Dolors Monserdà va ser novel·lista de referència en llengua catalana entre el final del segle XIX i principi del XX, sobretot per l'obra La fabricanta (1904). Va ser la primera dona a presidir els Jocs Florals de Barcelona (1909) i una escriptora amb consciència feminista. Va conrear la narrativa, el teatre i l'assaig i la poesia (també en castellà).
Ara llegiràs el seu poema “La nit de Reis” de manera individual.
Dins d’un piset xic i pobre
que hi ha a peu pla d’un terrat,
treballa una pobra dona,
treballa sens mai parar.
Si algun cop minven ses forces,
no desmaia, no, que sap
que al mirar (a) sa filleta
les tornarà a recobrar.
Diuen tots quants la coneixen
que hermosa ha estat sens igual:
avui d’aquella hermosua
sols per record li han quedat
unes trenes ondejades,
negres, sedoses, brillants,
que, a l’estendre’s damunt d’ella,
a besar ses plantes van.
La nit de Reis n’és vinguda,
i sembla que amb més afany
treballa la pobra mare
tot mirant-se el seu infant.
—Mareta —li diu la nina—,
fiqueu-me al llit, que és prou tard,
i tinc por vindran los Reis
i encara no hi hauré anat.
—Qui sap si vindran, filleta!
Lo nostre pis és tan alt!
—Prou! Com que baixen del cel,
ja els hi va bé de passar!
I a fe, mare, que els espero
amb gran desig aquest any.
Vull que em portin una n ina
com aquella que hi ha a baix!
—Les nines són per a les nenes
que ja res falta els hi fa;
tu, fill meu, que estàs descalça,
los hi tens de demanar
que et portin sabates noves.
—Ai, mare, no em feu plorar!
Ja n’estic aconhortada
de caminar a peu descalç,
de portar robeta vella,
de morir-me treballant;
però que em duguen la nina
que jo sempre he demanat!
Des de l’any que van portar-la
a la nena que està a baix,
jo hi he pensat cada dia,
jo de nit hi somniat.
Ai, mare, i que n’és d’hermosa!
I que bonica que va!
Té una careta tan fina
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita
que fins dentetes hi ha!
Obre els ulls quan està dreta,
i per dormir els té tancats,
té uns cabellets com de seda
i els té rossos i rissats,
porta lo vestit amb ròssec
i amb serrels i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero, i fins guants!
Jo en vull una com aquella,
que tot l’any l’he demanat!
Puix si demà, quan me llevi,
la nina no haig de trobar,
com que de nit la somnio,
la toco i la duc a braç,
pregaré a Déu que al dormir-me
mai més torne a despertar!
Un gran crit llençà la mare,
del fons del cor arrencat,
i agafant sa filleta
i estrenyent-la amb fort abraç:
—Vés-te’n al llit, amor meva
—li digué, amb febrós afany—,
vés; mes a Déu no demanis
que no et vulla despertar,
que la nina que tu esperes
com la desitges tindràs.
Quan tot just lo dia apunta,
ja la nena s’ha llevat;
plora i riu i salta i brinca,
i el que li passa no sap.
Li han portada aquella nina
que ella tant ha demanat:
li han portada i té la cara
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita
que fins dentetes hi ha,
porta vestidet amb ròssec,
i amb serrels i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero, i fins guants!
Res li falta, res li falta,
de quant ella ha demanat;
sols li falten a la mare
les trenes negres, brillants,
que fins a terra arribaven
que hermosejaven son cap,
que entremig de sa pobresa
les havia tant guardat!
Tot seguit, per parelles, buscareu al diccionari les paraules que no enteneu i preparareu les següents qüestions de comprensió lectora. Després les posarem en comú amb el grup general (Recordeu enumerar els versos de 5 en 5 primerament):
- Quins personatges apareixen al poema?
- On viuen? A un piset menut, el més alt, baix el terrat.
- Què li ha quedat a la mare d’aquella hermosura per al record?
- Què li diu la mare sobre l’arribada dels Reis?
- Què li contesta la filla?
- Quin?
- Què li respon la mare?
- A qui li ha vist aquest regal somiat?
- Enumera els versos on se’n fa la descripció.
- Què diu la xiqueta si no li porten el que desitja? Indica els versos.
- La mare estima amb passió la seua filla. En quins versos ho podem comprovar?
- Què ha fet la mare per la seua filleta? Enumera els versos on ho diu.
Font: https://stroligut.com/dolors-monserda/poesies-maternals-intimes-patria/ (13/12/2022)