Aquest text forma part d'un dels llibres de l'abadessa Hildegarda de Bingen. Va ser una dona molt sàvia que, a més d'escriure sobre temes religiosos, també va escriure llibres de caràcter científic, com el Liber simplicis medicinae sive Physica (1151-1158), que tracta sobre les qualitats curatives de tot el que ens envolta en la naturalesa. Alguns dels seus consells ens poden semblar ingenus i sense fonament científic, però cal situar-los en el context de la seua època, el segle XII, quan aquest tipus de tractats eren la "ciència" del moment. Hi ha altres consells que encara hui es transmeten en la fitoteràpia (teràpia a partir de les plantes), encara que no puguen arribar a substituir la farmacologia avançada actual. 

Llig aquest fragment del Liber tertius, De arboribus, i realitza les activitats següents:

De Palma.[1] Palma calida est et humida. [2] Homo autem qui pleurisim habet, de cortice, et de ligno, et de foliis eiusdem arboribus contundat, et succum exprimat, et in calido va vindre saepe bibat et curabitur. [3] Set et fructum eiusdem arboribus saepe comedat, et pleurisim in ipso compescit.

https://www.hs-augsburg.de/~harsch/Chronologia/Lspost12/Hildegard/hil_phy3.html#061

1) Amb ajuda del vocabulari, tradueix el text.

Autem: quant a

Pleuresis,-is (del grec, pleura: costelles): pleuresia o pleuritis, inflamació de la pleura, membrana que recobreix els pulmons.

Habere: tindre

Lignum,-i (n.): fusta

Eiusdem arboribus: del mateix arbre (forma gramaticalment incorrecta, potser a propòsit per a simular la seua ignorància).

Contundere: triturar.

Saepe: amb freqüència.

Curabitur (futur passiu de curar): serà curat, es curarà.

Set: però.

In ipso: amb això.

Compescere: reprimir, detindre.

2) Determina, atenent la seua evolució en català, les paraules patrimonials i els cultismes:

calida > càlida

pleurisim > pleuresia

ligno > llenya

cortice > escorça

folia > fulla

succum > suc

vino > vi

fructum > fruit

3) Analitza els canvis fonètics que han patit les paraules patrimonials en espanyol.

4) Pensa cultismes amb l'arrel de succus, cortice, folia, fructum, lignum.

5) A vegades, la veu llatina es va introduir molt prompte en valencià, va evolucionar semànticament i fonèticament, i més tard aquesta mateixa veu llatina es va tornar a introduir en l'idioma amb la seua forma i significat originaris donant lloc a un doblet: un ètim llatí que ha donat lloc a una veu patrimonial i a un cultisme.

 De calidus,-a,-um també existeix el doblet patrimonial, quin és?