L’«Escola Mallorquina» representa un moviment literari que es desenvolupa a Mallorca a partir de 1870. De fet, tot i que cronològicament els i les poetes de l’«Escola Mallorquina» coincideixen amb la Renaixença i el Modernisme, el seu estil formal els apropa al Noucentisme incipient. El moviment dura fins a 1950, aproximadament, de manera que hi haurà diverses generacions de poetes: Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Emília Sureda, Maria Mayol, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, etc.
Entre les principals característiques de la poesia de l’Escola Mallorquina trobem:
- Concepció de la poesia com un acte de cultura, en el qual es valoren la perfecció formal del poema i l’ús d’una llengua elaborada i culta.
- To expressiu mesurat i contingut. Tot valorant la serenitat i l’equilibri a l’hora d’expressar sentiments.
- La temàtica se centra en el paisatge. El paisatge mediterrani és el motiu principal de la poesia d’aquesta escola
- Destaca la bellesa i la puresa de la llengua: s’usa un llenguatge molt literari, i alhora, senzill, elegant, fluid, sense barbarismes ni dialectalismes.
- Igual que el Noucentisme, idealització de la realitat.
Una de les autores més destacades de l’Escola Mallorquina és Maria Antònia Salvà i Ripoll, (Palma 1869 – Llucmajor 1958) La seua poesia situada entre la tradició catalana culta i la popular dels glosadors mallorquins, és un bon exemple del classicisme propi de l’estètica noucentista: mediterraneïtat, harmonia, bellesa, claredat i serenitat. Presenta un món idealitzat, idíl·lic, sense estridències de cap mena, dins del que vol fixar el passat mitjançant la descripció de llocs, persones o situacions ambientals, i la incorporació d’elements quotidians per salvar-los de la destrucció del temps.
Llegim un dels seus poemes anomenat “Quatre coses” i publicat el 1948 al recull Cel d’horabaixa. Comenteu en parelles i després redacteu quines de les característiques de l’Escola Mallorquina apareixen en el poema.
Quatre Coses
M'abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
Font: https://poeteca.cat/ca/poema/4916 05-04-2022