- Representeu a l’aula el fragment de La falta de Marieta de Pilar Monzó de la Roca.
- Busqueu informació sobre Pilar Monzó de la Roca i els sainets. Trobem alguna bestigi de la literatura sainetista en l’actualitat?
- Marca i corregeix allò que consideres que no és normatiu en el text.
- Respon a les següents preguntes:
a) Busca i defineix els següents conceptes: diglòssia, barbarisme, substitució lingüística i normativa.
b) Consideres que és important que existisca una normativa de la llengua? Per què?
c) A través del text, quina creus que era la situació de la llengua en el moment de publicació de l’obra?
d) Creus que en una obra literària hauria d’apareixer el registre col·loquial? I que s’incloguen castellanismes?
Fragment de La falta de Marieta de Pilar Monzó de la Roca
Extret de: DONES ESCRIPTORES EN LA LITERATURA VALENCIANA
Microtaller UJI- Octubre/Novembre 2020. Professora i adaptació de Rosa Roig Celda.
“PERSONAJES
Doloretes: (Treinta años) Encargada de taller. Sabe hacerse temer de las oficialas.
Vicenteta: (Cuarenta y siete años) Incansable y romántica. Viste muy cursi.
Maria: (Veinticinco años) Maestra de modistas. Carácter bondadoso y tolerante.
Marieta: (Catorce años) Aprendiza. Viste aseada y pobremente. Ingenua y buena.
Jaume: (Cincuenta y siete años) Padre de María y tío de Doloretes. Vive de lo que ganan éstas y no le gusta trabajar
Atilano Dracon: (Cuarenta y cinco años) Valiente con los débiles y cobarde ante los fuertes.
ACTE ÚNIC
La escena representa un taller de modistas. Puertas al fondo y lateral a derecha del actor. A la izquierda un velador, y junto a él, algunas sillas en las que sentarse las oficialas.
Al levantarse el telón, el señor Jaume barre el taller, y Doloretes limpia el polvo a las sillas.
ESCENA I
Jaume.- El taller agranaràs, i els retalls te deixaràs.
Doloretes.- Sempre està parlant tonteries... No té gens de coneiximent.
Jaume.- No blasfemes, Doloretes. Tu no saps a lo que té que arribar ton tio.
Doloretes.- Ni ganes. Lo que vull és que deixe treballar a les xiques; i si el veig fent-li l'amor a Vicenteta, el tanque en la cuina i no ix d'allí en tot lo dia.
Jaume.- Sempre la mateixa cançó… Perquè a la xica li agraen els versos igual que a mi, i se tenim simpatia...
Doloretes.- No hi ha simpatia que valga; en esta casa, si no fóra per mi, no se podria viure. La seua filla no servix per a mestra de taller... Encara com jo m'he posat d'encarregà!
Jaume.- Les pobres xiques te tenen més por que a un bou solt.
Doloretes.- També fan més faena. I si vosté no les marejara, atra cosa seria.
Jaume.- Tinc jo la culpa de que elles sapien apreciar qui sóc jo?
Doloretes.- Qui serà el pobre senyor?
Jaume.- Ja t’ho diran els diaris quan jo me muiga: Don Jaime Valenciano, poeta, autor de aucas; de muchas comedias i de joguets viejos sense estrenar.
Doloretes.- Vosté ensomia!”
[...]