Erinna va ser una poeta grega del s. IV a. C. de l'obra més famosa de la qual es conserven 26 versos llegibles, d'un total de 54, corresponents a diferents parts del poema. Originalment, aquest poema anomenat La Filosa va tindre 300 versos. Es tracta d’un lament per la mort de la seua amiga Baucis i una evocació de la infantesa perduda i passada amb ella. Va nàixer a l’illa de Telos, l’actual Tilos, a Grècia, prop de Cos, on sembla que va estudiar. Va ser molt admirada en la seua època i lloada per altres poetes posteriors per la maduresa de la seua escriptura malgrat la seua curta edat, perquè sembla que va escriure aquest poema amb 15 anys.
L'Antologia Palatina atribueix a Erinna alguns epitafis dedicats a la seua amiga Baucis, com el que et presentem. En aquesta activitat, et proposem comparar sepulcres pertanyents a diferents civilitzacions i períodes, començant pels etruscos, passant pels grecs i els romans, i arribant al període paleocristià.
EPITAFI de la tomba de Baucis
«Sóc la tomba de Baucis, la noucasada.
—Tu, que passes per davant d'aquesta estela,
tant de bo increpares la mort dient-li:
‘¡Traïdorenca i perversa, oh mort, ets!’—
Aquesta inscripció informa a qui llegira
la sort crudelíssima de Baucis:
com el cremador va prendre foc la seua pira
amb les mateixes torxes enceses
baix les quals Himeneu cantara;
i que tu mateix, oh Himeneu, Vas haver
d'acordar les teues cançons i gemecs». (Ant. Pal. 7.712)
Páramo, Jorge (2009). “Erina y Baucis: una amistad tronchada por la muerte” en Literatura: teoría, historia, crítica, n.º 11, (Universitat Nacional de Colòmbia. Seu Bogotà), (consultat el 10/07/2021) <https://revistas.unal.edu.co/index.php/lthc/article/view/11550> Traducció al català: Lluïsa Merino.
Els epitafis també es van donar a Roma, encara que no tenien el mateix estil que els grecs. Ací tens alguns exemples d'epitafis de tombes romanes. Observa que van des de les fórmules més simples fins a la invocació als déus protectors de la persona morta o la descripció dels seus assoliments aconseguits en vida.
1- Sit terra levis (S.T.L.)
2- Requiescat in pace (R.I.P.)
3- Epitafi de Luci Corneli Escipió Barbado:
CORNELIVS·LVCIVS·SCIPIO·BARBATVS·GNAIVOD·PATRE
PROGNATVS·FORTIS·VIR·SAPIENSQVE—QVOIVS·FORMA·VIRTVTEI·PARISVMA
FVIT—CONSOL CENSOR·AIDILIS·QVEI·FVIT·APVD·VOS—TAVRASIA·CISAVNA
SAMNIO·CEPIT—SVBIGIT·OMNE·LOVCANA·OPSIDESQVE·ABDOVCIT
«Corneli Luci Escipió Barbado, va nàixer de Cneo el seu pare, com a home fort i savi, l'aparença del qual guardava les seues moltes virtuts, qui va ser cònsol, censor i edil entre vosaltres - Va conquistar Tauràsia, Cisauna, Samni - va subjugar tota Lucània i va alliberar els seus presoners»
4- Epitafi de la tomba de Júnia Rufina trobada en Baelo Clàudia (Cadis): «Als déus Manes de Junia Rufina, filla de Marc»
En Etrúria, en canvi, sembla, per les restes arqueològiques trobades, que no es donava el costum d'incloure un epitafi, potser a causa de la seua forma d'enterrament dins de grans cambres sepulcrals, que imitaven una casa, les parets de la qual estaven profusament decorades amb frescos. Els seus sepulcres, a més, comptaven amb l'efígie de la persona o persones enterrades en postures relaxades i que imitaven l'assistència a un banquet.
Quant als primers cristians, les seues sepultures van passar per diverses etapes com, d'altra banda, també les gregues. En els seus sepulcres podem trobar símbols propis del cristianisme, com el crismó, el peix o el bon pastor, entre altres, en els primers segles (s. II al III). Es troben escenes bíbliques o mitològiques, reconvertides en al·legoria cristiana en els segles posteriors (s. IV).
Observa les imatges d'aquests sepulcres i intenta classificar-los, segons el seu període, en grecs, etruscos, romans o paleocristians. Justifica la teua resposta.
