Víria Acte, nascuda a Valentia Edetanorum, actual València, ca. l’any 90 dC, va ser una dona extraordinària que, havent sigut esclava, es va convertir en una empresària d’èxit. Era propietària d’un taller d’estàtues que ella mateixa dirigia i que va aconseguir un gran prestigi. Ella mateixa va ser objecte d’elogis i honors pel seu treball i per la seua faceta de benefactora de la ciutat de València.
En aquesta activitat imaginarem Víria, encara molt jove, com a esclava d’una taverna romana, en la qual s’encarrega de cuinar. Hui la seua mestressa, Domítia, té convidats a sopar, de manera que Víria ens relatarà el que té previst preparar. Et proposem que identifiques i relaciones els termes llatins que tenen a veure amb l’alimentació romana amb els de la teua llengua i que aportes altres termes que en deriven.
Llig el text i fixa’t en les paraules marcades en negreta i en cursiva. Després, respon a les qüestions.
1- El sopar de Domítia
Hui Domítia tanca prompte el seu establiment, una taverna en la qual no hi ha ni taules ni cadires, només un taulell, ja que únicament se serveix menjar ràpid. Ha enviat a casa la seua esclava Víria perquè prepare el sopar, ja que espera convidats, mentre ella tanca, repassa les provisions i compta els diners recaptats al llarg de la jornada. El dia ha passat com un sospir.
Víria, en canvi, no pensa el mateix: el seu dia ha sigut tan llarg i pesat com de costum, i ara s’hi afig la preparació d’un sopar especial. Aquesta nit la mestressa rep a casa el pare, la mare i alguns amics i amigues.
Per a la gustatio prepararà encisam, ous, olives i formatges; per a la prima mensa, un pollastre farcit de peres i dàtils i assaonat amb salsa garum; per a la secunda mensa té previst un excel·lent púding cartaginés fet amb llet, ous i mel. Tot regat amb abundant vi, encara que també hi haurà aigua, per descomptat.
La decisió sobre el que se servirà en el sopar ha sigut de Domítia i Víria pensa que ha tirat la casa per la finestra, perquè no és que la seua mestressa nade en l’abundància com els patricis. Domítia, no obstant això, encara que d’origen plebeu, és lliure i una dona independent, que guanya els seus propis diners i pot permetre’s el luxe, encara que no siga rica, de tindre una esclava. Així que, té la intenció de donar-li a entendre als seus pares que les coses li van bé.
2- Emplena la taula escrivint el terme llatí que cregues que li correspon a cadascuna de les paraules seleccionant-lo de la llista. Després, intenta donar almenys un derivat de cada terme llatí en la teua llengua.
| Valencià | Llatí | Derivat |
| Taverna | ||
| Taula | ||
| Cadira | ||
| sopar | ||
| Diners | ||
| Dia | ||
| Nit | ||
| Pare | ||
| Mare | ||
| Amic | ||
| Amiga | ||
| Ensisam | ||
| Ou | ||
| Oliva | ||
| Formatge | ||
| Pollastre | ||
| Pera | ||
| Dàtil | ||
| Llet | ||
| Mel | ||
| Vi | ||
| Aigua | ||
| Lliure | ||
| Dona | ||
| Bé |
Termes llatins: domina (llat. vulg. domna), aqua, bene, pirum, ovum, pullus, incisamen (<incisum, part. incido), caseus (formaticus), oliva, amicus, pater, tabula, denarius, lac, dies, mel, mater, amica, liber, suppa (< ger. suppa), dactylus, vinum, nox, cathedra (< gr. Kathedra), taberna.
3- Escriu a continuació els termes llatins en cursiva que apareixen en el text i, guiant-te pel que has entés, intenta donar-los el significat que tenen. Consulta un diccionari, si ho necessites.