Ressenya
Irene Solà (Malla, 1990) és narradora, poeta i artista plàstica. Autora del volum de poesia Bèstia (2012) i de la novel·la Els dics (2018), adquireix notorietat amb la publicació de Canto jo i la muntanya balla (2019), que esdevé un èxit de vendes i obté múltiples premis. A través de la multiplicitat de veus, aquesta novel·la toca qüestions com la representació del món rural i el posthumanisme, així com la memòria de la Guerra Civil i el llegat de les dones acusades de bruixeria. Solà també compta amb una trajectòria d’exposicions com a artista plàstica, i és una de les narradores catalanes contemporànies més valorades en l’àmbit nacional i internacional.
Activitats
Justificacions
- Narradora, poeta i artista plàstica del primer terç del segle XXI. A través d’una veu narrativa plural i una enorme riquesa lèxica, aporta una visió innovadora de les relacions humanes amb la natura.
- Treballa per una perspectiva posthumana, que incorpori veus animals, climàtiques, vegetals i minerals.
- Una de les narradores catalanes contemporànies més valorades en l’àmbit nacional i internacional.
- La novel·la _Canto jo i la muntanya balla_, representa una fita important de la literatura catalana contemporània. Ha obtingut un gran èxit de crítica i públic. Una novel·la multipremiada i traduïda a més de vint idiomes.
- Solà també compta amb una trajectòria d’exposicions com a artista plàstica, de caràcter conceptual i que posen en relació l’ús de la imatge fixa o audiovisual i el text.
Biografia
Irene Solà Sàez (Malla, Osona, 17/08/1990) és poeta, narradora i artista plàstica. Amb menys de trenta anys, Solà adquireix una notorietat fulgurant amb la publicació de Canto jo i la muntanya balla (2019) i esdevé una de les autores catalanes contemporànies més influents tant en l’àmbit catalanoparlant com a escala internacional.
Solà es llicencia en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i realitza una estada Erasmus a Reykjavík, a Islàndia. Més endavant es trasllada a Brighton i obté un màster en Literatura, Cinema i Cultura Visual per la Universitat de Sussex, per, tot seguit, establir-se a Londres. Després de sis anys al Regne Unit, Solà torna a Malla, on continua treballant en projectes literaris i interdisciplinaris. Filla de ramaders, reivindica el poble natal, de dos-cents habitants i format per masies esparses, com un espai a partir del qual crear literatura i alhora recuperar llegendes i traces de la història.
La trajectòria literària de Solà s’inicia de manera precoç amb, entre d’altres, la publicació del conte «L'Ahir es diu Júlia, i l'endemà també», en el recull Aprenents i altres contes, accèssit al XXVI Premi Antoni Bofarull de narrativa i al 21è Premi Miquel Martí i Pol. L’any 2012 guanya el 48è Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb l'obra Bèstia (Galerada, 2012). El jurat del guardó en destaca la poesia “suaument violenta, colpidora i tènue”, amb “incorporacions d'objectes aparentment impoètics”, en un “univers surrealista molt suggerent i ben sostingut”. El volum ha estat traduït a l'anglès a l'editorial Shearsman Books de Londres (Beast, 2017). L’any 2017 guanya el Premi Documenta de narrativa per a menors de trenta-cinc anys amb el llibre Els dics (L’Altra Editorial, 2018). Els dics és una novel·la fragmentària, un mosaic d’històries unificades per l’Ada, la protagonista, situada en un entorn eminentment rural i en un poble fictici que podria evocar Malla. L’obra busca reflexionar sobre el fet mateix d’explicar històries des d’una voluntat lúdica i irònica, ja que, en paraules de l’autora, “Les coses passen de manera desordenada i totes alhora i amb el llenguatge construïm dics perquè la història vagi per on volem que vagi, tot i tenir la certesa que tard o d’hora, la vida es desbordarà”.
El 2019 guanya el Premi Anagrama de Novel·la en català amb l'obra Canto jo i la muntanya balla, una novel·la que es converteix ràpidament en un èxit de vendes tant en català com en castellà, en la traducció de Concha Cardeñoso Saénz de Mier. La novel·la obté també un dels 13 European Union Prize for Literature (2020), el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada (2020), el Premio Cálamo 2020 per l’edició espanyola i el Premi Punt de Llibre de Núvol. El digital de cultura. També es tradueix a vint idiomes diferents, entre els quals es compten l’anglès (britànic i estatunidenc), el francès, l’italià, el gallec i el basc. La bona fortuna de la novel·la també ha transcendit l’àmbit de la narrativa, ja que se n’ha fet una adaptació teatral per part de La Perla 29 (2021), amb direcció de Guillem Albà i Joan Arqué, dramatúrgia de Clàudia Cedó i música de Judit Neddermann. Pel que fa al poema que dona títol a l’obra, i que és una de les composicions de Domènec, el pagès poeta, ha estat musicat per Jan Garrido i Selma Bruna. Canto jo i la muntanya balla combina les veus de múltiples narradors humans, animals, fantàstics (com els fantasmes de les bruixes), climàtics i minerals per explicar les històries de diverses generacions d’habitants d’una muntanya situada entre Camprodon i Prats de Molló. Molt celebrada per la crítica, la novel·la entronca amb una tradició narrativa que inclou el Canigó de Jacint Verdaguer, Solitud de Caterina Albert (Víctor Català) i La mort i la primavera de Mercè Rodoreda. Hi destaca el joc amb els múltiples registres del català, així com amb una multiplicitat d’estratègies lingüístiques i retòriques, sovint de filiació neopopular, que defineixen i diversifiquen les veus de cada capítol. La narrativa emfasitza les traces del passat en el territori (com les de la Guerra Civil, la retirada republicana i el genocidi que va suposar la cacera de bruixes) i contraposa la presència de la violència i la mort en la vida dels protagonistes amb una visió lúdica i irreverent de la vida, que convida els lectors a tornar a connectar amb la natura i a observar de prop la complexitat i la bellesa del medi natural.
