Review

Marcada pel compromís antifranquista i feminista, l’obra de Maria Antònia Oliver inclou novel·la, contes, teatre, guions, reportatges i traducció. Les seves grans influències són les literatures anglosaxona, francesa i italiana del segle XX. Va pertànyer a la “generació literària dels anys setanta”, caracteritzada per ser rupturista i voler donar un paper rellevant i capdavanter a la literatura catalana del moment. Fou la creadora de la detectiva feminista Lònia Guiu, que protagonitzà les novel·les Estudi en lila (1985) Antípodes (1988) i El sol que fa l’ànec (1994). 

Influenciada per la rondallística popular i afeccionada a la literatura fantàstica, és admiradora de  d’autores com Mary Stewart o Angela Carter. S’inscriu volgudament en l’àmbit de la literatura èpica, de reminiscències grandioses, inspirada tant en l’univers de Tolkien com en les atmosferes de García Márquez. En la seua narrativa s’amaga aquest ressò de la literatura oral, com podem llegir en l’obra Crineres de foc i Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà.

Traductora de Virginia Woolf al català: Els anys (1973), Orlando (1985) i Les ones (1989). Els anys (1973) fou la primera traducció al català de Woolf després del desert franquista. També va traduir altres autors com Mary Shelley, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville. Fou membre fundadora de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i també la primera dona sòcia de l’AELC. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2016, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Activities

Justifications

• Escriptora mallorquina feminista en llengua catalana.
• Narradora, guionista i traductora de l’anglès, el francès, l’italià i el castellà al català).
• Tradueix al català i al castellà clàssics contemporanis com Frankenstein (de Mary Shelley), Moby Dick (de Herman Mel) i altres novel·les o assaigs de Jules Verne, Virginia Woolf, Mark Twain, Robert Louis Stevenson, Natalia Ginzburg, Darwin, Lenin, Maiakovski o Solzhenistyn.
• Les seves novel·les policíaques protagonitzades per Lònia Guiu, investigadora privada feminista d’origen mallorquí, li van atorgar una gran popularitat.
• Influenciada per la rondallística popular i afeccionada a la literatura fantàstica, és admiradora de l’obra de Mary Stewart o Angela Carter, Tolkien.
• Forma del col·lectiu literari català Ofèlia Dracs, que va apostar per cultivar la literatura de gènere en llengua catalana (eròtica, de misteri, novel·la negra, etc.).
• Escriptura de guions cinematogràfics, per a la televisió i la ràdio

Biography

Narradora, guionista i traductora (de l’anglès, el francès, l’italià i el castellà al català), Maria Antònia Oliver va néixer a Manacor (Menorca) el 4 de desembre de 1946 i va morir a Sencelles (Mallorca) el 10 de febrer de 2022. Resident a Barcelona des de 1968, conjuntament amb la seva parella l’escriptor Jaume Fuster, va pertànyer a la “generació literària dels setanta”, amb inquietuds rupturistes i caracteritzada per promoure la literatura catalana en un moment de represa cultural i social. 

Va compaginar la tasca d’escriptora amb la traducció literària i l’escriptura de guions cinematogràfics, per a la televisió i la ràdio, dels quals destaquen, entre d’altres: “Vegetal”, “Muller qui cerca espill”, “Que patines, Laura?. Va formar part del col·lectiu literari català  Ofèlia Dracs, que va apostar per cultivar la literatura de gènere en llengua catalana (eròtica, de misteri...), atès que considerava que la literatura catalana tenia dret a gaudir d’aquest tipus de narrativa com qualsevol altra del món. També treballà en els programes “Signes” i “Cinc cèntims de cultura”, del Circuit Català de TVE, presentant els autors catalans més rellevants del moment, com ara Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Maria-Aurèlia Capmany, Joan Perucho, Joan Fuster, etc.

D’ençà de la publicació de Cròniques d’un mig estiu (1970), fou autora d’un conjunt de novel·les i de reculls de contes molt aclamats per la crítica. Fou molt coneguda popularment per les seves novel·les policíaques protagonitzades per Lònia Guiu,  investigadora privada feminista d’origen mallorquí. Lònia Guiu fou l’heroïna de les novel·les Estudi en lila (1985) Antípodes (1988) i El sol que fa l’ànec (1994). La seva obra literària ha estat traduïda a diverses llengües (entre d’altres, alemany, anglès, castellà, francès, italià, neerlandès i portuguès) i és molt celebrada en el món anglosaxó, especialment les protagonitzades per Lònia Guiu. 

