Llig aquest fragment de l’article de Carme Karr “El vot de la dona”, i actualitza’l tot corregint aquelles formes no acceptades per la normativa actual.

“Serà aquesta l'única conquesta veritable que traurà la Humanitat d'aquesta guerra mundial en la que sembla s'empenyin tots els homes en aniquilar-se?

El vot de la dona!

Per quins camins de sang, de dol i de sacrificis haurem aconseguit aquest dret que se'ns devia des de la primera legislació que va fer-se damunt la Terra!

Per últim, s'hauran convençut los homes de que la intervenció de la dona pot i ha d'ésser la més sòlida base per edificar en el pervindre lo que avui sembla encara a molts una utopia, la pau universal, i assegurada per sigles i més sigles?

Perquè qui és capaç de dubtar de que si la dona hagués estat consultada, no ja parlamentàriament, sinó en un plebiscit mundial, avui Europa no tindria de  lamentar tantes morts, tanta destrucció, tanta ruïna?

Qui podia afirmar que l'escissió que va produir-se anys enrere als països escandinaus, s'hagués verificat tan pacífica i sensatament, separant-se Suècia de Noruega, si ja des d'uns quants anys la dona no hagués intervingut amb sa influència pacificadora en els negocis d'Estat?

Dones cultes, instruïdes, enèrgiques, d'extraordinària capacitat ordenadora, solteres, casades, viudes, monges, dones que dirigeixen tallers, fàbriques, escoles, publicacions, cases navieres, comerços i indústries de totes classes, les tenim nosaltres, i elles podrien aportar un utilíssim concurs a l'obra nacional.

Al considerar més d'una vegada la ineptitud dels nostres governants, les petites i grans passions que els esclavitzen, la seva inconsciència, la seva falta d'idealitat i a voltes de civisme, he pensat amargament en lo valor perdut d'aquelles dones que posades al seu lloc haurien aplicat beneficiosament.

(...)

Encara més: hi ha algun exemple de que vagin pitjor que el nostre aquells estats que han reconegut a la dona el dret de votar? S'ha registrat alguna atzagaiada que obligués els tals països a retirar a la dona l'otorgació d'aquests drets?

Ja he citat Suècia i Noruega: podria fer-ho també amb Finlàndia i Dinamarca, aixís com alguns estats de la Unió Americana, en què el vot de la dona és sols beneficiós. Però prefereixo constatar tan sols avui lo que va passar fa vint-i-tres anys a Austràlia, al ser-hi allavors otorgat el vot a la dona. Fou sa primera tasca reglamentar el treball a domicili i els salaris o jornals femenins, qual preu mínim és allà de tres francs per vuit hores de treball.

Molt mal s'ha dit i pensat de les dones: moltíssim més mal se n'ha escrit encara... Però va arribant l'hora de la justícia als nostres drets, i el pervindre demostrarà als homes que necessiten la dona per aconseguir aquella forma de govern ideal somniada per Plató en sa República, això és: el govern dels bons pels millors.”

Fragments de l'article periodístic "El vot de la dona", publicat a Feminal, 2 de setembre de 1917.

Canosa Farran, Francesc i Yeste, Elena, Dones que surten del paper: periodistes catalanes que expliquen un país, Juneda, Fonoll, 2018, p. 43.