Llig el text de Sulpícia, poetessaa romana del s. aC, en llatí i català i resol les qüestions sintàctiques que s’hi plantegen. (Les qüestions es refereixen al text llatí, però serveix de suport la traducció).

XVIII 

Ne tibi sim, mea lux, aeque iam feruida cura
    ac uideor paucos ante fuisse dies,
si quicquam tota commisi stulta iuuenta
    cuius me fatear paenituisse magis,
hesterna quam te solum quod nocte reliqui,               5
    ardorem cupiens dissimulare meum. 

«Per a tu no siga jo, llum meua, una ànsia tan ardent

com sembla que vaig ser, fa alguns dies;

si cap falta vaig cometre, ximple en el meu excés de joventut,

de la qual confesse que més em penedisc,

és haver-te deixat sol ahir a la nit

desitjant dissimular la meua ardent passió».

(Adaptació de la traducció d'Aurora López, 1994. No solo hilaron lana).

1.- Vv. 1-2.

a.- Funció de mea lux. 

b.- Quin cas regeix la preposició ante? Quin sintagma formarà?

2.- Vv. 3-4.

a.- Quin és l'adjectiu en nominatiu referit a la protagonista? Quina funció farà?

b.- Anota l'oració de relatiu.

3.- Vv 5-6.

a.- Quin és el complement directe i el complement predicatiu en et solum reliqui (et vaig deixar sol)

b.- En quin cas apareix nocte i quin tipus de complement és?

c.- Quina és la proposició d'infinitiu que depén d'un verb de voluntat cupiens?