[FRAGMENTS DE VITA CHRISTI]
US HE DAT COR E MEMÒRIA
Ací comença un VITA CHRISTI en romanç, perquè los simples e ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort del Nostre Redemptor e Senyor Jesús[...]
COM PER UN ÀNGEL FON ANUNCIADA A SANT JOAQUIM LA MUNDÍSSIMA CONCEPCIÓ DE LA SEUA SANTÍSSIMA FILLA.
Jo soc àngel de nostre senyor Déu... que mana que vós, senyor Joaquim, torneu a la muller vostra, qui amb tanta dolor haveu deixada, la qual concebrà de vós una filla de tanta excel·lència e dignitat... que ninguna persona no pot dir que ans d’aquesta, hi ha hagut semblant a sa senyoria en tot lo universal món... Nostre senyor Déu ha creat aquesta senyora excel·lent, segons son plaer e voler e acontentament del seu esperit; ell l’ha vista eternalment e d’ella s’és enamorat; sols sap contar les magnificències seues... Volent dir lo Fill de Déu a la senyora novament creada: «Jo us he elegida temple per a mi, us he dat cor e memòria sapientíssima e molt intel·ligent, en tanta abundància e còpia que algú abans de vós no s’és trobat semblant ne després de vós se trobarà».
Isabel de Villena, Vita Christi, a cura de Vicent Escartí.
Institució Alfons el Magnànim, 2011 [1497]
LA MARE I LA FILLA. Sobre com cuidava santa Anna la seua filla.
Capítol III - DE LA NATIVITAT DE LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA, E DE LES VIRTUTS TRANSMESES PER NOSTRE SENYOR AL SERVICI D’AQUELLA
E acabat lo sacrifici… la gloriosa Anna, despedida del sacerdot, tornà a la casa seua e posà la seua dolça filleta en lo bressol perquè reposàs e dormís un poquet. E ella estava-li davant, agenollada, besant-li los peuets e manetes amb goig no recontable. E la humilíssima senyora, no podent comportar que la seua mare li fes tals servirs… mostrava en la sua careta no li plaïen semblants coses. E la virtuosa mare, que en res no pensava sinó en complaure aquella excel·lent filla, coneixent la voluntat sua, posà fi en lo seu propi plaer […] e d’aquí avant no li besava peus ni mans, sinó solament la boqueta, frontet e galtetes amb grandíssima amor e reverència».
Isabel de Villena. Vita Christi. A cura de Vicent Escartí.
Institució Alfons el Magnànim, 2011 [1497]
SOBRE L’ANUNCIACIÓ A SANTA ANNA. Un àngel revela a santa Anna que la seua filla donarà a llum el fill de Déu.
Capítol II - COM LO MATEIX ÀNGEL REVELÀ A LA GLORIOSA ANNA LA PRIVILEGIADA CONCEPCIÓ DE LA SUA EXCEL·LENT FILLA, A LA QUAL POSARIA DE NOM MARIA
(...) Vós, senyora Anna, desitgeu créixer lo poble vostre; aquesta excel·lent Filla vostra serà la llanterna qui portarà la llum divinal per salvar tot lo món generalment; e no perirà sinó per sa culpa pròpia. Vós haveu promés d’oferir al temple, a la servitud divina, lo que parireu ara: sigueu certa, senyora, que la vostra Filla es lo verdader temple on lo eternal Deu i Senyor serà vist e adorat. (...)
Isabel de Villena. Vita Christi. A cura de Ramon Miquel i Planas.
Biblioteca catalana, 1916
SOBRE EL CASAMENT DE MARIA I JOSEP. La mare de la Maria acompanya la seua filla a casa de Josep, i comprova que és molt pobra.
