De verins i antídots
Characters:
Theme: Identificació d’hel·lenismes i llatinismes. Família lèxica
Competencies
Competence in Linguistic Communication
Multilingual Competence
Mathematical competence in science, technology and engineering
Personal, social and learning to learn competence
Subjects and year by Educational System
Spain > Classical culture > 4th ESO > The survival of classical languages. Language and lexicon
Enunciation
Locusta, una enverinadora professional, que va treballar al servei d'Agripina i del seu fill Neró, era una experta en verins.
A- En llatí, la paraula venenum era una paraula polisèmica que significava droga, en general, i podia ser bonum (inofensiu), quan s'aplicava amb la intenció de curar, o malum (perjudicial), quan s'aplicava amb la intenció de fer mal.
1.-Explica l'evolució al valencià de verí, a partir del llatí vulgar *veninum, i escriu paraules derivades d'aquesta arrel, separant els prefixos i sufixos que les formen. ¿Conserva el mateix significat que en llatí?
2.-Un sinònim de venenum en llatí era virus. Explica per què virus és un llatinisme. Busca al diccionari el significat de virulent i virulència i escull l'entrada que estiga relacionada amb l'ús que nosaltres fem d'aquesta paraula. Virosi, viròleg i viral estan relacionats amb el significat de virus? Justifica la teua resposta.
3.-Toxicum era un altre sinònim de venenum, préstec grec (τόξικον) que usaven els romans. En català, hi ha una variant patrimonial túixec (metzina) i una variant culta tòxic. Explica la diferència entre ambdues. Distribueix en dues columnes les paraules que formen la família lèxica d'aquesta paraula: tuixegós, toxina, intoxicar, toxicòman, toxicologia… Distingeix les paraules derivades de les compostes.
4.-Potionem (< lat. potio) i medicamen eren també sinònims de venenum. Escriu derivats en valencià d'ambdues arrels i anota el significat.
5.-Els grecs utilitzaven el terme pharmakon (φάρμακον), paraula polisèmica que significava remei, droga curativa, beguda encantadora, al·lucinogen i verí. Un remei per a la vida i alhora un verí per a la mort. Fes la família lèxica d'aquesta arrel en valencià anotant el significat de les paraules.
B.-El fet de ser enverinat era freqüent en l'antiguitat, per la qual cosa, de manera preventiva, per pal·liar els efectes d'una possible ingesta, solien prendre certes dosis de verins que servien com a antídot.
1.-Antídot deriva del grec ἀντίδοτος («alguna cosa dona contra alguna cosa»), compost amb el prefix ἀντί (anti-= contra, oposat), un prefix molt abundant en la nostra llengua. Escriu paraules que continguin aquest prefix i fixa't si encara manté el significat.
2.-Sinònims d'antídot són antitòxic, antiverí, contraverí i mitridat. Fixa't en aquesta última paraula i esbrina amb quin personatge de la història està relacionat.
3.-Esbrina qui era el Praegustator. Hi ha avui dia aquesta figura?
4.-Comenta aquesta expressió atribuïda a Paracels i esbrina qui era aquest personatge: Tot és verí i res és verí, només la dosi fa el verí.
Observations and context
Ja des de la Prehistòria, les dones coneixien i aplicaven les propietats curatives de les plantes. En el món romà, eren elles qui més familiaritzades estaven amb el maneig de les plantes que s'empraven en la preparació de substàncies curatives. Les dones es transmetien els coneixements necessaris per a la fabricació de remeis medicinals (venena*) de generació en generació, amb unes tècniques que resultaven misterioses per als homes. Els seus objectius eren predominantment mèdics, i especialment ginecològics, però, sens dubte, els verins més coneguts són els empleats amb finalitats mortals.
Coneixem diferents dones romanes jutjades per enverinament. L'any 153 a. C., dues dones enverinadores de nom Licínia i Publília van ser condemnades a mort per haver enverinat els seus marits. Sabem d'altres, com Canídia o Martina, que va ser acusada d'enverinar Germànic, nebot de l'emperador Tiberi. També han passat a la història processos d'enverinaments col·lectius protagonitzats per altres romanes. Conta l'historiador romà Titus Libi que l'any 331 a. C. una esclava va denunciar el contuberni d'unes vint dames romanes que es dedicaven a preparar pòcimes verinoses. (Tito Livio: Historia-de-Roma-desde-su-fundación-libros-VIII-X. BCG-148, pp. 52-54)
*En llatí la paraula venenum/venena (plural) servia per referir-se tant a remeis medicinals com a drogues, substàncies amb propietats màgiques i verins. N'hi havia que acabaven amb els problemes estomacals, que aconseguien enamorar locament la persona objecte de desig, o que posaven fi a embarassos no desitjats.
Els éssers humans van conèixer ben aviat l'existència de verins procedents d'animals, plantes i minerals i els van fer servir per a la caça i per a la guerra, per curar i per matar, buscant verins ràpids i eficaços i antídots que els protegiren d'ells. Des de les substàncies vegetals (arsènic, cianur...) fins al polonès (ja al s. XXI, que no és un verí químic, sinó una substància radioactiva), els tòxics s'han utilitzat al llarg de la història per deposar mandataris i canviar equilibris de poder. Sovint utilitzada com a arma silenciosa i subtil, el verí ha estat un protagonista moltes vegades determinant (tot i que gairebé sempre ocult) en la història.
En el món grecoromà, autors clàssics ens han deixat notícies sobre l'ús freqüent de substàncies verinoses com una forma d'eliminar algú no desitjat, que els destorba per a les seves finalitats, així com d'homes i dones que coneixien les propietats i usos d'aquestes substàncies, com el cas de Locusta, una enverinadora 'professional' de l'època de Neró.
Description
En aquesta activitat indagarem en els termes grecs i llatins que es feien servir per referir-se al concepte que es tenia de verí i com s'han recollit en la nostra llengua. Amb les arrels d'aquests termes farem la família lèxica, aturant-nos en els hel·lenismes i llatinismes i diferenciant entre paraules derivades i compostes.