Artemísia d’Halicarnàs va nàixer en aquesta ciutat, que hui és l’actual Bodrum (Turquia), i va ser tirana de la regió de Cària (Àsia Menor). Va comandar una xicoteta flota de cinc naus amb la qual es va sumar a l’exèrcit persa del Gran Rei Xerxes I en la seua expedició contra els grecs en la Segona Guerra Mèdica. Va lluitar al cap de les seues tropes i les va dirigir en les batalles d’Artemisi i Salamina. 

Llig el text i respon les qüestions que se’t plantegen. 

Irònicament, la ciutat que va crear el sistema democràtic, Atenes, va ser també la que pitjor consideració tenia envers les dones. Per als atenencs, l’arquetip perfecte de dona responia a aquella que romania dins de les parets de sa casa, tenint cura no sols del seu patrimoni, sinó també del seu marit i els seus fills, de manera que la seua educació quedava restringida a aquelles disciplines que resultaren útils per a la vida, sempre impartides per les altres dones de la família. L’atenenca que se n’eixira d’aquest rol imposat pels homes era vilipendiada i injuriada fins i tot en les obres teatrals. 

No va ser així en altres regions o ciutats gregues, on la dona gaudia de major llibertat. Cert que només aquelles pertanyents a l’aristocràcia eren les que tenien accés a l’educació, però, així i tot, comptaven amb més camp d’acció que les dones atenenques. Aquest és el cas de la regió de Jònia i de les ciutats gregues de la franja costera d’Àsia, d’on procedeix Artemísia d’Halicarnàs (o Artemísia I de Cària), però també altres moltes dones cèlebres com Artemísia II de Cària, descendent de l’anterior, Safo de Lesbos, Aspàsia de Milet, Targèlia de Milet o Temista de Làmpsac, entre altres. 

Com a punt de partida, pot utilitzar-se el text següent pertanyent a l’obra titulada Safo ante la crítica moderna, escrita per un autor espanyol del s. XIX: 

Lesbos parece haber sido un lugar especialmente libre para las mujeres: "en las sociedades heroicas, vemos siempre a la mujer gozando de iguales derechos y preeminencias que el hombre, la vemos cumpliendo los mismos deberes, y esto, debe atribuirse a que en los primeros lindes de un pueblo la vida del hogar no está definida, y por tanto, no se halla determinado el fin verdadero y justo que la mujer debe realizar […] y sabido es que los eolios desde el principio distinguieron a la mujer con más derechos que otros pueblos, que estos derechos existieron siempre o al menos no fueron negados sino después de mucho tiempo". (Antonio Fernández Merino, Safo ante la crítica moderna)