Llig el fragment següent que parla de Teano de Crotona, filòsofa pitagòrica del segle VI aC, i respon a les qüestions:   
 
A- Amb eixa bogeria es va encadenar Teano a Pitàgores, que va descobrir les circumvolucions i enllaços de les línies geomètriques i va calcular en una xicoteta esfera l’èter que envolta el món i totes les coses.

Ateneu de Naucratis. El banquet dels erudits, XIII, 599ª 
 
B- De la mateixa dignitat [Teano] es diu aquell apotegma: preguntada una dona sobre quants dies ha de passar una dona des de la unió amb el marit fins a poder baixar al temple de Demèter, va respondre que «Si es tracta del propi [marit], immediatament; però si és amb un estrany, mai». 

Clement d'Alexandria, Stromata. 19, 121.3 
 
1. Relaciona un element de cada columna, de manera que cada concepte matemàtic estiga relacionat amb l’ètim grec o llatí i la definició corresponent: angle, aritmètica, càlcul, matemàtiques, geometria. 

2. A partir dels ètims grecs següents (n’hi ha dos llatins), forma paraules compostes. En acabant, busca-les en el diccionari i escriu-ne la definició:  

3. A partir dels numerals grecs: τέτταρες-τέτρα (téttares-tétra) quatre; πέντε (pénte) cinc; ἕξ (hex) sis; ἑπτά (heptá) set; ὀκτώ (octó) huit; ἐννέα (ennéa) nou; δέκα (déca) deu; δώδεκα (dódeca) dotze, escriu el nom dels polígons i poliedres de quatre, cinc, sis, set, huit, nou, deu i dotze angles o cares.  

4. Combina un element de cada columna, de manera que cada concepte matemàtic estiga relacionat amb l’ètim grec o llatí i en acabant explica’n el significat:  

5. Tenim dos ètims, un grec, ἴσος, i un altre llatí, aequus (equi-), que signifiquen ‘igual’. Forma paraules compostes amb ells i explica què signifiquen.