Júlia Balbil·la viatja amb l'emperadriu Víbia Sabina
Personajes:
Tema: Els viatges d'Adrià i Víbia Sabina per l'Imperi romà
Competencias
Competencia en Comunicación Lingüística
Competencia Personal, social y de aprender a aprender
Competencia en conciencia y expresiones culturales
Materias y cursos por Sistema Educativo
España > Cultura Clásica > 3º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
Enunciado
Llig i comenta un xicotet poema de Júlia Balbil·la, que va viure en el segle II dC i traça la ruta dels viatges dels emperadors.
1.- Mèmnon, fill de l'Aurora i del venerable Titó, assegut davant de Tebes, la ciutat de Zeus, o Amenoth, rei egipci, segons sostenen els sacerdots experts en mites antics, rep la meua salutació i acull amb la teua parla la noble esposa del sobirà Adrià.
(Bernand i Bernand 1960 n.º 31)
a.- En quina ciutat i país es troben l'escriptora i els emperadors?
b.- A Grècia existia una ciutat amb el mateix nom, esbrina a quina regió es trobava i quin rei mític va habitar en aquesta.
c.- A quin personatge de la mitologia grega es dirigeix l'autora? Amb quin altre personatge s'identifica a Egipte?
d.- Busca informació sobre el motiu de la visita als colossos de Mèmnon.
2.- Traça en el mapa de l'Imperi romà el recorregut d'Adrià i Víbia Sabina en el llarg viatge durant el qual van visitar els colossos de Mèmnon. (En el cas de no trobar cap topònim, busca ajuda en altres mapes).
Ja en 129 emprendria un altre gran viatge cap a Orient, amb diverses estades a Atenes, des d'on va viatjar a les ciutats d'Àsia Menor (Efes, Milet), Lícia i després Síria, Aràbia i la Judea, així com Egipte i va tornar de les terres del Nil a Atenes ja en 132. Potser després d'una nova ràpida visita a la Judea, on continuava la guerra contra els rebels israelites, va travessar les terres de Macedònia, Mèsia, Dalmàcia, Panònia fins a arribar a Roma, a mitjan 134.
García Gual, Carlos (2023). "El emperador Adriano, un viajero incansable", en Historia National Geographic, (recuperat el 20/03/2023), <https://historia.nationalgeographic.com.es/a/emperador-adriano-viajero-incansable_7196/6>
https://es.wikipedia.org/wiki/Adriano#/media/Archivo:Roman_Empire_125_es.svg
Observaciones y contexto
Júlia Balbil·la, Damo i Cecília Trèbula van fer gravar en grec les seues breus composicions a la cama esquerra d’un dels Colossos de Mèmnon. Poetesses viatgeres d’època romana que, junt amb altres d’estils ben diferents com Sulpícia l’elegíaca, Sulpícia la satírica, Herènnia Pròcula, Clàudia Trofime i Teosèbia, són hereues de la tradició poètica de Safo que arranca en el segle VII aC i conclou en el segle IV dC amb Acònia Fàbia Paulina.
Quan el seu germà, Gai Juli Antíoc Epífanes Filopap, un dels primers homes d’ascendència oriental a convertir-se en cònsol a Roma, va morir, Júlia Balbil·la va construir per a ell un monument funerari, el Filopap, al tossal de les Muses, al sud-oest de l’Acròpoli d’Atenes.
Descripción
Comentari d'un poema de Júlia Balbil·la i localització en un mapa dels llocs on van estar Adrià i Víbia Sabina en el llarg viatge, una de les parades del qual va ser la visita al colós de Mèmnon.