Types of works

Text

Genres

Literature > Narrative > Short story

Literature > Autobiographical literature > Diary

Literature > Epistle / Letter

Socio-cultural movements

Antiquity > Roman culture > Empire

Work

Itinerarium ad Loca Sancta d'Egèria

Date of production: 381

Types of works

Text

Genres

Literature > Narrative > Short story

Literature > Autobiographical literature > Diary

Literature > Epistle / Letter

Socio-cultural movements

Antiquity > Roman culture > Empire

Works

Itinerarium ad Loca Sancta (selecció i comentari de fragments de Lourdes Muñoz Montagud)

El text d’ Egèria no ha arribat complet, però es pot reconstruir la totalitat del periple valent-nos de la pròpia infraestructura viària de l'Imperi romà, altres viatges documentats de l'època o la carta de Valeri.

Egèria parteix d'algun punt de la provincia Gallaecia, segueix la Via Domícia, travessant Aquitània i creuant el Roine, i arriba a Constantinoble, via marítima. Després segueix la via militar que solcava Bitínia, Galàcia i Capadòcia, continua per Tars, Antioquia, Sycamina (Haifa) i Nicòpolis (Emmaús) fins a arribar a Jerusalem en la Pasqua de l'any 381. Des d'allí realitza excursions que la mantenen en ruta mesos sencers. Una primera sortida és a Egipte, la segona a Samaria i Galilea. Aquests serien els recorreguts que suposadament quedarien descrits en la part inicial i perduda del còdex. El text que ens ha arribat comença quan, en una tercera sortida, Egèria i els seus acompanyants estan a punt de pujar al mont Sinaí

Capitulum I

[multa desunt.]

1.-... ostendebantur iuxta scripturas. Interea ambulantes peruenimus ad quendam locum, ubi se[x] tamen montes illi, inter quos ibamus, aperiebant et faciebant uallem infinitam, ingens, planissima et ualde pulchram, et trans uallem apparebat mons sanctus Dei Syna. Hic autem locus, ubi se montes aperiebant, iunctus est cum eo loco, quo sunt memoriae concupiscentiae (cf. Num. 11, 34).

2.- In eo ergo loco cum uenitur, ut tamen commonuerunt deductores sancti illi, qui nobiscum erant, dicentes: «Consuetudo est, ut fiat hic oratio ab his qui ueniunt, quando de eo loco primitus uidetur mons Dei»: sicut et nos fecimus. Habebat autem de eo loco ad montem Dei forsitan quattuor milia totum per ualle illa, quam dixi ingens.

Arribant a la santa muntanya

1.-… (els llocs) ens eren ensenyats segons les Escriptures. Continuant el camí, arribàrem a un cert lloc on les muntanyes per entre les quals passàvem s’obrien i formaven una vall immensa, molt plana i molt bonica; i al fons de la vall apareixia la santa muntanya de Déu, el Sinaí. Aquest indret on les muntanyes s’obrien és a tocar d’aquell lloc on hi ha les Tombes de la cobejança.

2.- Arribats a aquest indret, els sants guies que anaven amb nosaltres ens advertiren dient: “És costum que els qui arriben aquí facin oració, quan, des d’aquí, veuen per primera vegada la muntanya de Déu”; ho férem, doncs, així, també nosaltres. Hi havia, des d‘aquest lloc fins a la muntanya de Déu, unes quatre milles en total per aquella vall immensa que he dit.

 

-Text en llatí:

Silviae vel potius Aetheriae peregrinatio (1908). W. Heraeus (ed.). Bibliotheca Augustana, (16-02-2022), <http://www.hs-augsburg.de/~harsch/Chronologia/Lspost04/Egeria/ege_it00.html>

-Text en català:

Egèria. Pelegrinatge, vol. II (1986) . Sebastià Janeras (trad.). Barcelona: Fundació Bernat Metge, pp. 122-123,  (27-02-2022), <https://www.google.es/books/edition/Pelegrinatge/A7IBl9BafIIC?hl=es&gbpv=1

 

 

 

Information about the work and context of creation

Al principi, l'obra es va atribuir a una altra viatgera, Sílvia d'Aquitània, però, en 1903, Mario Ferotín va assignar l'autoria a Egèria, tenint en compte una carta de Sant Valeri a uns monjos del Bierzo.

L'obra està dividida en dues parts: en la primera, es relata el viatge que, per la pèrdua de les pàgines inicials i finals, comença amb la pujada al Mont Sinaí en Palestina, segueix per Egipte, Síria, Mesopotàmia, Àsia Menor i s'interromp, quan està de tornada a Constantinoble, (ens queda ocult el títol, l'autoria, la data, el lloc de procedència, el viatge des d'occident i si va tornar al seu lloc d'origen); en la segona, es detalla la litúrgia de Jerusalem en oficis de diari, diumenge i durant les festes de Pasqua i Setmana Santa.

Egèria no té una gran cultura profana perquè el seu llatí és popular, amb expressions del llenguatge parlat, i no cita a autors clàssics, però incorpora una profunda cultura bíblica. Descriu amb minuciositat la geografia sagrada i els miracles dels Loca Sancta per a fer la comprovació amb el que prèviament havia llegit i així demostrar la veracitat dels textos bíblics. També aporta un detallat relat de les infraestructures de transport: viatjava a través del cursus publicus romà i s'allotjava en les mansio o s'acollia a l'hospitalitat dels monestirs. És possible que comptés amb alguna mena de salconduit oficial que li va permetre recórrer a protecció militar en territoris especialment perillosos.

Egeria va ser una dona amb fortes creences religioses que la van moure a realitzar aquest viatge per a compartir-lo amb les seves germanes (sorores) i animar-les a viatjar.

 

Des que l'emperadriu Helena i l'emperadriu Eutròpia, mare i sogra de l'emperador Constantí, van viatjar a Jerusalem per a recuperar i reparar els Sants Llocs, les peregrinacions eren habituals per a les classes riques, incloses les dones. Melània la Major, Paula de Roma o Melània la Jove van tenir biògrafs que van descriure els seus viatges, però l'originalitat d'Egèria radica en el fet que ella mateixa va realitzar el seu diari. La pròpia Egèria redacta la immensa satisfacció que va sentir en trobar-se amb la diaconessa Martana.

Després d'ella, les cròniques medievals ens parlen de la peregrinació a Compostela de nombroses dones. En el segle XII, Bona de Pisa, va peregrinar fins a nou vegades a Compostela com a guia de pelegrins i Gilberga de Flandes va portar amb si l'original del Codex Calistinus des de Roma a Santiago. En el segle XIV, van viatjar Brígida de Suècia i la reina Isabel de Portugal. En el segle XV, Margery Kempe va visitar els principals llocs sagrats de la cristiandat. El relat dels seus viatges constitueix una part rellevant del seu llibre, The book of Margery Kempe (c. 1436), obra considerada la primera autobiografia en anglès.

Indications

-CUC: Bloc  Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc  Continuïtat del patrimoni cultural.  Literatura, art i ciència.

-Llatí 4t ESO: Bloc El text llatí i la traducció; Bloc Llegat i patrimoni.             

-Llatí Batxillerat: Bloc  El text: comprensió i traducció ; Bloc  Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època romana de gènere i temàtica diversos.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

 

Documents