Egèria va ser una alta dama de la província hispana de la Gallaecia que va realitzar un viatge a Terra Santa entre 381-384 dC i va recollir les seues vivències en el llibre Itinerarium ad loca sancta, redactat en forma de cartes.  

En aquesta activitat imaginarem què hauria passat si Egèria haguera recorregut el seu propi país, això és, Hispania. Malgrat parlar llatí, com la resta dels habitants de la península, haguera tingut problemes de comunicació? El llatí que parlava Egèria era popular, amb expressions del llenguatge parlat, tret que caracteritzava tota la població, atés que el llatí que va entrar a la península va ser el col·loquial parlat pels soldats i la gent del poble. 

La península mantenia la distribució territorial que en el s. III fera l'emperador Dioclecià. 

1- Observa la distribució per províncies en el mapa. 
2- Enumera les diferents províncies amb les seues capitals. 
3- Llig el text. 
4- Respon a les preguntes. 
5- Situa en el mapa el nom de les províncies i de les seues capitals i la llengua romànica que va sorgir en cadascuna d'elles. 
 
1- Distribució territorial de Dioclecià. 

https://truttafario.files.wordpress.com/2013/06/capitales-de-hispania-con-diocleciano.jpg 

2- Enumera les províncies i les seues capitals. 

3- Llig el text. 

Quan els romans arriben en el 218 aC, al nord de la península Ibèrica es parlava el que hui és el basc, per tant, aquesta llengua no procedeix del llatí. 
A Andalusia estaven els tartessis i en llevant es trobaven els ibers. En aquesta zona, en diversos temps, van deixar les seues petjades els etruscos, d'origen italià; els fenicis (Gadir, Cadis); els cartaginesos (Cartago Nova, Cartagena); els grecs, que van denominar Ibèria la nostra península, (Lucentum, Alacant). 
En el centre i el nord-oest de la península trobem la presència lingüística dels lígurs, poble de la costa mediterrània francoitaliana, (Toledo); els celtes, que arriben des del sud d'Alemanya cap al s. VII aC i ocupen les regions altes del centre fins a Galícia i sud de Portugal (Segòvia); els celtibers en el centre i sud d’Aragó, on es mescla la parla dels dos pobles. Totes aquestes llengües deixaran la seua marca en el castellà i en la resta de les llengües constitucionals. 

«Historia de la lengua española. Parte I», (consultat el 19/09/2021), <https://www.csub.edu/modlang/department/spanish/LINGUISTICS/TEMA%207.1%20MA.pdf> 

4- Respon a les preguntes. 
 
a- Quines són les llengües romàniques d'Hispània? 
b- On es parla cadascuna?  
c- Com definiries una llengua romànica?  
d- Per què cada llengua ha evolucionat d'una manera?  
e-Tenen alguna cosa en comú les diferents llengües romàniques? 
f- Hi ha en la península alguna llengua no romànica?  
g- Quines llengües es parlaven en la península abans de l'arribada dels romans?  
h- Fes una xicoteta investigació i respon: De quin segle daten les primeres manifestacions escrites en llengua romànica?  
 
5- Situa en el mapa el nom de les províncies i les seues capitals i la llengua romànica que va sorgir en cada província. 

https://cloud.educaplay.com/recursos/42/1354014/imagen_1.jpg