Artemísia d’Halicarnàs va nàixer en aquesta ciutat, que hui és l’actual Bodrum (Turquia), i va ser tirana de la regió de Cària (Àsia Menor). Va comandar una xicoteta flota de cinc naus amb la qual es va sumar a l’exèrcit persa del Gran Rei Xerxes I en la seua expedició contra els grecs en la Segona Guerra Mèdica. Va lluitar al cap de les seues tropes i les va dirigir en les batalles d’Artemisi i Salamina. 

Llig el fragment que parla d’Artemísia d’Halicarnàs i respon les preguntes.

Albert Schlögl, en la seua obra Heródoto (Madrid, 2000, Alderabán Ediciones, pp. 22-23) ens dona aquesta visió d’Artemísia: 
 
¡Una mujer y madre en la vanguardia de una tropa de élite! 

Comenta que aquest fet continuaria sent, encara al nostre temps, un titular en destacades pàgines de la premsa groga i sensacionalista: Encara més va haver d’impressionar els antics grecs, que retien homenatge a un patriarcat sense concessions. 

Cal saber que en la Grècia antiga el món dels homes, les seues activitats, ocupacions i interessos era sentit com absolutament oposat al de les dones. Les ciutadanes de les poleis gregues vivien tancades en casa (hi havia una part de l’habitatge destinada únicament a elles: el gineceu), estaven excloses de les activitats socials i polítiques, i celebraven les seues pròpies festivitats religioses, prohibides als homes. 

Com va haver de sorprendre, en aquest context, l’actitud d’Artemísia!