Narcisa Torres destaca amb el poema que teniu més avall, perquè trenca amb la inexistència total i absoluta d’escrits en valencià de l’època, però a més, també trenca amb la manca d’autores. L’autora signava els seus escrits amb l’anagrama Rosa Trincares.

1. Per quina raó penses que signava amb el nom amagat?
2. Agafa el teu nom i intenta canviar-lo mitjançant un anagrama.

I si acàs me digués algun xarraire

(perquè destos lo món jamés té falta)

perquè m’he posat jo, sent como só dona,

a escriure poesies, dic la causa:

«Açò és furor diví, és sagrat numen

que Déu a la creatura li senyala

com a dot natural en què demostra

aquell seu numen la magestat sacra;

i puix Déu m’influí a mi d’aquest do,

encara que en jamés jo estudiat haja,

puc molt bé fer mes obres de poesia

per ser divinament nativa gràcia».

Poema complet: https://www.nise.cat/Biblioteca-Digital/Autors/Autor/Poema/pid/143/Ser_lloats_i_aplaudits_mereixen_Carlos