Personaje

Antioquis de Tlos

Tlos; s. I a. e. c.

Periodo de actividad: s. I a. e. c.

Clasificación geográfica: Europa > Turquía

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura romana > República

Grupos por ámbito de dedicación

Sanitarias > Médicas

Sanitarias > Farmacéuticas

Contexto de creación femenina

Existeix constància que les dones van dur a terme algunes pràctiques mèdiques i ginecològiques en el món antic. Testimoniatges arqueològics, epigràfics, papirològics i literaris ho evidencien.

A Egipte ja existien metgesses o cirurgianes i cap al 1500 aC les escoles de Sais i Heliòpolis estaven obertes a les dones. Ens han arribat els noms de Sèfora i de la reina Hatxepshut, entre altres.

A l'Atenes del s. IV aC també va haver-hi dones que exercien la medicina. Existeix una estela funerària de c. 350 aC que esmenta una tal Fanòstrata de la qual es diu que era iatrós (“metge”) i maia (“llevadora”). Encara que en aquesta ciutat se'ls va prohibir exercir, acusant-les de practicar avortaments, gràcies a Agnòdice la professió de metge va ser accessible a les dones que van començar a especialitzar-se, encara que no exclusivament, en malalties de la dona.

Després de la conquesta de Grècia per Roma en 146 aC, algunes metgesses del món grec van acabar exercint la seua professió en territori romà on van destacar en el seu ofici. La tradició ha recordat alguns noms com Elefantis, Lais, Olímpia la Tebana, Antioquis, Metrodora, Emília Hilària, que no sols van adquirir els seus coneixements practicant la professió sinó que a més van escriure tractats posant-los a la disposició dels seus col·legues. Van gaudir també d'un cert prestigi social i van obtindre ingressos de la seua activitat professional.

Entre les dones que van escriure sobre ginecologia i obstetrícia sobreïxen els textos de Cleòpatra, Aspàsia i Metrodora, que van ser els més importants fins a l'obra de Trotula en el s. XI.

Reseña

Metgessa de reconegut prestigi que va exercir la seua professió entorn del 100 aC de la mateixa forma que els seus col·legues homes, tractant tant a dones com a homes i practicant la medicina de la seua època a un alt nivell. Les seues aportacions en el camp mèdic i farmacològic li van guanyar el respecte dels seus companys de professió, que la van reconéixer i van citar com a autoritat en la matèria. La seua reputació va perviure en el temps. Va exercir un rol públic i destacat a la seua ciutat natal.

Actividades

Justificaciones

Metgessa de reconegut prestigi per les seues aportacions al camp de la medicina. Els seus companys de professió la van reconéixer i van citar com a autoritat en la matèria.
Va practicar en la tradició hipocràtica tractant tant a homes com a dones.
Va tindre un rol públic i destacat a la seua ciutat natal.

Biografía

Antioquis va viure en el segle I aC en Tlos, una ciutat que es trobava a la província romana de Lícia i Pamfília, al sud de l'actual Turquia. El poc que sabem d'ella procedeix d'un text inscrit en una basa d'estàtua que ella mateixa es va dedicar a la seua ciutat natal i de la informació que proporciona en dos dels seus llibres Galè de Pèrgam, el gran metge de l'època imperial. Totes dues fonts […] coincideixen a transmetre la imatge d'una dona que va adquirir una posició de respecte gràcies a l'exercici de la medicina.

Antioquis era filla de Diòdot de Tlos, un metge que Dioscòrides cita en la seua obra Sobre la matèria medicinal. És molt possible que fora educada en l'art de la medicina pel seu pare, seguint el costum de transmetre i mantindre el saber iàtric dins del cercle familiar. Amb el temps, va desenvolupar aquestes habilitats de manera independent. El text inscrit en la base de la seua estàtua indica la notorietat pública de la qual gaudia, perquè havia rebut del Consell i del poble reconeixement per la seua perícia en l'art de la medicina. ("Antiochis de Tlos, filla de Diòdot, lloada pel concili i el poble de Tlos per la seua experiència en l'art de curar, ha erigit aquesta estàtua de si mateixa”). La fama que va tindre en la seua pàtria d'origen es va fer extensiva als col·legues de professió en diferents llocs i èpoques. Antioquis no sols és una de les poques dones a les quals Galè esmenta en la seua obra, sinó que és la que cita en més ocasions. En una d'elles ho fa per a reproduir la recepta d'un medicament que aquesta dona havia inventat, i que estava indicat per a curar les malalties de la melsa, la hidropesia, la ciàtica i l'artritis. La utilitat de la recepta queda confirmada per Asclepíades de Bitínia, un famós metge establit a Roma i contemporani d'Antioquis, del qual sabem que utilitzava aquest remei per a curar als seus pacients. Un altre cèlebre facultatiu de l'època, l'empíric Heràclides de Tàrent, va dedicar a Antioquis diversos tractats seus sobre les més diverses qüestions clíniques. La seua activitat mèdica no va estar limitada a les malalties femenines, sinó que s'aplicava a malalties que compartien dones i homes.[…] És un exemple de com, en època romana, les dones podien implicar-se en l'activitat sanitària en camps aliens a la ginecologia i l'obstetrícia.[…]

María de los Ángeles Alonso. “Antioquis”, 250 mujeres de la Antigua Roma.

Obras

Bibliografía

Alonso Alonso, María de los Ángeles (2011). “Medicae y obstetrices en la epigrafía latina del Imperio romano. Apuntes en torno a un análisis comparativo”, Classica & Christiana, Nº 6, 2 pp. 267-296.

Alonso, María de los Ángeles (2022). “Antioquis”, 250 mujeres de la Antigua Roma, ed. Pilar Pavón, Sevilla.

Dimopoulou, Athina (2001). “Medica, obstetrix, nutrix: les femmes dans les métiers médicaux et paramédicaux dans l’Antiquité grecque et romaine”, Saitabi, pp. 273-287.

Moral Lozano, Maria de la Sierra (2011). “Mujer y medicina en la Antigüedad clásica: la figura de la partera y los inicios de la ginecología occidental,” Fronteiras: Revista de História, vol. 13, Nº 24, Universidade Federal da Grande Dourados, pp. 45-60.

Pavón, Pilar (dir.), (2022). “Exposición Virtual: 250 mujeres de la antigua Roma” en Conditio feminae I: Marginación y visibilidad de la mujer en el Imperio Romano. Universidad de Sevilla, (consultat el 10/11/2022), <https://grupo.us.es/conditiofeminae/index.php/2022/03/02/44-antioquis/>

Enfoque Didáctico

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència.

-Llatí 4t ESO: Bloc Llegat i patrimoni.

-Llatí Batxillerat: Bloc llegat i patrimoni

-Història 1r ESO: Bloc Societats i territoris, referit a Roma