L'efecte fotoelèctric es produeix quan irradiem amb llum un metall de manera que aquesta aconsegueix arrancar electrons de la seua superfície, tal com es mostra en la imatge. 

Per a aconseguir arrancar els electrons és necessari que la llum tinga una freqüència (un color) mínima, anomenada freqüència de tall, que és la que aconsegueix arrancar els primers electrons. Segons augmentem aquesta freqüència, els electrons tenen major energia i, per tant, ixen amb major velocitat. 

 Mileva Marić (1875-1948), una brillant matemàtica sèrbia del segle XX, va estudiar aquest fenomen, encara que va ser el seu marit, Albert Einstein, el que es va emportar el Premi Nobel per aquest treball.

1. En la gràfica següent està representada l'energia (eix OY) dels electrons arrancats, en funció de la freqüència (eix OX) que té la llum que arriba al metall.

1. Quin tipus de funció és? 
2. La funció creix o decreix? 
3. En quin valor de freqüència s'arranca el primer electró? Amb quina energia es desprén aqueix electró?
4. Per a quins valors de la freqüència no aconseguim arrancar electrons?

2. Cada metall té una freqüència de tall diferent, és a dir, els primers electrons comencen a eixir a freqüències diferents. Per a identificar el tipus de metall amb el qual es vol treballar s'irradia llum canviant la freqüència, i quan detectem el primer electró, sabem de quin metall es tracta. A continuació, es mostra una gràfica en la qual apareix la funció d'energia dels electrons arrancats per diferents elements (Rubidi, Sodi, Potassi, Bari i Calci) en funció de la freqüència radiada.

1. Quin metall té la menor freqüència de tall? Quin en té la major? 
2. Com és la posició relativa de la gràfica d'aquestes funcions?