Enunciado

Observaciones y contexto

Ja des de la Prehistòria, les dones coneixien i aplicaven les propietats curatives de les plantes. En el món romà, eren elles qui més familiaritzades estaven amb el maneig de les plantes que s'empraven en la preparació de substàncies curatives. Les dones es transmetien els coneixements necessaris per a la fabricació de remeis medicinals (venena*) de generació en generació, amb unes tècniques que resultaven misterioses per als homes. Els seus objectius eren predominantment mèdics, i especialment ginecològics, però, sens dubte, els verins més coneguts són els empleats amb finalitats mortals. 

Coneixem diferents dones romanes jutjades per enverinament. L'any 153 a. C., dues dones enverinadores de nom Licínia i Publília van ser condemnades a mort per haver enverinat els seus marits. Sabem d'altres, com Canídia o Martina, que va ser acusada d'enverinar Germànic, nebot de l'emperador Tiberi. També han passat a la història processos d'enverinaments col·lectius protagonitzats per altres romanes. Conta l'historiador romà Titus Libi que l'any 331 a. C. una esclava va denunciar el contuberni d'unes vint dames romanes que es dedicaven a preparar pòcimes verinoses. (Tito Livio: Historia-de-Roma-desde-su-fundación-libros-VIII-X. BCG-148, pp. 52-54) 
 
*En llatí la paraula venenum/venena (plural) servia per referir-se tant a remeis medicinals com a drogues, substàncies amb propietats màgiques i verins. N'hi havia que acabaven amb els problemes estomacals, que aconseguien enamorar locament la persona objecte de desig, o que posaven fi a embarassos no desitjats. 
 
Els éssers humans van conèixer ben aviat l'existència de verins procedents d'animals, plantes i minerals i els van fer servir per a la caça i per a la guerra, per curar i per matar, buscant verins ràpids i eficaços i antídots que els protegiren d'ells. Des de les substàncies vegetals (arsènic, cianur...) fins al polonès (ja al s. XXI, que no és un verí químic, sinó una substància radioactiva), els tòxics s'han utilitzat al llarg de la història per deposar mandataris i canviar equilibris de poder. Sovint utilitzada com a arma silenciosa i subtil, el verí ha estat un protagonista moltes vegades determinant (tot i que gairebé sempre ocult) en la història. 

En el món grecoromà, autors clàssics ens han deixat notícies sobre l'ús freqüent de substàncies verinoses com una forma d'eliminar algú no desitjat, que els destorba per a les seves finalitats, així com d'homes i dones que coneixien les propietats i usos d'aquestes substàncies, com el cas de Locusta, una enverinadora 'professional' de l'època de Neró. 

Descripción

En aquesta activitat indagarem en els termes grecs i llatins que es feien servir per referir-se al concepte que es tenia de verí i com s'han recollit en la nostra llengua. Amb les arrels d'aquests termes farem la família lèxica, aturant-nos en els hel·lenismes i llatinismes i diferenciant entre paraules derivades i compostes. 

Respuesta

Documentos