Reseña
Va adquirir els seus coneixements a Milet -a les ciutats jònies, els xiquets i les xiquetes convivien a l'escola pública i compartien l'aprenentatge en situació d'igualtat-. Mestra de retòrica, filòsofa i logògrafa que va aconseguir rodejar-se dels més il·lustres i reconeguts intel·lectuals de la seua època i contribuir de manera activa a la florida de la vida cultural a Atenes, així com va captar l'admiració i el respecte de filòsofs, artistes i il·lustres demòcrates. Per la seua condició d'estrangera, la seua suposada influència sobre Pèricles i la seua vida de dona lliure i independent, en canvi, va ser atacada, ridiculitzada i vilipendiada pels conservadors i pels còmics.
Actividades
Inglés
-
Accused!
- España > Cultura Clásica > 1º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Historia y evolución sociopolítica
-
Locations of the conflict (Peloponnesian War)
- España > Cultura Clásica > 3º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
-
The Peloponnesian War
- España > Cultura Clásica > 3º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Historia y evolución sociopolítica
Español
Valenciano
Justificaciones
- Mestra de retòrica i filòsofa.
- Logògrafa.
- Va tindre gran influència en la vida cultural i política de l'Atenes de Pèricles.
Biografía
Filòsofa, filla d’Axíoc, va nàixer en la culta i liberal ciutat jònia de Milet, una de les ciutats gregues d'Àsia Menor, actualment en terres de Turquia. El seu nom significa «la bella benvinguda» i va pertànyer a una família adinerada, la qual cosa li va permetre rebre una excel·lent educació.
Es va desplaçar a Atenes entorn del 450 aC, on, com a mestra de retòrica i logògrafa, va tindre gran influència en la vida cultural i política de la ciutat. Només es tenen notícies fidedignes de la seua vida en el període comprés entre la seua unió amb Pèricles, ca. 450-445 aC, i la mort de Lisicles, el seu segon marit, en el 427. Aquestes notícies ens arriben de manera indirecta a través dels escrits de Plató, Aristòfanes, Jenofont, Plutarc i altres autors, homes tots.
En els cercles socials d'Atenes es feia notar per la seua retòrica i per la seua brillant conversa. La seua casa es va convertir en un centre intel·lectual i va atraure els més prominents escriptors i pensadors, entre els quals s'incloïa el filòsof Sòcrates, que, segons Plató, la considerava la seua mestra de retòrica -en el Menexé, Sòcrates manifesta que la seua mestra combina la improvisació amb la reutilització de discursos ja pronunciats i que componia els discursos de Pèricles, especialment l'oració fúnebre reproduïda per Tucídides en la seua Història de la guerra del Peloponés-.
Segurament va ser la seua manera de vida la que li va valdre la seua consideració d’hetera i directora d'un bordell, probablement una faula estesa pels enemics de Pèricles i alimentada pels autors còmics, especialment Aristòfanes: com a estrangera, Aspàsia no estava subjecta a les restriccions legals que tradicionalment confinaven les dones casades a l'àmbit del gineceu, i, per tant, podia participar en la vida pública de la ciutat; d'altra banda, Pèricles la tractava com a una igual i no amagava les seues mostres d'afecte. Tot això escandalitzava els homes «respectables», que van convertir Pèricles en l'objecte de les seues crítiques, atacant-lo a través d’Aspàsia. També els seus enemics pressuposaven una forta influència d’Aspàsia en els assumptes d'estat: ella tractava directament amb el cercle d'amistats de Pèricles i amb el mateix Sòcrates, que, per la seua influència va arribar a defensar la igualtat entre homes i dones. Segons Plutarc, es creia que Aspàsia havia sigut responsable de la Guerra de Samos i que Pèricles havia pres la decisió d'atacar influenciat o aconsellat per ella.
Abans de l'esclat de la Guerra del Peloponés (431 aC - 404 aC), Pèricles, alguns dels seus socis més pròxims i Aspàsia es van enfrontar a una sèrie d'atacs personals i judicials iniciats per aquests enemics polítics. Aspàsia va ser acusada d'impietat i de corrompre les dones d'Atenes per a satisfer les perversions de Pèricles. L’acusador va ser el poeta còmic Hermip. No obstant això, totes aquestes acusacions, probablement, no van ser una altra cosa que demandes sense fonament, ja que va ser declarada innocent i Hermip no va ser castigat per un delicte d'infàmia.
Obras
· Suposadament, en qualitat de logògrafa, va ser l'autora dels discursos de Pèricles, especialment del Discurs fúnebre.
Bibliografía
-González Suarez, Amalia (1997), Aspasia, Madrid: Ediciones del Orto
-Mayor Ferrandis, Mª Teresa (2011), «Aspasia de Mileto», Revista de Claseshistoria, art. 184, (consultat el 31/10/2021) <Dialnet-AspasiaDeMileto-5168269.pdf >
-Platón, Menexeno, en Obras completas (1871), t. 2. Madrid: edició de Patricio de Azcárate, (consultat el 31/10/2021) <https://www.filosofia.org/cla/pla/img/azf02151.pdf>
-Solana Dueso, José (1994), Aspasia de Mileto. Testimonios y discursos. Barcelona: Anthropos, (consultat el 31/10/2021) < Testimonios y discursos - Aspasia, Aspasia de Mileto - Google Libros>
Enfoque Didáctico
-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Història i evolució sociopolítica; Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc
Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura (Retòrica i Oratòria), art i ciència.
-Grec Batxillerat: Bloc L'Antiga Grècia; Bloc Educació literària.
-Història 1r ESO: Bloc Societats i territoris, en referència a Grècia.
Documentos
