Metrodora va diagnosticar la sitergia
Personajes:
Tema: Vocabulari sobre malalties pròpies de la dona
Competencias
Competencia en Comunicación Lingüística
Competencia Plurilingüe
Competencia Matemática, en ciencia, tecnología e ingeniería
Competencia Personal, social y de aprender a aprender
Competencia en conciencia y expresiones culturales
Materias y cursos por Sistema Educativo
España > Cultura Clásica > 4º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico
Enunciado
Llig aquest fragment sobre Metrodora, metgessa d’origen grec que va exercir a Roma en el s. II dC, i respon a les qüestions que es plantegen:
A partir del segle I, algunes romanes es van començar a rebel·lar contra els matrimonis imposats i la falta total de llibertats. Així el filòsof Favorit denúncia en els seus escrits la bogeria que els ha entrat a les dones del seu temps: “No només es neguen a alletar els seus fills, sinó que recorren a mil ardits per a no ser mares”. Metrodora, metgessa grega que va exercir a Roma en el segle I de la nostra era, va escriure un tractat sobre les malalties de la dona, descrivint en el capítol dedicat a les joves la “sitergia”, paraula grega que significa rebuig a l’aliment.
Sáenz, Margarita (2003). “Cuerpo y género” en Norte de Salud Mental, 17, pp. 17-21, (consultado el 07/12/2021), <https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4830408.pdf>
1. Com creus que pot influir el matrimoni i la maternitat imposada en els trastorns alimentaris de les joves romanes?
2. Fixa’t en aquestes arrels i sufixos d’origen grec i forma dues paraules actuals relacionades amb el tema.
a/an< α/αν (privació), bu< βοῦς (bou), limia< λιμός (fam), orexia<ὄρεξις (apetit)
3. A continuació, tens una llista de malalties, processos o intervencions propis de la dona o que l’afecten més directament. Uneix el significat dels ètims grecs i intenta definir la paraula, després busca en un diccionari i completa les definicions.
· Amenorrea: a/an< α/αν (privació) + men< μήν (mes) + reo<ῥέω (fluir)
· Artritis: artron<ἄρθρον (articulació) + sufixe –itis<-ῖτις (inflamació)
· Cefalalgia: cefale<κεφαλή (cap) + algos< ἄλγος (dolor)
· Cistitis: cistis< κύστις (bufeta) + sufixe –itis<-ῖτις (inflamació)
· Dismenorrea: dis < δυς- (mal) + men< μήν/μηνός (mes lunar) + reo<ῥέω (fluir)
· Endometriosis: endo< ἔνδον (dins) + metra<μήτρα (matriu) + sufixe
–osis<-ωσις (procés patològic)
· Espondilitis: espondilos< σπόνδυλος (vèrtebra) + sufixe –itis< –ῖτις (inflamació)
· Fibromialgia: fibra< llatí fibra + mio (múscul) + algos ἄλγος (dolor)
· Mastectomía: mastos< μαστός (pit) + ectome< ἐκτομή (amputació)
· Menopausia: men< μήν (mes) + pausis < παῦσις (cessació)
· Mioma: mio< μῦς/μυός (múscul) + sufixe –oma<– ωμα (tumor)
· Osteoporosis: osteo< ὀστέον (os) + poros< πόρος (porus) sufixe –osis< –ωσις
(procés patològic)
4.- Els ètims metra< μήτρα (matriu) y histera<ὑστέρα) són sinònims i estan molt presents en el lèxic mèdic.
a. Uneix cada terme a la seua definició: metràlgia, metroscòpia, metrotomia, metrortosi, metropatia.
- Afecció relativa a la matriu:
- Incisió en la matriu:
- Correcció d’una desviació de la matriu:
- Dolor en la matriu:
- Exploració de la matriu:
b. Quina malaltia derivada de l’ètim histera ha sigut considerada al llarg de la història una malaltia de les dones, especialment quan no complien amb els rols socials establits? Quin adjectiu derivat s’aplica encara amb un sentit pejoratiu a les dones?
5. Consideres que la ciència mèdica hauria de tindre en compte les diferències de gènere, quan els problemes crònics de les dones es continuen considerant inferiors, els seus símptomes són confosos o minimitzats i les seues queixes s’atribueixen sovint a causes psicològiques? Raona la resposta.
Observaciones y contexto
Les dones recol·lectores de la prehistòria van descobrir i van aplicar les propietats curatives de les plantes. A Egipte, abans del 3000 aC ja hi havia metgesses o cirurgianes i cap al 1500 aC les escoles de Sais i Heliòpolis estaven obertes a les dones, com ara Sèfora i la reina Hatxepsut. A Mesopotàmia, les remeieres eren molt importants i a les ciutats gregues hi hagué metgesses i cirurgianes, però el seu paper va estar restringit al de comare. També hi va destacar la medicina popular i una de les primeres remeieres va ser Artemísia II de Cària. A Atenes, en el segle IV aC es va impedir les dones exercir la medicina; se les va acusar de practicar avortaments. En aquell context va aparéixer la figura d’Agnòdica. A Roma van destacar moltes metgesses que també van escriure tractats, com en el cas d’Elefantis, Lais, Olímpia la Tebana, Antioquis i Metrodora. Entre les dones que van escriure sobre ginecologia i obstetrícia sobreïxen els textos de Cleòpatra i Aspàsia, que van ser els més importants fins a l’obra de Trotula en el segle XI dC.
Descripción
Lectura i reflexió sobre un text relacionat amb Metrodora.