Entre 1971 i 1975, Oliver traduí del francès, de l’italià i de l’anglès al castellà, a quatre mans amb Jaume Fuster, al voltant d’una desena d’assaigs i d’obres narratives d’autors com Darwin, Natalia Ginzburg, Lenin, Maiakovski o Solzhenistyn, la majoria en qualitat d’encàrrecs de l’editorial Península; a més, ella sola traduí algunes novel·les angleses del segle XX, la major part per a l’editorial Grijalbo. Per iniciativa d’una de les més grans admiradores de Virginia Woolf a casa nostra, Maria Aurèlia Capmany, que en aquell moment dirigia la col·lecció de novel·la “Joanot Martorell” de l’editorial Nova Terra, el 1973 Oliver s’estrenà al català com a llengua d’arribada amb la versió d’Els anys. “Mai no li he agraït prou a l’Aurèlia que em donàs aquella traducció”, reconeix a “La feina de traduir” (1992), un article dedicat a les traduccions de Capmany. També de Wollf, després vingueren Orlando (1985) i Les ones (1989). A més de Virginia Woolf, girà al català Robert Louis Stevenson, Mark Twain i Herman Melville. La seva versió de Moby Dick meresqué el Premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya el 1985. 

De 2001 a 2004, fou degana de la Institució de les Lletres Catalanes. Entre els diversos  guardons, rebé els premis Trajectòria (2001), Ramon Llull del Govern Balear (2003), Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2004), la Creu de Sant Jordi (2007) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2016). 

“Maria Antònia Oliver” a Associació d’Escriptors en Llengua catalana. (11-12-2022) https://www.escriptors.cat/autors/oliverma/maria-antonia-oliver

“Maria Antònia Oliver” a Enciclopèdia Catalana. (11-12-2022)

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/maria-antonia-oliver-i-cabrer

“Maria Antònia Oliver” a Godayol, Pilar. Visat. Diccionari de la traducció catalana. Ed. per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. (11-12-2022)

https://visat.cat/diccionari/cat/traductor/575/oliver-i-cabrer-maria-antonia.html

“Maria Antònia Oliver” a Usó, Teresa. Visat, núm. 8 (octubre 2009). (11-12-2022) https://visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/263/maria-angels-anglada.html

Works

Bibliography

Cortés, Carles; Escandell, Dari (2006). Retrats Maria Antònia Oliver. Barcelona: AELC. (11-12-2022)

https://www.escriptors.cat/sites/default/files/2019-02/Retrat11.pdf

Escandell, Dari (2006). “L’element popular en la construcció de la narrativa de Maria-Antònia Oliver: Una mostra de l’experimentació estilística dels anys setanta i vuitanta” dins La intertextualitat a la literatura de la postguerra fins avui, Éditions de la Tour Gile, Béziers, pp. 137-156

https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/4709/1/Beziers.pdf  (17-06-2023).

“Maria Antònia Oliver” a Associació d’Escriptors en Llengua catalana. (11-12-2022) https://www.escriptors.cat/autors/oliverma/maria-antonia-oliver

“Maria Antònia Oliver” a Godayol, Pilar. Visat. Diccionari de la traducció catalana. Ed. per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. (11-12-2022)

https://visat.cat/diccionari/cat/traductor/575/oliver-i-cabrer-maria-antonia.html

“Maria Antònia Oliver” a Usó, Teresa. Visat, núm. 8 (octubre 2009). 

https://visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/222/maria-antonia-oliver.html (17-06-2023)

(2010). Usó, Teresa. Maria Antònia Oliver, traductora. Treball de Final de Màster. Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

http://repositori.uvic.cat/handle/10854/1751 (17-06-2023)

Didactic approach

- L'autora es pot treballar en literatura catalana i universal.

- Les novel·les policíaques Estudi en lila (1985) Antípodes (1988) i El sol que fa l’ànec (1994), protagonitzades per la investigadora privada feminista d’origen mallorquí Lònia Guiu, són molt útils i suggestives per trencar estereotips i mostrar una detectiva dona en un gènere, el policíac, que sovint el protagonista és un home. 

- Homenatjant les autores Virginia Woolf i Víctor Català, i emmirallant-se en Jane Eyre, de Charlotte Brontë, la novel·la Joana E (premi Prudenci Bertrana 1991) serveix per a explicar les misèries i les contradiccions de la societat mallorquina abans i després de la Guerra Civil.

-Fragment traduït per l’autora de la novel·la Les ones de Virginia Woolf, per a treballar en l’assignatura de literatura universal

 https://visat.cat/espai-traductors/cat/fragments/423/222/-/0/-/maria-antonia-oliver.html (17-6-2023)

Moby Dick de Herman Melville

https://visat.cat/espai-traductors/cat/fragments/425/222/-/0/-/maria-antonia-oliver.html

Documents