Capítol X - COM PER MANAMENT DIVINAL, FON LA SENYORA ESPOSADA AMB LO SANT PROHOM JOSEP; E COM VINGUÉ EN NATZARET ON ERA LA SEUA MARE SANTA ANNA; E DE L’EXTREMA POBRESA SEUA
E Anna acompanyà la senyora sa filla a casa de Josep, la qual estava molt neta e sols de pobresa adornada. Hi havia dues cambretes. En la millor estava un llitet per a la senyora, amb poca roba; e en l’altra un altre per a Josep, molt pobrellet. E la cortesa senyora no volgué en ninguna manera la millor cambra, ans elegí per a si la més xica e més pobra, com amadora de tota virtut. E la senyora santa Anna, sa mare, deixant-la en casa, tornà a la seua, e recordant-se de la pobresa que havia vista en casa de la seua filla, li envià un parell de flassades e algunes eines de casa; e la senyora ho prengué, més per amor de Josep que de si mateixa, e feu moltes gràcies a la senyora sa mare.
Isabel de Villena. Vita Christi. A cura de Ramon Miquel i Planas.
Biblioteca catalana, 1916
SOBRE LA VIRGINITAT DE MARIA. Maria és esposada, per manament diví, amb el sant prohom Josep.
Capítol XXIII
E veint lo missatger animós que la senyora no responia, dix-li:«Oh, piadosa senyora! ¿No sentiu lo crit de la natura humana? Hajau-los mercé, Senyora, que en vostra mà està la salut seua, e que us plaga [...] convertir lo dol e tristícia de tots ells en goig e alegria. Oh, Senyora! Tingau clemència puix teniu lo poder». E la prudentíssima senyora, com hagué llargament escoltat lo missatger divinal, no dubtant en res del que dit li era [...] dix a l’àngel: «Oh missatger gloriós! Com se farà esta faena? Car jo, moguda per divinal inspiració, he fet vot de virginitat amb voluntat deliberada de no haver mai ajustament d’home». E respòs lo missatger amb gran plaer a sa senyoria dient: «Oh, puríssima Senyora! Siau certa que tal vos vol aquell senyor que per esposa vos ha elegit: Mare sereu, Senyora, del seu fill sens rompre virginitat».
Isabel de Villena. Protagonistes femenines a la «Vita Christi», a càrrec de Rosanna Cantavella i Lluïsa Parra, Col. Clàssiques Catalanes, La Sal, (p. 13-14)
SOBRE LA VISITA DELS PARES. Els prohoms de la història reten homenatge a la Mare de Déu.
Capítol LX - COM ADAM, AMB TOTS LOS PARES, PARTIREN DELS LLIMBS E VINGUEREN A FER REVERÈNCIA A LA MARE DE DÉU, PER LA QUAL FOREN REBUTS AMB GRAN AMOR
Volent partir, dix Misericòrdia al Virrei: «Senyor: vós sou ací lloctinent general de la Majestat reial de Nostre Senyor Déu: sia de vostra mercé manar ordenar aquesta gent perquè vagen concertats e bé en orde». E lo Virrei respongué dient: «Senyora Misericòrdia: l’orde que a mi pareix que se deu tenir en aquesta anada es aquest: que vos e Pietat, vostra germana, porteu lo venerable Adam enmig de vosaltres, e la senyora Fe vaja primera e sia guia de tots, car a ella deuen dir los hòmens: Per tuas semitas duc nos quo tendimus ad lucem quam inhabitas*. […]
*Guia'ns pels teus camins cap a la llum en la qual habites.
Isabel de Villena. Vita Christi. A cura de Ramon Miquel i Planas.
Biblioteca catalana, 1916
SOBRE L’ARRIBADA A BETLEM. A punt de nàixer el Jesuset, Maria i Josep arriben a Betlem.
