1. Visioneu el vídeo en què Mireia Vives i Borja Penalba musiquen el poema de Maria-Mercè Marçal “Cançó de fer camí”: https://youtu.be/0XiaOHXHrbE.
2. Després d’això, i un cop numerats els versos de 5 en 5, llegiu el poema en veu alta entre tota la classe.
3. A continuació, per parelles, comenteu què creieu que significa i què ens vol transmetre l’autora.
4. Per a concloure, farem una posada en comú del que heu comentat en les parelles.
Cançó de fer camí
Vols venir a la meva barca?
–Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
–i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
–i serem quatre, serem cinc!–
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Maria-Mercè Marçal, “Cançó de fer camí”, dins de Bruixa de dol