El mite de Mèmnon en la ceràmica grega.
Characters:
Theme: La ceràmica grega
Competencies
Competence in Linguistic Communication
Personal, social and learning to learn competence
Competence in cultural awareness and expressions
Subjects and year by Educational System
Spain > Classical culture > 1st ESO > Continuity of cultural heritage. Literature, art and science
Enunciation
A partir d'un fragment de la poeta Júlia Balbil·la, que va viure en el segle II d. C, ens acostarem a la figura mitològica de Mèmnon representada en la ceràmica grega i repassarem els principals estils, tipus i utilitat dels vasos.
1.- Llig el poema de Júlia Balbil·la, poeta del s. II d. C, en relació amb el mite de Mèmnon i respon les qüestions.
A Tebes existien dos colossos d’Amenofis III, que els grecs i romans van identificar amb Mèmnon. Un d'ells emetia a l'alba uns sons produïts pel calfament de la pedra, després de esquerdar-se per un terratrémol, que identificaven amb el cant d'anomenada de Mèmnon a la seua mare. Era un lloc de visita de les persones importants de l'època que gravaven la seua experiència en la mateixa escultura. Tal és el cas de la poeta Júlia Balbil·la que acompanyava l'emperadriu Víbia Sabina i l'emperador:
Jo, Balbila, he sentit la veu divina de Mèmnon o Famenoth procedent de la pedra parlant. Vaig arribar ací al costat de la benvolguda reina Sabina en la primera hora en què el sol fa el seu camí...
(Bernand i Bernand 1960 núm. 31)
a.- Per què li diu la pedra parlant?
b.-En quin moment del dia ocorre el fenomen?
c.-Quina és la seua explicació natural?
2.- Observa les dues imatges sobre el mite de Mèmnon en la ceràmica i respon les qüestions:
Imatge 1:
a.- Quin dels següents episodis de la seua vida apareix en cada imatge?
· Mèmnon és un rei etíop, fill de Titó i Eos, la deessa de l'aurora.
· Ajuda el seu oncle Príam durant la Guerra de Troia.
· Dona mort Antíloc, amic d'Aquil·les i Pàtrocle.
· Aquil·les lluita contra Mèmnon, davant la presència de Tetis i Eos, amb Antíloc jaient en el sòl.
· Eos recull el cadàver de Mèmnon.
Imatge 1:
Imatge 2:
b.- Quin color predomina en les figures i en el fons (roig/negre) de cada atuell?
Imatge 1:
Imatge 2:
3.- Observa la tipologia dels vasos i respon:
a.- Quin recipient de xicoteta grandària és la imatge 1?
b.- Quin tipus de cratera conté la imatge 2?
4.- Llig el següent fragment i identifica l'estil i l'època de les peces sobre Mèmnon.
Entre els segles IX i VI a. C. es van succeir en el temps quatre tècniques o estils ceràmics:
L'estil geomètric és el que caracteritza la ceràmica dels segles IX-VIII a. C. Predomina la decoració geomètrica. Els motius són de color negre sobre el fons natural del vas i es distribueixen en bandes.
L'estil orientalitzant correspon essencialment al segle VII a. C. i el seu centre principal va ser Corint. La influència oriental s'aprecia en el ritme repetitiu d'animals, sovint fabulosos, i la seua disposició en bandes.
La tècnica de figures negres es va desenvolupar durant el període arcaic, en el segle VI a. C. Els motius es pintaven en negre sobre el fons roig del got i mitjançant incisions amb punxó es marcaven els detalls de les figures negres, que quedaven en blanc. Desapareixen les bandes i existeix una clara preferència per la figura humana i els temes mitològics.
La tècnica de figures roges es va començar a aplicar des de 530 a. C. aproximadament i es va mantindre durant el període clàssic. El procediment era invers a l'anterior: es pintava de negre el fons de les escenes i es deixaven les siluetes de les figures del color roig del got, sobre les quals es pintaven els detalls a pinzell. Això permetia una major precisió que el punxó.
Imatge 1:
Imatge II:
5. Només falta conéixer la funció de cada vas ceràmic:
Imatge 1:
Imatge II:
6.- Identifica en cada un dels vasos les següents característiques:
- Tipus d'atuell (enòcoa, àmfora, hídria, crater)
- Estil de ceràmica
- Utilització
Observations and context
Júlia Balbil·la, Damo i Cecília Trèbula van fer gravar en grec les seues breus composicions a la cama esquerra d’un dels Colossos de Mèmnon. Poetesses viatgeres d’època romana que, junt amb altres d’estils ben diferents com Sulpícia l’elegíaca, Sulpícia la satírica, Herènnia Pròcula, Clàudia Trofime i Teosèbia, són hereues de la tradició poètica de Safo que arranca en el segle VII aC i conclou en el segle IV dC amb Acònia Fàbia Paulina.
Quan el seu germà, Gai Juli Antíoc Epífanes Filopap, un dels primers homes d’ascendència oriental a convertir-se en cònsol a Roma, va morir, Júlia Balbil·la va construir per a ell un monument funerari, el Filopap, al tossal de les Muses, al sud-oest de l’Acròpoli d’Atenes.
Description
Lectura d'un poema de Júlia Balbil·la sobre el mite de Mèmnon i identificació d'aquest en la ceràmica.