Clementina Arderiu és una poeta de la primera meitat del segle XX, es va exiliar a França, però va continuar escrivint i publicant durant el franquisme. Es relacionà tant amb l’escriptora Maria-Antònia Salvà i amb Rosa Leveroni, poeta més jove amb qui mantingué una relació personal i literària. La seva poesia parteix sovint d’elements quotidians i tracta sobre la fe, l’amor, la condició femenina, la maternitat i la mort.
Ara llegiràs el seu poema “Cançó del risc” de manera individual.
Si visc no visc.
L'amor del risc,
com m'abellia!
No l'he cercat;
me l'han donat
quan no el volia.
Si visc no visc,
que temo el risc
i sa mentida.
El cel és d'or
i, ardent, el cor
no vol cap brida.
Però hi ha el risc:
si visc no visc.
Per una treva,
per un oblit,
dono el neguit
amb clau i lleba.
No fos el risc...
Si visc no visc.
Vés onsevulla,
passa la mar
-per quin atzar?-
la mar que rulla
paranys i risc.
Si visc no visc.
Ni mar ni treva
ni l'or del cel.
La meva arrel
si es torç, no es lleva.
Perquè, en el risc,
si visc, no visc.
Donaré ombra,
donaré flors,
fora del clos.
Feina sens nombre
dirà que visc.
Quan el gran risc
vindrà a topar-me,
amb cor segur,
sense ningú,
sabré lliurar-me
al risc, al risc!
CLEMENTINA ARDERIU
Sempre i ara, 1946
- Tot seguit per parelles haureu de mesurar els versos i emplenar l’anàlisi mètrica que et presentem:
El poema està compost de ____ versos. Els versos són de ____ síl·labes anomenats versos _______________. Són versos d’art ____________ amb rima _____________. Els versos que acaben amb síl·laba plana s’anomenen ______________ i els que acaben en síl·laba aguda ________________.
Es divideixen en sèries de __________ versos amb un esquema mètric ____________ i dos versos aparellats que rimen en _____ que actuen de tornada.
2. A continuació caldrà buscar diferents recursos literaris que empra l’autora per a embellir el poema (paral·lelisme, polisíndeton, personificació, metàfora, oxímoron o paradoxa, interrogació retòrica…)