Competencias

Competencia en Comunicación Lingüística

Competencia Personal, social y de aprender a aprender

Competencia en conciencia y expresiones culturales

Actividad

El mite de Mèmnon en la ceràmica grega.

Personajes:

Tema: La ceràmica grega

Competencias

Competencia en Comunicación Lingüística

Competencia Personal, social y de aprender a aprender

Competencia en conciencia y expresiones culturales

Materias y cursos por Sistema Educativo

España > Cultura Clásica > 1º ESO > Continuidad del patrimonio cultural. Literatura, arte y ciencia

Enunciado

Observaciones y contexto

Júlia Balbil·la, Damo i Cecília Trèbula, en grec, i Dionísia, en llatí, van fer gravar les seues breus composicions a la cama esquerra d’un dels Colossos de Mèmnon. Poetesses viatgeres d’època romana que, junt amb altres d’estils ben diferents com Sulpícia l’elegíaca, Sulpícia la satírica, Herènnia Pròcula, Clàudia Trofime i Teosèbia, són hereues de la tradició poètica de Safo que arranca en el segle VII aC i conclou en el segle IV dC amb Acònia Fàbia Paulina. 

Quan el seu germà, Gai Juli Antíoc Epífanes Filopap, un dels primers homes d’ascendència oriental a convertir-se en cònsol a Roma, va morir, Júlia Balbil·la  va construir per a ell un monument funerari, el Filopap, al tossal de les Muses, al sud-oest de l’Acròpoli d’Atenes. 

 

 

Descripción

Lectura d'un poema de Júlia Balbil·la sobre el mite de Mèmnon i identificació d'aquest en la ceràmica.

Respuesta

Documentos