Capítol LXIV - COM LA SACRATÍSSIMA VERGE ANÀ A BETLEM E, NO TROBANT POSADA, SE RECOLLÍ EN UNA COVETA
E venint un dia Josep de fora de casa molt congoixat, la Senyora, coneixent-li-ho en la cara, dix-li: «Què és açò, Josep, que tanta tristícia portau?». Lo qual amb un gran sospir respòs: «Oh, Senyora, que una crida he oïda que m’ha posat en molta ansietat e dolor! Car mana lo emperador que per a tal jornada cascú se trobe en la ciutat o vila d’on és natural, e que aquí pague lo traüt reconeixent vassallia al dit emperador; e com jo, Senyora, sia natural de Betlem, és necessari vaja en lo dit lloc; e veig vós tan prop del part que en ninguna manera jo, Senyora, no us lleixaria, ans delibere encórrer qualsevulla pena desobeint a l’emperador que lleixar esta gran comanda que la Majestat divina a mi, indigne, ha fet de la custòdia del seu unigènit Fill e de vós, Mare sua». E, oït açò, la Senyora respòs e dix: «Oh, Josep! No siau torbat, car necessari és a vós obeir a la ordinació de l’emperador, puix sou avisat a nostre Senyor Déu és molt plaent que los senyors temporals sien temuts i reverits e molt obeïts per amor sua, del qual han la potestat; e per ço és escrit […] que los vassalls e servents sien sotmesos amb tota temor e reverència a sos senyors, no solament als bons e ordenats, ans encara als malvats e sens raó, sols per obeir aquell que així ho ha ordenat. E per ço, Josep, no solament ireu vós en Betlem, mas jo ensems amb vós aniré. […]
Isabel de Villena. Vita Christi. A cura d’Eduard J. Verger.
Biblioteca d’autors valencians. Institut Alfons el Magnànim, 1986
SOBRE EL PART I EL NAIXEMENT DE CRIST. Es relata com va ser el naixement de Crist, i com hi van ajudat els àngels.
Capítol LXV.- COM LO SENYOR IXQUÉ DEL VENTRE VIRGINAL DE LA SEUA MARE E FOU ADORAT E BOLCAT PER AQUELLA
[…] E estant així la senyora, tota inflamada e absorta en l’amor divina e en lo desig de veure aquell seu fill tan amat, acostant-se la mitja nit vingué ací lo gran príncep sant Miquel amb tota la cort del cel, e ficant lo genoll davant sa senyoria, besaren-li la mà, tots per orde, com a reina i senyora del cel imperial, e resplandí aquell lloc de singular claredat. E sant Miquel cridà lo gran secretari de sa senyoria, Gabriel, e lo príncep Rafael perquè els tres cantaren alegrant sa senyoria, e ans de començar demanaren de gràcia a sant Josep que volgués fer la tenor, lo qual amb gran alegria els digué que era molt content d’ajudar-los a cantar.
E amb aquesta melodia, venint l’hora e temps per lo Pare eternal ordenada, ixqué lo Senyor del ventre virginal de la mare seua sense donar-li ninguna dolor, deixant-la verge e pura segons David havia profetat.
E mirant e contemplant aquell petit cos, e veient la excel·lent bellesa seua el sentí plorar de fred e amb sobirana pietat l’embolcà amb summa diligència, ajudant-li ses donzelles, car Diligència li donava los bolquers, Caritat los escalfava, Pobretat los estirava tant com podia perquè bastaren a cobrir los peuets del Senyor e Pietat portava un drap que li fos posat damunt lo cap. E tenint-lo la senyora així bolcadet, lo Senyor deixà de plorar, mostrant que havia pres plaer amb aquella robeta que l’estalviava del fred.
Mirant la senyora per aquell lloc on estava, cercava on podria reposar lo seu fill; e no trobant part ninguna que li satisfés digué a les seues donzelles: «Oh criades meues, on aconselleu que pose aquest rei eternal?». E respòs santa Pobrea, qui era la seua aposentadora, i digué: «Ma senyora, aquest pessebre ha elegit lo senyor fill vostre per llit de repòs. Poseu-lo-hi, no hajau por de les bèsties que hi són; e lo bou e l’ase, segons sa natura bestial, feren gran demostració de sentir la presència del seu creador e adoraren-lo e acostant-se amb molta reverència a sa majestat amb les boques tancades per no espantar la senyora mare seua, amb l’alè que per lo nas llançaven calfaven lo senyor.
