Corinna de Tanagra va ser una coneguda poetessa grega. El seu estil senzill, la seua gran erudició en temes de mitologia i el seu gust pels temes locals va fer que es guanyara l’admiració de molts dels seus contemporanis. Fins i tot es conta que va aconsellar i va guanyar en una competició poètica Píndar, un dels més famosos poetes de l’antiga Grècia.

Lamentablement, la major part de la seua obra no s’ha conservat fins als nostres dies i no es conserva cap poema complet.  

Un dels fragments parla de les dones de la seua ciutat, Tanagra: 

Fragment I (PMG 655)

«Terpsícore m’ha encomanat cantar 
bells poemes a les dones de Tanagra, de blanc pèplum, 
i molt gaudeix la ciutat 
amb la meua veu, clara com la de les oronetes»  

Trad. Anna Bellosta Carreras. 

Rodríguez Adrados, Francisco (1980), Lírica griega arcaica (poemas corales y monódicos, 700-300 a.C.), pp. 437. Madrid: Gredos

Precisament allí, en unes excavacions arqueològiques d’una antiga necròpoli, es van trobar milers d’estatuetes de fang, que representaven sobretot dones, xiquets i escenes de la vida quotidiana. Estan datades en els segles IV-III aC, un segle després de la poetessa Corinna, però, probablement, no haurien canviat molt d’aspecte i costums. Per la gran quantitat, posteriorment, s’ha denominat Tanagres aquest tipus d’estatuetes de terracota que han aparegut en altres jaciments grecs, encara que no procedisquen de la ciutat de Corinna.  

Imatges pròpies, Museu de Tebes, Grècia. Neus Calvo 
https://es.wikipedia.org/wiki/Estatuilla_de_Tanagra 

PREGUNTES: 

1.-Algunes de les estatuetes més conegudes –com la Dama en blau o la Sofocleana– estan inspirades en grans estàtues de mestres com Praxíteles, un fet que ha induït a pensar que eren rèpliques en menor grandària, una espècie de souvenirs que s’adquirien per pur delit estètic i admiració de l’art per l’art, una pràctica que desenvoluparien posteriorment els patricis romans a l’hora d’ornamentar les seues residències. Busca una obra de cadascun dels següents escultors grecs: Praxíteles, Miró i Fídies. Debat: es poden considerar les Tanagres també obres d’art o d’artesania?  
 
2.-En l’actualitat, es fabriquen també estatuetes de similars característiques per a la decoració de la llar. Busca figures que et recorden alguna imatge de les Tanagres en internet. Pot ajudar-te aquest enllaç: https://www.lladro.com/es_es/clasico.

3.-En 1870, quan va ser descobert, el jaciment de Tanagra va patir un greu espoli, més de 8.000 tombes van ser saquejades durant la nit, a la recerca de les preuades estatuetes. Això també ha ocorregut en altres jaciments arqueològics del nostre país. Esbrina si en la teua localitat hi ha hagut espoli d’objectes arqueològics i reflexiona per què això perjudica la societat. Espanya té la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol: 

«El patrimoni històric espanyol és el principal testimoni de la contribució històrica dels espanyols a la civilització universal i de la seua capacitat creativa contemporània. La protecció i l’enriquiment dels béns que l’integren constitueixen obligacions fonamentals que vinculen tots els poders públics, segons el mandat que els dirigeix l’article 46 de la norma constitucional» 

I en el títol II, art. 15.5. diu: 

«Zona arqueològica és el lloc o paratge natural on hi ha béns mobles o immobles susceptibles de ser estudiats amb metodologia arqueològica, hagen sigut o no extrets i tant si es troben en la superfície, en el subsol o sota les aigües territorials espanyoles.»