Llig el poema següent, escrit durant el segle XIV per la Reina de Mallorques, un pseudònim atribuït bé a Constança d’Aragó o bé a Violant de Vilaragut, totes dues esposes de Jaume III de Mallorca, monarca a qui s’adreça la composició. Després respon aquestes preguntes:
-
Numera de cinc en cinc els versos del poema.
-
Quines característiques de la poesia trobadoresca trobes en el text?
-
Creus que l’amor cortés ha repercutit en l’amor romàntic?
-
Per parelles, modifiqueu el poema per tal de trencar els estereotips de l’amor romàntic. Podeu canviar algunes paraules clau per a transmetre les idees següents:
-
Si fa mal no és amor
-
No necessite dependre de ningú
-
L’amor no ho venç tot
TEXT
I jo amo el qui és bo i bell,
I soc alegre com el blanc ocell
que, per amor crida el seu cant,
i soc senyora i sobirana,
i aquell que jo amo que no m’ho retregui,
car, per damunt de totes les dames, soc la més enamorada,
perquè he escollit el més valuós
i el millor del món; i l’amo tant
que m’imagino veure’l
i estimar-lo en el pensament.
I com sia que això no és cert,
em fereix una desesperació tan gran
quan sé que és allà a França.
L’enyorament i el gran desig
que tinc per vos és a punt de matar-me,
dolç i estimat meu;
i potser aviat podré morir
per vos, que tant amo i desitjo,
si en breu no us veig tornar ací,
tan llargues se’m fan les abraçades,
la vostra conversa
i tota cosa.
I quan penso que us n’heu anat
i no torneu,
i que us heu allunyat tant,
el meu cor viu quasi desesperat.
Poc em falta per morir,
Si en breu no soc guarida!
Pietat, marit, que passo sofrint
els mals que em doneu; i torneu,
doncs, que cap tresor no val com un cor
que mor per vós
amb amorosa pensa.
Font: Riquer, Martí de (1975). Antologia de poetes catalans. Un mil·leni de literatura. I – Època medieval, Barcelona: Ariel, p. 146.