Maria Antònia Oliver s’insereix en la fèrtil genealogia femenina de la literatura catalana iniciada en l’Edat Mitjana i que es manté, de manera ininterrompuda, fins a l’actualitat. Hereves de les trobairitzs occitanes i les poetes andalusines, en formen part, entre d’altres, les medievals la Reina de Mallorques, Isabel de Villena o Maria de Castella. A l’Edat Moderna, trobem Anna Maria del Santíssim Sagrament o Narcisa Torres. Durant el Romanticisme (amb Renaixença i l’Escola Mallorquina), i el primer terç del segle XX (Modernisme, Noucentisme i les avantguardes), sorgeixen nombroses autores, com ara Maria Josepa Massanés, Manuela Agnés Rausell, Maria-Antònia Salvà, Rosa Leveroni, Simona Gay, Carme Montoriol, Aurora Bertrana o Caterina Albert.
Aquestes dues darreres autores son algunes de les mares simbòliques de Maria Antònia Oliver, juntament amb altres escriptores catalanes del segle XX, com Mercè Rodoreda, Maria-Aurèlia Capmany, Maria-Mercè Marçal, Montserrat Roig i Helena Valentí.
També té mares simbòliques de l’àmbit internacional, com ara Charlotte Brontë, Doris Lessing, Katherine Mansfield, Angela Carter, Mary Stewart i Virginia Woolf, a qui reverencia. Ha traduït especialment textos de les dues últimes: Katherine Mansfield i Virginia Woolf. Les seves hereves han estat Lluïsa Julià, Maria-Mercè Marçal, Montserrat Roig, Katherine McNerney i Marta Nadal.