Enunciat

Observacions i context

D’acord amb dret romà, la dona tenia una situació jurídica d'inferioritat en comparació amb la de l'home. Així doncs, les dones es veien frenades per llei a l'hora de participar en els oficis públics, com ara exercir l'advocacia, ser jutgesses o exercir alguna de les magistratures.  

Però la matrona romana real va ser molt més que un mestressa de casa. Fonts clàssiques ens donen notícies de dones que van accedir a l'esfera pública per a fer-ne ús de la veu, trencant el paper tradicional que els havia sigut assignat. Ens han arribat notícies de les advocades Carfània i Maesia, de Cornèlia, mare dels Gracs o de la mare de Juli Cèsar, Aurèlia. Però també de dones que van estar embolicades en la lluita pel poder, participant obertament o en l'ombra. Com a exemple tenim Servília, mare de Marc Brutus, l'oradora Hortènsia, la rebel Clòdia o Lívia, esposa de l'emperador August, sense oblidar Octàvia, esposa de Marc Antoni i germana d'August. 

Aquestes dones van arribar a tindre el mateix poder que molts dels homes que van governar Roma. Posseïen grans dots per a la comunicació i coneixements polítics, econòmics i jurídics. El millor exemple de totes elles va ser Fúlvia. 
 
Aquesta activitat pot realitzar-se individualment, per parelles o per grups, en una aula dotada d'equips informàtics, i plantejar-se com un concurs.  
 
L'activitat ha sigut assignat al curs de 2n de l'ESO, però pot adaptar-se als nivells de 3r o 4t de l'ESO en Cultura Clàssica, o Llatí de 4t de l'ESO. 

Descripció

L'activitat consisteix en la lectura i anàlisi d'un document de Dió Cassi en el qual es fa al·lusió al personatge de Fúlvia, ultratjant el cap de Ciceró, que li havia sigut tallat juntament amb les mans. Reflexió sobre les causes que van motivar un acte tan cruel; debat sobre aquesta conducta. 

Resposta

Documents