El poema que ara llegiràs és de la comtessa de Dia. A partir de la lectura, respon a les preguntes.
Joia i jovença em fan gaudir,
joia i jovença gaudia.
Puix mon amic m’enllepolí,
jo també sóc llepolia.
No em farà traïdoria,
perquè jo mai no el vaig trair,
i si tostemps de cor l’amí,
haig de ser la seva aimia.
Que seva em fes jo prou volguí,
qui val tant com jo volia.
Si, mercè a Déu, me n’alegrí,
vull que Ell li doni alegria.
Si doncs jo no li ho diria,
que sigui sord a tot maldir,
car molts de cops cerca sofrir
qui de grat no sofriria.
No tindrà honor benmereixent,
si amb la seva mereixença
no enarta un cavaller valent
dama que cerca valença.
Quan a amar-lo molt comença,
ha de ser bon començament
si gent de bé troba avinent
que ambdós facin avinença.
Un de molt noble i escaient,
car desig força escaiença,
jo he triat ara, en coneixent
que me’n val la coneixença.
Jo vull que doni creença a ma fe,
i visqui malcreient
que hagi de fer-li falliment
si en ell no hi ha defallença.
Floris, de vostra acollença
jo me’n vull fer ben acollent,
car si amb mi vós sou benevolent,
bons homes us han volença.
Font: BADIA, Alfred Les trobairitz. Poetes occitanes del segle XII, 2007, Horsori, Barcelona.
- Quantes estrofes té el poema?
- Mesura els versos de la primera estrofa.
- Pots esbrinar a quin gènere pertany?
- Pots dir què és l’última estrofa?
- A qui penses que està adreçat el poema? Raona la resposta.
- Quines característiques de l’amor cortés apareixen en el poema?
Comtessa de Dia a Wikimedia.org, 04-04-2022 https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a5/BnF_ms._854_fol._141_-_La_comtesse_de_Die_%281%29.jpg
