Estàs a punt de conèixer les nou poetesses que van formar part del que s’ha anomenat el «primer cànon de la literatura femenina». Les va relacionar Antípatre de Tessalònica en un epigrama atribuït a ell i les va anomenar les nou Muses. D’elles, només tres pertanyen a l’època hel·lenística, a les quals afegirem a Aristodama d’Esmirna. L’activitat que faràs consta de dues parts.
1- Extrau de l’epigrama, ajudant-te de la taula explicativa que se’t facilita, el nom de les tres poetesses hel·lenístiques i escriu la llista en la teua llibreta. Afig el nom d’Aristodama.
EPIGRAMA / PRIMER «CÀNON» DE LA LÍRICA FEMENINA
Aquest epigrama no compleix la funció de ser un catàleg de totes les escriptores gregues, ja que aquestes poetesses no son les úniques dones que van escriure a la Grècia antiga. El cànon, per aquest motiu, es diferencia del catàleg, perquè implica una valoració i una selecció del que s’hi presenta. Així com les muses celestials van ser criades al peu del mont Helicó, la inspiració divina d’aquestes poetesses és el punt de suport de l’autor per a afirmar que elles també van ser alimentades a Pieria, és a dir, que també elles van ser muses.
A aquestes dones de divina veu van alimentar amb odes
l’Helicó i el promontori macedoni de Pieria,
a Praxil·la, a Mero, a Ànita, l’Homer femenina,
a Safo, glòria de les dones lèsbies de bells rínxols,
a Erina, a la famosa Telèsil·la, i a tu, Corina,
que vas cantar l’escut marcial d’Atenea,
a Nossis de femenina veu, i a Mirtis de dolços tons,
totes productores de pàgines eternes.
A nou muses va engendrar el gran Urà, però a aquestes nou,
joia immortal per als mortals, les va engendrar Gea.
(AP IX 26)
Fernández Robbio, Matías Sebastián (2014). «Musas y escritoras: el primer canon de la literatura femenina de la Grecia antigua (AP IX 26)», en Praesentia 15, (consultat el 05/04/2022)
TAULA EXPLICATIVA
Les autores que s’anomenen van viure entre els segles VII i III aC i cap d’elles va ser atenesa, sinó que provenien de regions tan distants com Bizanci, a l’antiga Jònia, o Locres, a la Magna Grècia.
SOBRE ARISTODAMA
Va ser una poetessa de l’antiga Jònia. Cap de les seues obres ha sobreviscut fins al present. Sabem d’ella únicament per una inscripció que es troba a la ciutat de Làmia, a la Grècia central. Els ciutadans d’aquesta ciutat van concedir a Aristodama, i al seu germà Dionís, ciutadania i altres honors en reconeixement a la seua habilitat poètica. Encara que les notícies sobre ella són molt escasses, les que tenim ens suggereixen un tipus de dona cultivada i viatgera, amb majors pretensions literàries, molt lluny ja de les poetesses locals d’època arcaica.
SOBRE LES TRES POETES HEL·LENÍSTIQUES ESMENTADES EN L’EPIGRAMA
Les tres pertanyien a un ambient cultivat i llibresc, propi dels autors masculins de l’època, i apareixen compartint en igualtat de condicions els cercles poètics, també freqüentats per homes.
2- Seguint la taula, localitza en el mapa els llocs d’origen d’aquestes poetes.
3- Retalla les imatges que corresponen a les poetesses hel·lenístiques i apega-les en el mapa on corresponga. En el cas d’Aristodama, escriu-ne el nom.
4- Observa l’eix cronològic i respon a les preguntes:
a- Escriu el nom de les quatre poetes.
b- A quin territori pertany la Locres Epizefiris?
c- Quina regió grega va fundar aquesta colònia? Localitza-la en el mapa.
d- Per què les incloem en el període hel·lenístic?
e- Hi ha alguna poetessa atenesa?
f- L’hel·lenisme va suposar una obertura cultural, social i política. Quins són els trets que ho donen a entendre?
g- Quin gènere literari tenen en comú les tres poetes esmentades en l’epigrama?