Classificació geogràfica

Àsia > Síria

Moviments socio-culturals

Antiguitat > Cultura romana > Imperi

Grups per àmbit de dedicació

Governants > Emperadrius / Reines / Nobles

Humanístiques > Filòsofes

Personatge
Busto

Júlia Domna

Emesa 170 ‖ Antioquia 217

Període d'activitat: Des de 185 fins 217

Classificació geogràfica: Àsia > Síria

Moviments socio-culturals

Antiguitat > Cultura romana > Imperi

Grups per àmbit de dedicació

Governants > Emperadrius / Reines / Nobles

Humanístiques > Filòsofes

Context de creació femenina

Síria era una província de l'imperi romà. Èmesa es correspon a l'actual ciutat siriana d'Homs i Antioquia pertany actualment a Turquia.

Les dones de la dinastia dels Severs ofereixen un interessant perfil d'autonomia i independència que les acosta a les de la dinastia julioclàudia. Juntament amb Júlia Domna, altres princeses sirianes de gran relleu són la seua germana Júlia Mesa i les dues filles d'aquesta, Soèmies i Júlia Mamea. Aquestes dones sirianes van ser les propietàries del poder i de Roma. Júlia Mesa, Soèmies i Júlia Mamea governaven mentre que Helagàbal es dedicava a imposar el culte al déu del sol d’Èmesa. Però Júlia Mesa, la mateixa que va entronitzar Helagàdal, va determinar la seua caiguda i assassinat, procurant la pujada al poder del seu altre net, Alexandre. Quan va ser nomenat emperador, les dues júlies, àvia i mare, es van fer càrrec de l'Estat. Morta Júlia Mesa, Júlia Mamea es va ensenyorir del poder, que va exercir en solitari.

Ressenya

Emperadriu d'origen sirià (170-217 dC), esposa de Septimi Sever. Va exercir una forta influència sobre les decisions del seu marit i arribà a tindre part activa en l'administració de l'imperi. Es va esforçar en què els seus fills compartiren el Principat, però després d'assassinar Caracal·la a Geta, Júlia Domna va contemporitzar amb el seu fill i va aconseguir la cúspide del poder. Es va envoltar d'un cercle de homes cultes com el filòsof Filòstrat i el metge Galé. Després de l'assassinat del seu fill i el seu desterrament a Antioquia, va decidir la mort per inanició. Va ser enterrada juntament amb el seu espòs al Mausoleu d'August. 

Activitats

Angles

Espanyol

Català

Justificacions

  • Va ser l'emperadriu més poderosa de Roma.
  • Va entronitzar una nova dinastia.
  • Es va envoltar d'un cercle d'intel•lectuals.

Biografia

Júlia Domna va nàixer a Èmesa, l'actual Homs, a Síria, l'any 170 dC. Son pare, Juli Bassià, era el summe sacerdot de la divinitat solar Baal. Quan Júlia tenia 15 anys, es va fixar en ella Septimi Sever, que tenia llavors uns 40 anys i, l'any 187, s’hi van casar.

Quan Júlia va marxar de les seues llunyanes terres orientals per a instal·lar-se a la capital de l'imperi, no ho va fer sola. La seua germana, Júlia Mesa, l'acompanyava. Júlia i Septimi van tindre dos fills, Luci Septimi Bassià (conegut com a Marc Aureli Antoní Caracal·la) i Publi Septimi Geta.

Quan l'any 193 Septimi Sever va ser proclamat emperador, Júlia Domna va rebre el títol d'Augusta. Després d'aquest títol van seguir uns altres com el de Mare dels Augustos, Mare de la Pàtria i Mare del Senat, convertint-se així en l'emperadriu romana amb més poder de la història. L'any 196 rebria també el títol de Mater Castrorum per la seua presència en els campaments de les legions que comandava l'emperador. I és que Júlia va estar sempre al costat de Septimi, assessorant i ajudant l'emperador en les tasques del govern.

El seu principal enemic, el prefecte del pretori, Gai Fulvi Plaucià, no va dubtar acusar Júlia davant el seu marit d'adulteri i, encara que Septimi no va fer cas a les acusacions, el poder de la seua esposa es va veure minvat substancialment. Va ser aqueix el moment en el qual l'emperadriu es va refugiar en els seus estudis espirituals i filosòfics i es va envoltar d'homes cultes com Filòstrat o Galé. Júlia va ser coneguda com l'emperadriu filòsofa i se li van arribar a trobar grans similituds amb l'erudita Aspàsia. El seu exili filosòfic va acabar l'any 205 quan va morir Plaucià. Des de llavors, fins a la desaparició de Septimi en 211 a Britània, Júlia va tornar a col·laborar en els assumptes de l'estat.

Mort l'emperador, va ser substituït pel seu fill Caracal·la. Va començar llavors un terrible enfrontament entre aquest i el seu germà Geta, el qual va ser assassinat pel mateix Caracal·la. Però, a diferència d'altres emperadrius mare, com Agripina la Menor que estava obertament enfrontada amb el seu fill Neró, Júlia es va sobreposar a les adversitats i va romandre al costat del seu fill, amb el qual va tornar a governar l'imperi guanyant-se l'estima i aprovació de molts.

Quan en 217 va morir Caracal·la, Júlia Domna no tenia forces físiques ni morals per a continuar lluitant contra tots els detractors. Un tumor al pit va ajudar a reduir el temps d'espera de la mort, però va morir d'inanició per pròpia voluntat. El seu cos tornaria a Roma per a descansar eternament al costat de Septimi Sever al Mausoleu dels Antonins. 

Ferrer, Sandra (2011). “La emperatriz filósofa, Julia Domna (170-217)”. Mujeres en la historia (consultat el 14/05/2021), <https://www.mujeresenlahistoria.com/2011/10/la-emperatriz-filosofa-julia-domna-170.html>

 

Obres

Bibliografia

- Aguado, Paloma (2010). Julia Domna: emperatriz romana. Madrid: Aldebarán Ediciones.

- Hidalgo, M. José (2012). Las emperatrices romanas. Ediciones Universidad de Salamanca, pp. 131-160.

- Cabello, Diana (2016). Julia Domna. Emperatriz y filósofa, Blog: Los mensajes de Clío (consultat el 14.5.2021), <http://losmensajesdeclioyotrashistorias.blogspot.com/search?q=julia+domna>

- Caravaca, Consuelo Isabel (2014). “Aproximación a la figura de una matrona romana culta y poderosa. El caso de Julia Domna” en Panta Rei. Revista Digital de Ciencia y Didáctica de la Historia, pp. 25-37 (consultat el 14.5.2021), <https://www.um.es/cepoat/pantarei/wp-content/uploads/2014/12/2014_03julia.pdf>

- Dávila, Rosa M.ª (2004). Julia Domna, Oriente en Occidente, en Jesús de la Villa (ed.), Mujeres de la Antigüedad. Madrid: Alianza Editorial, pp. 225-253.

- Ferrer, Sandra (2011). “La emperatriz filósofa, Julia Domna (170-217)”. Mujeres en la historia (consultat el 14.5.2021), <https://www.mujeresenlahistoria.com/2011/10/la-emperatriz-filosofa-julia-domna-170.html>

Enfocament Didàctic

-CUC: Bloc  Arrels clàssiques del món actual. Història i evolució sociopolítica; Bloc  Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana.

-Llatí 4 ESO:  Bloc El present de la civilització llatina.                  

-Llatí Batxillerat: Bloc L'antiga Roma.

-Història 1 ESO:  Bloc  Societats i territoris,  referit a Roma.

Documents