Llegeix el text de Sulpícia, poetessa romana del s. I aC, en llatí i català, i resol les qüestions sintàctiques plantejades a partir d' aquest. (Les qüestions es refereixen al text llatí, però serveix de suport la traducció.)

XIV.

Inuisus natalis adest, qui rure molesto
    et sine Cerintho tristis agendus erit.
Dulcius urbe quid est? An uilla sit apta puellae
    atque Arretino frigidus amnis agro?
Iam, nimium Messalla mei studiose, quiescas;               5
    non tempestiuae saepe, propinque, uiae.
Hic animum sensusque meos abducta relinquo
    arbitrio, quamuis non sinis esse, meo. 

«Avorrible s'acosta l'aniversari, que en l'enutjós camp

trist hauré de passar, i sense Cerint.

Hi ha una cosa més grata que la ciutat? És apropiat per a una noia

una casa de camp i el fred riu del lloc d'Arezzo?

Descansa d'una vegada, Mesala, preocupat per mi en excés;

a vegades, parent, no són oportuns els viatges.

Em portes, però ací deixe ànima i sentits

per la meua pròpia decisió, encara que tu no ho permetes».

(Adaptació de la traducció d'Aurora López, 1994. No solo hilaron lana).

1.- Vv. 1-2. 

a.- Assenyala l'oració de relatiu, indica el seu antecedent i assenyala la funció sintàctica del relatiu.

b.- Quin sintagma és un complement circumstancial de lloc?

2.- Vv. 3-4.

a.- Quin és el segon terme de la comparació Dulcius urbe quid est?  En quin cas està? 

b.- Quin datiu complementa apta?

3.- Vv. 5-6. 

a.- Busca l'apel·lació del vers 5 i la del 6.

b.- Anota la traducció i sabràs qui és el causant que Sulpícia espere un infeliç aniversari.

4.- Vv. 7-8.

a.- Quins són els complements directes del verb relinquo? 

b.- Anota el nexe subordinat adverbial concessiu.