Isabel de Villena. Vita Christi. A cura de Ramon Miquel i Planas.
Biblioteca catalana, 1916
SOBRE LA FUGIDA A EGIPTE. Maria i Josep, amb Jesús nadó, fugen per por que maten el xiquet, i santa Anna els dona provisions per al camí.
Capítol LXXXIII - COM LA MARE DE DÉU PRES COMIAT DE LA SEUA MARE SANTA ANNA ABANS QUE PARTÍS PER A EGIPTE
E venint sa altesa a la porta de la dita senyora mare seua, tocà amb molt recel perquè no fos sentida ni coneguda per la gent del veïnat, car de tots se temia i de ningú gosava fiar-se, puix per lo rei de la terra es veia perseguida. E sentint lo tocar la gloriosa Anna, manà a una de les seues filles a la finestra e que mirés qui era; e manà que li obrissen, e la senyora li digué amb un grandíssim plor: «A mi és necessari fugir d’aquesta terra e anar a Egipte, e deixar la companyia vostra e aquesta separació és per a mi, senyora, una mortal dolor». E oint açò la gloriosa Anna, cuità morir, sentint ja l’absència d’aquelles persones a ella tan cares.
E la gloriosa Anna, sentint les necessitats de la senyora sa filla, li digué: «I quina provisió haveu fet per al camí?». E sa mercé respòs que no ninguna, car sols havia pensat en fugir. E la senyora Anna dix: «Ai ma filla, feu-me gràcia de prendre una somereta que jo tinc ací en casa meua».
E manà la dita senyora mare albardar la somereta en què cavalcàs la seua filla e feu metre en una talegueta tot lo pa que es trobà en casa seua perquè tingués què menjar en lo camí, e li donà una cistella d’ous, dient-li amb moltes llàgrimes: «Aquests ous, ma filla, seran per al vostre fill; e veus ací un esclavó perquè pugueu encendre foc en les muntanyes desertes, e recreareu, vos e lo fill vostre a la calor del foc, e li coureu un ou cada dia quan haureu oportunitat de fer foc, perquè pugueu passar lo treball del camí». E les amables donzelles germanes de la senyora, desitjoses de servir sa senyoria, despenjaren raïms e magranes e posaren-les en una cistella amb altra fruita seca per proveir-la, car eren molt certes que lo camí era tan aspre que no trobarien per a menjar, ni encara herba per a la somera; e per això la prudent mare seua, qui en tot pensava, proveí de civada per a la somera; amb tot, no podien portar sinó poca, per no anar tan carregats.
E Josep havia molta consolació de la provisió que la mare de la senyora havia feta per al camí, e, prenint-ho tot, ho posà sobre la somera. E la senyora, besant la mà a senyora sa mare, regraciava-li amb molta humilitat allò que donat-li havia, prenent-ho per amor seua més que per satisfer a la pròpia necessitat.
Isabel de Villena. Vita Christi. A cura de Ramon Miquel i Planas.
Biblioteca catalana, 1916
SOBRE LA PRIMERA PARAULA DE DÉU: MARE
DE L’ALEGRIA QUE LA SENYORA HAGUÉ COM LO SEU FILL COMENÇÀ A PARLAR
Entre les dolors e afanys que la senyora tingué estant en Egipte, hagué un grandíssim goig, e fon com lo amat Fill seu començà a parlar. E lo primer mot que dix fon nomenar sa senyoria «mare» amb tanta dolçor d’amor que l’ànima de sa mercé fon així recomplida de grandíssima consolació, que dix: [...]
‒L’ànima meua regala de grandíssim goig, car lo amat meu m’ha parlat [...] Oh, veritat eternal e caritat vera e perfecte! I quant són dolces a mi les vostres paraules! [...] Oh, vida meua, que la glòria e alegria meua tostemps augmenta e creix com me veig per vós mare nomenada!
