Llegeix el text de Sulpícia, poeta romana del s. I aC, en llatí i català i resol les qüestions sintàctiques plantejades a partir d' aquest. (Les qüestions es refereixen al text llatí, però serveix de suport la traducció).

XVI.

Gratum est, securus multum quod iam tibi de me
    permittis, subito ne male inepta cadam.
Sit tibi cura togae potior pressumque quasillo
    scortum quam Serui filia Sulpícia:
solliciti sunt pro nobis, quibus illa dolori est               
ne cedam ignoto maxima causa toro.

«Està bonic el que et permets, despreocupant-te de mi,

segur que no cauré de sobte com una ximple.

Siga teua la preocupació per la toga i la bagassa que la porta,

carregada amb el seu cistell, abans que Sulpícia, la filla de Serbi.

Per mi es preocupen els qui tenen com a motiu màxim de cuita

que no vaja a ficar-me al llit amb un qualsevol».

(Adaptació de la traducció d'Aurora López, 1994. No solo hilaron lana).                  

1.- Vv. 1-2.

a.-. Quina funció exerceix gratum?

b.- En quin cas està inepta, si és un complement predicatiu referit al subjecte?

2.- Vv. 3-4. 

a.- Quin tipus de datiu serà tibi? Per què?

b.- Quina és l'aposició a Sulpícia?

3.- Vv. 5-6.

a.- Quin tipus de plural és pro nobis, si es tradueix "per mi"? Quin és el nexe que introdueix l'oració subordinada substantiva negativa?