Itinerarium ad Loca Sancta (selecció i comentari de fragments de Lourdes Muñoz Montagud)
El text d’ Egèria no ha arribat complet, però es pot reconstruir la totalitat del periple valent-nos de la pròpia infraestructura viària de l'Imperi romà, altres viatges documentats de l'època o la carta de Valeri.
Egèria parteix d'algun punt de la provincia Gallaecia, segueix la Via Domícia, travessant Aquitània i creuant el Roine, i arriba a Constantinoble, via marítima. Després segueix la via militar que solcava Bitínia, Galàcia i Capadòcia, continua per Tars, Antioquia, Sycamina (Haifa) i Nicòpolis (Emmaús) fins a arribar a Jerusalem en la Pasqua de l'any 381. Des d'allí realitza excursions que la mantenen en ruta mesos sencers. Una primera sortida és a Egipte, la segona a Samaria i Galilea. Aquests serien els recorreguts que suposadament quedarien descrits en la part inicial i perduda del còdex. El text que ens ha arribat comença quan, en una tercera sortida, Egèria i els seus acompanyants estan a punt de pujar al mont Sinaí
Capitulum I
[multa desunt.]
1.-... ostendebantur iuxta scripturas. Interea ambulantes peruenimus ad quendam locum, ubi se[x] tamen montes illi, inter quos ibamus, aperiebant et faciebant uallem infinitam, ingens, planissima et ualde pulchram, et trans uallem apparebat mons sanctus Dei Syna. Hic autem locus, ubi se montes aperiebant, iunctus est cum eo loco, quo sunt memoriae concupiscentiae (cf. Num. 11, 34).
2.- In eo ergo loco cum uenitur, ut tamen commonuerunt deductores sancti illi, qui nobiscum erant, dicentes: «Consuetudo est, ut fiat hic oratio ab his qui ueniunt, quando de eo loco primitus uidetur mons Dei»: sicut et nos fecimus. Habebat autem de eo loco ad montem Dei forsitan quattuor milia totum per ualle illa, quam dixi ingens.
Arribant a la santa muntanya
1.-… (els llocs) ens eren ensenyats segons les Escriptures. Continuant el camí, arribàrem a un cert lloc on les muntanyes per entre les quals passàvem s’obrien i formaven una vall immensa, molt plana i molt bonica; i al fons de la vall apareixia la santa muntanya de Déu, el Sinaí. Aquest indret on les muntanyes s’obrien és a tocar d’aquell lloc on hi ha les Tombes de la cobejança.
2.- Arribats a aquest indret, els sants guies que anaven amb nosaltres ens advertiren dient: “És costum que els qui arriben aquí facin oració, quan, des d’aquí, veuen per primera vegada la muntanya de Déu”; ho férem, doncs, així, també nosaltres. Hi havia, des d‘aquest lloc fins a la muntanya de Déu, unes quatre milles en total per aquella vall immensa que he dit.
-Text en llatí:
Silviae vel potius Aetheriae peregrinatio (1908). W. Heraeus (ed.). Bibliotheca Augustana, (16-02-2022), <http://www.hs-augsburg.de/~harsch/Chronologia/Lspost04/Egeria/ege_it00.html>
-Text en català:
Egèria. Pelegrinatge, vol. II (1986) . Sebastià Janeras (trad.). Barcelona: Fundació Bernat Metge, pp. 122-123, (27-02-2022), <https://www.google.es/books/edition/Pelegrinatge/A7IBl9BafIIC?hl=es&gbpv=1>