Indaguem en fonts històriques
Personatges:
Tema: De la República a l'Imperi
Competències
Competència en Comunicació Lingüística
Competència Plurilingüe
Competència personal, social i aprendre a aprendre
Competència en consciència i expressions culturals
Matèries i cursos per Sistema Educatiu
Espanya > Cultura Clàssica > 2n ESO > Arrels clàssiques del món actual. Història i evolució sociopolítica
Enunciat
Fúlvia simbolitza l'antítesi de la matrona romana, que va abandonar les labors assignades socialment a les dones, exercint com a governant i, fins i tot, reclutant legions. Possiblement els autors clàssics es van servir de la seua figura com a exemple que encarna la degeneració moral de finals de la república.
L'historiador Dió Cassi esmenta Fúlvia quan comet un acte de crueltat. Has d'esbrinar, consultant la xarxa, quins motius va poder tindre Fúlvia per a sentir aquest odi cap a Ciceró que la va impulsar a cometre tal ultratge amb el seu cap.
I quan els van enviar el cap de Ciceró (perquè quan fugia va ser capturat i degollat), Antoni, després d’adreçar-li molts i desagradables improperis, va ordenar que el col·locaren en un lloc destacat, més visible que els altres, en la tribuna d'oradors, des d'on havia pronunciat tantes mangarrufes contra ell, i allí es podia veure, juntament amb la seua mà dreta, que li havia sigut amputada, i Fúlvia va agafar el cap amb les mans, abans que se l'emportaren i, enfurida amb aquest i escopint-lo, el va col·locar sobre els genolls, li va obrir la boca, li va arrancar la llengua i la va travessar amb els passadors que utilitzava per al cabell, al mateix temps que es mofava amb moltes i cruels infàmies.
Dió Cassi, Història romana, BCG-393.Traducció de Juan Pedro Oliver Segura (Pág.80)
a.-Llig atentament el text de Dió Cassi i anota el significat dels termes subratllats. Explica amb les teues paraules el fet que se'ns narra i identifica els personatges que hi intervenen.
b.-Situa el text en un context històric. Traça un eix cronològic on es recullen els esdeveniments més rellevants ocorreguts entre el final de la república i els inicis de l'imperi (dos triumvirats, guerres civils i instauració del primer emperador), juntament amb els personatges que els van protagonitzar. Busca informació en la Wikipèdia sobre aquests personatges.
c.-Localitza o situa en l'eix els protagonistes del text i uns altres que consideres fonamentals, encara que no s'hi esmenten.
d.-Investiga i pren nota dels motius que li va poder donar Ciceró a Fúlvia per a suscitar el seu odi contra l'orador
Observacions i context
D’acord amb dret romà, la dona tenia una situació jurídica d'inferioritat en comparació amb la de l'home. Així doncs, les dones es veien frenades per llei a l'hora de participar en els oficis públics, com ara exercir l'advocacia, ser jutgesses o exercir alguna de les magistratures.
Però la matrona romana real va ser molt més que un mestressa de casa. Fonts clàssiques ens donen notícies de dones que van accedir a l'esfera pública per a fer-ne ús de la veu, trencant el paper tradicional que els havia sigut assignat. Ens han arribat notícies de les advocades Carfània i Maesia, de Cornèlia, mare dels Gracs o de la mare de Juli Cèsar, Aurèlia. Però també de dones que van estar embolicades en la lluita pel poder, participant obertament o en l'ombra. Com a exemple tenim Servília, mare de Marc Brutus, l'oradora Hortènsia, la rebel Clòdia o Lívia, esposa de l'emperador August, sense oblidar Octàvia, esposa de Marc Antoni i germana d'August.
Aquestes dones van arribar a tindre el mateix poder que molts dels homes que van governar Roma. Posseïen grans dots per a la comunicació i coneixements polítics, econòmics i jurídics. El millor exemple de totes elles va ser Fúlvia.
Aquesta activitat pot realitzar-se individualment, per parelles o per grups, en una aula dotada d'equips informàtics, i plantejar-se com un concurs.
L'activitat ha sigut assignat al curs de 2n de l'ESO, però pot adaptar-se als nivells de 3r o 4t de l'ESO en Cultura Clàssica, o Llatí de 4t de l'ESO.
Descripció
L'activitat consisteix en la lectura i anàlisi d'un document de Dió Cassi en el qual es fa al·lusió al personatge de Fúlvia, ultratjant el cap de Ciceró, que li havia sigut tallat juntament amb les mans. Reflexió sobre les causes que van motivar un acte tan cruel; debat sobre aquesta conducta.