Poeta, novel·lista, contista i articulista, Maria Beneyto inicia la seua trajectòria durant el franquisme, tot publicant en valencià i en castellà. En la seua obra hi ha denúncia de les desigualtats socials i de gènere i empatia amb els col·lectius més desafavorits, atorgant un protagonisme inèdit als personatges femenins.
Llig el poema de Maria Beneyto i respon a les preguntes de comprensió lectora:
- Sobre què creieu que parla el poema? Feu un dibuix que represente cada etapa que apareix al poema.
- Marca sobre el poema quins versos fan referència a cada estació de l’any. Quines paraules pertanyen al camp semàntic de cada estació de l’any?
- Quantes estrofes hi ha? Quants versos té cada estrofa?
- Series capaç de posar al costat de cada vers quantes síl·labes té?
- Escriu al costat de cada totes les rimes del poema. Els versos són d’art major (més de 8 síl·labes) o d’art menor (8 o menys síl·labes)? Si són d’art major, escriu la lletra en majúscula; si són d’art menor, escriu la lletra en minúscula.
- Completa aquest text amb la informació que has recollit:
El poema de Maria Beneyto parla sobre _______________________________. Durant la tardor _________________________________________. Descriu l’hivern com __________________________________ i explica que durant aquesta estació celebrem ____________________________. Compara la primavera amb ___________________________. Durant l’estiu els xiquets _____________________________.
El poema té ______estrofes de _____ versos. Els versos tenen _____, _____, _____, _____, _____, _____ o ____ síl·labes i, per tant, són ___________síl·labs, ___________síl·labs, ___________síl·labs, ___________síl·labs, ___________síl·labs, ___________síl·labs i ____________síl·labs. Presenta majoritàriament versos d’art _____________. Algunes paraules que rimen entre elles són: _______________________________________________________________
Una fulla a la tardor
amb les seues manetes
s’abraçava a l'arbre gran
i deia «Adéu, germanetes!»
Les germanes fulles
anaven al ball
rialles per l'aire
i els vestits daurats.
El fred ve d'un país blanc
amb la pell a tota glaçada.
Té el cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.
El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.
Tothom li tanca la porta
«Ves-te'n fred». I el fred s'allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.
La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama en amiga crida
«Ves-te'n fred». I el fred se’n va.
Però lluny enllà, quan Déu és nat,
el fred, obrint la borina,
troba el caliu del ramat
en un pessebret de fira.
La primavera és com tu, molt petita
i molt dolça, i molt tendra i molt clara.
Ens du al si el cel més blau, sense núvols
i la flor al jardí, i la fulla a la branca.
Els ocells que són
música que vola,
refilets duran
a l'infant que plora.
I és l'amor,
és la joia que du
una flor sense nom per a tu.
La primavera per a mirar-te
ve a la finestra.
Veus l'arbre,
el niu,
el camp que riu…?
Els infants de la lluna
juguen de nit
amb un astre d'escuma
molt divertit.
La mare lluna els crida
«fillets, a taula!».
I en tendres raigs se’n tornen
de matinada.
Ai la lluna redona,
lluna d'estiu,
com els nens acarona
enllà del seu niu!
Però al temps de la rosa
I els fruits dels arbres
en forments grocs i en l'herba
sempre s'amaguen.
I la mare en trigar
els diu «Xiquets veniu,
que ja ve la tardor
a emportar-se l'estiu!».
Text extret de: Poemes de les quatre estacions de Maria Beneyto (1993), Bromera, amb il·lustracions de Lourdes Bellver.