1.- Llegeix el següent resum sobre l'evolució de la llengua grega i assigna els escrits que es detallen a continuació a cada etapa: la Ilíada, els poemes de Corinna de Tannagra, els himnes amb notacions musicals de Casia, l'Antígona de Sòfocles, els discursos de Lísias, la Alexíada d'Anna Comnè, els poemes de Kavafis, les tauletes de Cnossos, els poemes de Kikí Dimulà, les Vides paral·leles de Plutarc, els poemes de Telesil·la d'Argos, els Diàlegs dels déus de Llucià de Samòsata.
Els testimoniatges més antics de la llengua grega els trobem en les tablillas micèniques, datades cap al s. XIV a. C., redactades en el sil·labari denominat Lineal B. La literatura comença amb els poemes atribuïts a Homer, composts en segle VIII a. C., en la mateixa època en la qual a Grècia s'adopta l'alfabet d'origen fenici.
Els antics grecs no parlaven tots exactament la mateixa llengua; cada regió tenia el seu dialecte. Els dialectes grecs comprenen quatre grups principals: el jònic−àtic, l'eoli, l'arcadoxipriota i el dori.
El grec clàssic era l'àtic dels segles V i IV a. C., la llengua de la prosa i del teatre atenès.
El grec 'comú' o koiné era el dialecte àtic amb modificacions especialment jonias que es va estendre per tot l'Imperi d'Alexandre Magno i en època romana va ser la llengua de cultura.
El grec medieval (bizantí) era la llengua literària de l'Imperi Bizantí que es va utilitzar fins a la seva caiguda en el segle XV d. C.
El grec modern deriva del grec antic a través del grec medieval o bizantí i és l'idioma oficial de Grècia i de Xipre, a més de ser una de les llengües oficials de la Unió Europea.
2.- A continuació tens un fragment de l'obra històrica (s. XII) la Alexíada d'Ana Comnena, la princesa bizantina de gran cultura, que va lluitar tota la seva vida per ser emperadriu, dret que li corresponia com a primogènita.
Ταῦτα δὲ διεγνωκυῖα ἐγὼ Ἄννα, θυγάτηρ μὲν τῶν βασιλέων Ἀλεξίου καὶ Εἰρήνης, πορφύρας τιθήνημά τε καὶ γέννημα, οὐ γραμμάτων οὐκ ἄμοιρος, ἀλλὰ καὶ τὸ Ἑλληνίζειν ἐς ἄκρον ἐσπουδακυῖα καὶ ῥητορικῆς οὐκ ἀμελετήτως ἔχουσα καὶ τὰς Ἀριστοτελικὰς τέχνας εὖ ἀναλεξαμένη καὶ τοὺς Πλάτωνος διαλόγους καὶ τὸν νοῦν ἀπὸ τῆς τετρακτύος τῶν μαθημάτων πυκάσασα […] βούλομαι διὰ τῆσδέ μου τῆς γραφῆς τὰς πράξεις ἀφηγήσασθαι τοὐμοῦ πατρὸς οὐκ ἀξίας σιγῇ παραδοθῆναι οὐδὲ τῷ ῥεύματι τοῦ χρόνου παρασυρῆναι
Com que tinc consciència d'això, jo, Ana, filla
d'Alejo i Irene, plançó i producte de la porpra , que
no sols no soc inculta en lletres, sinó fins i tot he estudiat la
cultura grega intensament, que no desatenc la retòrica,
que he assimilat les disciplines aristotèliques i els diàlegs
de Plató i he madurat en el quadriuium de les ciències […]
vull per mediació d'aquest escrit comptar els fets del meu
pare, indignes de ser lliurats al silenci ni que siguin
arrossegats pel corrent del temps.
Traducció de E. Díaz Rolando: Erytheia, 1988
a.- Llegeix la traducció del fragment de la Alexíada
b.- Còpia en el teu quadern el text grec en negreta, passa'l a majúscula i intenta llegir-ho en veu alta, amb ajuda d'un alfabet.
González, Isa (2015). “Alfabeto griego”, en Clásicos Griegos y Latinos, (consultado el 17/07/2023), <https://clasicosgriegosylatinos.files.wordpress.com/2015/01/alfabeto-griego.jpg>
c.- Busca informació i realitza una breu ressenya d'aquesta obra.
3.- Llegeix la traducció en castellà del poema que Kavafis li va dedicar a Anna Comnena, realitza un breu comentari sobre l'opinió del poeta respecte a les aspiracions de poder d'aquesta princesa historiadora i afegeix la teua opinió sobre aquest tema, que després comentaràs en gran grup.
En el prólogo de la Alexíada llora
su viudez Ana Comnena.
S u alma es presa del vértigo. «Y
en ríos de lágrimas», nos dice, «tengo mis ojos
anegados , Ay, cuantas desgracias!» en su vida,
«qué de revoluciones». La abrasa el dolor
«hasta la médula de los huesos y hasta romperle el alma».
No obstante, la verdad parece ser tan sólo que un único pesar
funesto conoció esta mujer ansiosa de poder;
sólo tuvo una profunda pena
(aunque no lo confesara) esta griega arrogante,
no poder, pese a toda su destreza,
adueñarse del Trono que, casi ya en sus manos,
el petulante J u a n le arrebatara.
Sánchez, (2022). “Leyendo a Cavafis – Ana Comnena (Tradición clásica)”, en PAU (y EBAU) Latín y Griego, (consultat el 17/07/2023), <https://paulatinygriego.wordpress.com/2022/02/25/leyendo-a-cavafis-ana-comnena-tradicion-clasica/>
Traducció en català: Ferraté, Joan (1987). Les poesies de C.P. Cavafis. Barcelona: Quaderns Crema.