Pilar. Visat. Diccionari de la traducció catalana. Ed. per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. (09-12-2022) https://visat.cat/diccionari/cat/traductor/34/anglada-i-dabadal-maria-angels.html
“Maria Àngels Anglada” a Godayol, Pilar. Visat, núm. 12 (octubre 2011). (09-12-2022) https://visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/263/maria-angels-anglada.html
Obras
NARRATIVA
(1979). Les closes.
(1981). No em dic Laura.
(1983). Viola d'Amore.
(1985). Sandàlies d'escuma.
(1989). Artemísia.
(1991). La daurada Parmèlia i altres contes.
(1991). L'agent del rei.
(1994). El violí d'Auschwitz.
(1995). Dones soles: 14 contes. Barcelona: Planeta, 1995.
(1997). Quadern d'Aram.
(1999). Nit de 1911.
(2000). L’àngel. Barcelona: Empúries.
POESIA
(1972). Díptic. En col·laboració amb Núria Albó.
(1980). Kiparíssia.
(1990). Columna d'hores.
(1996). Arietta.
ASSAIG
(1974). Aproximació a la poesia de Salvador Espriu, dins Salvador Espriu en els seus millors escrits.
(1978). Memòries d’un pagès del S.XVIII. Barcelona: Curial.
(1982) . Viatge a Ítaca amb Josep Carner.
(1988). “Carme Montoriol”, en Literatura de dones: una visió del món. Barcelona: La Sal.
(1988).El mirall de Narcís / el mite grec en els poetes catalans. Sabadell: Aura.
(1988). Paisatge amb poetes. Barcelona: Destino.
(1993).Paradís amb poetes. Barcelona: Destino.
(1997).Retalls de la vida a Grècia i Roma. Barcelona: Empúries.
(2014).Els meus contemporanis. Girona: Diputació de Girona.
TRADUCCIONS
(1983). Les germanes de Safo: antologia de poetes hel·lenístiques. Barcelona: Edhasa/ Barcelona: La Magrana, 1997.
(1993). Epigrames de Meleagre de Gadara. Barcelona: Columna.
Bibliografía
Lletra, https://lletra.uoc.edu/ca/autora/maria-angels-anglada/detall (consultat 17-03-2022).
AELC, https://www.escriptors.cat/autors/angladama (consultat 17-03-2022).
Càtedra Maria Àngels Anglada, https://www.udg.edu/ca/catedres/patrimoni-literari/maria-angels-anglada/bibliografia (consultat 17-03-2022).
Àlbum Maria Àngels Anglada. Barcelona: Pen Club, 1998. (09-12-2022)
https://www.pencatala.cat/wp-content/uploads/2016/06/anglada.pdf
Foguet i Boreu, Francesc (2003). M. Àngels Anglada: passió per la memòria. Barcelona: Pòrtic.
Godayol, Pilar (2010). “Maria Àngels Anglada i la traducció. De les germanes de Safo a les de Mendelsohn”. Ausa XXIV, 166, pp. 641-651. https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/239194/321649 (09-12-2022)
__ (2012). “Entre el llibre de viatges i la traducció: Maria Àngels Anglada a Itàlia i Grècia”. Ausa, 2012, vol. 25, núm. 170, pp. 969-977. https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/263605 (09-12-2022)
Julià, Lluïsa (2010). “Hereva dels clàssics”. Caràcters, núm. 10 (gener 2010), pp. 3-4.
Miralles, Carles (2000). “Maria Àngels Anglada (1930-1999)”. Estudis Romànics, vol. XXII, 2000, pp. 355-359.
Monogràfic: Maria Àngels Anglada. Revista de Girona, núm. 199 (març-abril 2000).
Monogràfic: L’obra de Maria Àngels Anglada, avui. Ausa, núm. 166, 2010.
https://raco.cat/index.php/Ausa/issue/view/17852 (09-12-2022)
“Maria Àngels Anglada” a Associació d’Escriptors en Llengua catalana. (09-12-2022) https://www.escriptors.cat/autors/angladama/biografia
“Maria Àngels Anglada” a Godayol, Pilar. Visat. Diccionari de la traducció catalana. Ed. per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. (09-12-2022) https://visat.cat/diccionari/cat/traductor/34/anglada-i-dabadal-maria-angels.html
“Maria Àngels Anglada” a Godayol, Pilar. Visat, núm. 12 (octubre 2011). (09-12-2022) https://visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/263/maria-angels-anglada.html
Enfoque Didáctico
L'autora es pot treballar en literatura catalana i universal. També en Valors Ètics, Història i Tutoria.
Es pot incloure la seua obra en diferents blocs curriculars de 1r, 2n i 4t de l’ESO:
-Bloc 1: Escoltar i parlar.
-Bloc 2: Llegir i escriure.
-Bloc 4: Educació literària.
És també una autora apta per a 2n de batxillerat.
L’obra de Maria Àngels Anglada és molt útil i suggestiva per a explicar les experiències dels camps de concentració (El violí d’Auschwitz); la tragèdia del poble armeni (Quadern d’Aram, 1997) i el món clàssic de Grècia i Roma per mitjà de novel·les (Sandàlies d’escuma, 1985; Artemísia, 1989), traduccions (Les germanes de Safo, 1983, i Epigrames de Meleagre de Gàdara, 1993) i llibres de viatge en els quals la poesia ajuda a reconstruir, en forma d’assaig, les geografies grega i italiana (Paisatge amb poetes, 1988; Paradís amb poetes, 1993; Retalls de la vida a Grècia i Roma, 1997). Es pot treballar també en l’assignatura de Grec, Llatí i Literatura Universal.
Documentos