Isabel de Villena. Vita Christi. A cura de Vicent Escartí
Institució Alfons el Magnànim, 2011 [1497]
SOBRE LA TORNADA A NATZARET. Jesús té set anys i torna a Natzaret; retrobament familiar.
Capítol XCV - COM PER MANAMENT DE DÉU LA SENYORA TORNÀ EN LA TERRA D’ISRAEL E VINGUÉ A NATZARET, ON TROBÀ LA SEUA MARE SANTA ANNA
Complits set anys de la peregrinació seua, fon feta divinal revelació manant que tornés sa mercè amb lo fill seu en la terra pròpia. E venint la senyora a Natzaret, trobà la virtuosa mare seua, Anna, mig morta del gran enyorament e tristícia que passat havia per la seua absència e besant-li les mans, s’alegrà molt de la seua visita.
Santa Anna oferí al seu net una camisa que li havia feta, per goig de la vinguda, amb galó d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia amb molt plaer per amor de la santa àvia seua. Aquesta camisa és restada en lo món per una singular relíquia, e per privilegi de gran excel·lència ha plagut a nostre Senyor la poseesquen los reis d’Aragó, com a fidelíssims cristians e devots, los quals tenen la dita camisa en singular veneració e reverència.
Isabel de Villena. Vita Christi. A cura de Ramon Miquel i Planas.
Biblioteca catalana, 1916
SOBRE LA DESAPARICIÓ DE JESÚS. Durant la festa de Pasqua Maria perd de vista Jesús, i es preocupa; pensa que està amb Josep, però no és així.
Capítol XCVI – COM LA SENYORA PERDÉ LO SEU AMAT FILL, E DE LA INESTIMABLE DOLOR SEUA E DEL PROHOM JOSEP
[…] E, passats los dies solemnes, la Senyora deliberà tornar a casa seua; e lo Senyor, en la partida, se absenta de sa mercé per complir los misteris per lo seu divinal Pare ordenats. E la senyora Mare seua, en aquell cars, no hagué ningun sentiment, car la presencia de aquell tan amat Fill era així empremtada contínuament en lo enteniment de sa senyoria que li paria veure’l contínuament davant si; e com fon sa mercé a la fi de la jornada, reconeixent-se, troba menys lo tresor impreciable, lo qual mai havia perdut de vista del dia que el parí fins aquella jornada. E llavors sa senyoria experimenta dolor tan excessiva, que en tota la vida seua mai tal ni tan aguda l’havia sentida ni que tant de turment hagués donat al seu piadós cor, que sense la presència del seu Fill reposar un sol moment no podia […]
Isabel de Villena. Vita Christi. A cura de Ramon Miquel i Planas.
Biblioteca catalana, 1916
EL DOLOR PEL FILL MORT. Com la dolorada mare plora el fill que tenia mort en la falda.
Capítol CCXIX - COM LA DOLORADA MARE, CRIDANT AMB GRANS GEMECS ADAM E TOTA SA NATURA A PLORAR LO FILL QUI MORT TENIA EN LA FALDA, FEU PIADÓS PLANY SOBRE LO DIVINAL CAP I CARA I SAGRADES MANS D’AQUELL
«E baixant la piadosa mare la sua cara, besa’l en la boca amb tanta dolor e llàgrimes que pareixia que volgués esclatar recordant-se d’aquells dolços parlaments e raonaments, a ella tan plaents, que amb ell havia hagut en la vida sua; e deia:
—¡Oh, alegria e consolació meua! Finits són los parlaments que en la present vida vós e jo haver solíem. Apartats e partits són de mi tots los delits meus. En recordança de dolors serà la vida meua, puix la dolçor de la vostra veu oir no puc. Oh, dolor sens mesura! Oh, silenci dolorós! Quin cor de mare lo podrà durar? Tenir lo Fill mort en la falda e no poder oir la seua paraula!».
