1. Visioneu el vídeo en què Mireia Vives i Borja Penalba musiquen el poema de Maria-Mercè Marçal “Cançó de fer camí”: https://youtu.be/0XiaOHXHrbE.

2. Després d’això, i un cop numerats els versos de 5 en 5, llegiu el poema en veu alta entre tota la classe.

3. A continuació, per parelles, comenteu què creieu que significa i què ens vol transmetre l’autora.

4. Per a concloure, farem una posada en comú del que heu comentat en les parelles.

Cançó de fer camí

Vols venir a la meva barca?

–Hi ha violetes, a desdir!

anirem lluny sense recança

d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança

–i serem dues, serem tres.

Veniu, veniu, a la nostra barca,

les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços

–i serem quatre, serem cinc!–

i els nostres ulls, estels esparsos,

oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,

i amb núvols de cor trasbalsat.

Sí, serem vint, serem quaranta,

amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,

ens trobarem a plena mar.

Arreu s’escamparà la vida

com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada

serem cinc-centes, serem mil.

Perdrem el compte a la tombada.

Juntes farem nostra la nit.

Maria-Mercè Marçal, “Cançó de fer camí”, dins de Bruixa de dol