Isabel de Villena. Vita Christi. A cura de Vicent Escartí
Institució Alfons el Magnànim, 2011
SOBRE L’ACTITUD DE MARIA MAGDALENA. Les dues dones ploren als peus del cos mort de Crist.
Capítol CCXXI – COM L’AMABLE MAGDALENA, ESTANT, AMB GRAN PLOR, AFERRADA ALS PEUS DE JESÚS, CONVIDA, PER MANAMENT DE LA SENYORA, LLINATGES DE PECADORS A PLORAR AQUELL QUI PER DESTRUIR EL PECAT ERA
E mirant la Senyora los peus de aquell tan amat Fill, veu Magdalena amb ells tan aferrada, plorant tan agrament, no podent pendre ningun confort de la mort tan dolorosa del seu Mestre e Senyor tan car; e dix-li la Senyora: «O, Magdalena amada meua! Digau als pecadors què haveu sentit ne trobat en aqueixos peus del meu Fill e Mestre vostre, e quant deu esser plorada per ells e recordada la mort dolorosa de aquest Senyor, qui tan carament los ha amat que, per deslliurar-los de la diabolical servitud e captivitat, si mateix ha donat a tantes dolors e penes!». E Magdalena, oint parlar la Mare piadosa de les dolors del seu tan amat Fill, augmenta lo dolorós plor en tanta quantitat que pareixia que volgues esclatar; (...)
Isabel de Villena. Vita Christi. A cura de Ramon Miquel i Planas.
Biblioteca catalana, 1916
SOBRE LA SORORITAT I EL PARADÍS. «L’ànima gloriosa de Jesús» li diu a «la virtuosa mare Eva» que s’ha acabat el dolor i comença el goig i l’alegria també per a les seues filles:
L’ALEGRIA DE LES DONES
E lo Senyor, veent aquella dona qui ell tan meravellosament havia formada de les sues pròpies mans sens mitjà d’home ni de dona…[…] mirava-la amb gran plaer, adelitant-se en lo seu virtuós e graciós parlar; e, prenint-la per les mans, acostà-la molt prop de si e, amb gran amor, dix-li:
—Veniu, venerable mare, per mi molt amada; acostau-vos a mi e sereu coronada segons mereix vostra virtuosa penitència, car ja són finides les vostres dolors. Ara comencen los goigs e alegries vostres, qui fi no hauran. Ja lo vostre pecat és remés e perdonat. Ja no parlareu amb les filles vostres, que ací son, sinó de delits e plaers […]. E, llavors, d’aquelles singulars e virtuoses filles vós sereu molt alegre e gojosa, quan coneixereu ésser per mi tan amades e estimades, per les grans obres sues, que als hòmens passaran en fortalea d’amor...E vull que vós siau tenguda en gran reverència e devoció, per hòmens e dones, com a mare singular de tots, e que per ells contínuament sereu intercessora en la meua presència, especialment per les dones, a les quals jo faré innumerables gràcies, per amor vostra.
Isabel de Villena. Vita Christi. A cura de Vicent Escartí
Institució Alfons el Magnànim, 2011
TEXT SENCER DISPONIBLE EN LÍNIA:
En versió facsímil, 28-03-2022, https://www.lluisvives.com/obra-visor/vita-christi-de-la-reverent-abbadessa-de-la-trinitat--0/html/ff4938a0-82b1-11df-acc7-002185ce6064.html,
En la versió de Miquel i Planas (1916), a la Biblioteca de la Universitat de Toronto (3 volums), 28-03-2022, https://archive.org/details/vitachristi01vill/mode/2up,
En la versió de Hauf i Valls (1995), a la Biblioteca de la Universitat de Toronto (1 volum), 28-03-2022, Vita Christi : Villena, Isabel de, 1430-1490 : Free Download, Borrow, and Streaming : Internet Archive,