Pel que fa a la seva faceta d’artista plàstica, els textos i obres d’Irene Solà s’han exposat i llegit al CCCB, a la Whitechapel Gallery (Londres), al Bòlit de Girona, a ACVIC, al Jerwood Arts Centre (Londres), a la Galeria José de la Fuente (Santander), a la Galeria Àngels Barcelona (Barcelona), al Festival Internacional de Poesia de Sant Cugat, a la Festa de la Poesia de Sitges o el Festival Poesia i +, entre d’altres. En aquest sentit, i en tant que artista conceptual, el seu treball plàstic continua camins fressats per artistes com Fina Miralles, Eugènia Balcells, Àngels Ribé i Silvia Gubern, i es vincula a l’obra d’artistes actuals com Núria Güell, Marta Vergonyós, Mariona Moncunill i Clara Nubiola, entre moltes d’altres.
A més, ha rebut reconeixements com les Ajudes a la Creació Literària del Departament de Cultura, la Beca d’Art Jove o la Beca Ciutat de Vic, i ha estat una de les artistes seleccionades dins del programa Barcelona Producció-La Capella 2017. També ha realitzat diverses residències d’escriptura, com l’Alan Cheuse International Writers Center de la Universitat George Mason (Virginia), i la Art Omi-Ledig House (Nova York).
Entrada d’Irene Solà a la Viquipèdia, 13-06-2023, https://ca.wikipedia.org/wiki/Irene_Sol%C3%A0_S%C3%A0ez
Obres
Literatura:
(2012). Bèstia. Barcelona: Galerada.
(2018). Els dics. Barcelona: L'Altra Editorial.
(2019). Canto jo i la muntanya balla (Barcelona: Anagrama.
(2023). Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres. Anagrama.
Arts plàstiques:
Múltiples exposicions al CCCB (Barcelona), a la Whitechapel Gallery (Londres), al Bòlit de Girona, a ACVIC, al Jerwood Arts Centre (Londres), a la Galeria José de la Fuente (Santander), a la Galeria Àngels Barcelona (Barcelona).
Bibliografia
Ayala-Dip, J. Ernesto (2019). “Una fiesta de la imaginación”, El País, 13-06-2023, https://elpais.com/cultura/2019/08/12/babelia/1565624794_428420.html
Casacuberta, Mita. (2020). “De la poesia a la narrativa. Conversa amb Eva Baltasar, Jaume C. Pons Alorda i Irene Solà”, L’Avenç, 468, pp. 28-37.
Fernández, June (2020). “Quería imaginar el otro lado de las leyendas que nos han contado los hombres”, Pikara Magazine, 13-06-2023, https://www.pikaramagazine.com/2020/06/queria-imaginar-el-otro-lado-de-las-leyendas-que-nos-han-contado-los-hombres/
Garrido, Jan (2021). Canto jo i la muntanya balla [cançó]. Núvol, 13-06-2023, https://www.nuvol.com/llibres/canto-jo-i-la-muntanya-balla-la-canco-185333
Graset, Xavier (2019). “Irene Solà ens presenta el llibre Canto jo i la muntanya balla”, Mes324, 13-06-2023, https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/irene-sola-ens-presenta-el-llibre-canto-jo-i-la-muntanya-balla/video/5878244/ [vídeo].
Iribarren, Teresa (2020). “Intertextualidad, subjetividad y violencia en Irene Solà”, Ínsula: revista de letras y ciencias humanas, pp. 45-47.
Mur, Gerard E. (2020). “Homenatges i influències d’Irene Solà”, Núvol, 13-06-2023, https://www.nuvol.com/llibres/assaig/tributs-i-influencies-direne-sola-105624
Puigtobella, Bernat (2020). “Garolera canta i la muntanya balla”, Núvol, 13-06-2023, https://www.nuvol.com/llibres/garolera-canta-i-la-muntanya-balla-117974
Rakosnik, Rita (2019). “Sento jo i la muntanya balla”, Núvol, 13-06-2023, https://www.nuvol.com/llibres/narrativa/sento-jo-i-la-muntanya-parla-61797
Solà, Irene (2019). “Entrevista per Guille Larios. Irene Solà: «Encara hi ha una capa que cobreix el territori de màgia, literatura i històries inventades», Setembre, 13-06-2023, https://www.elsetembre.cat/noticia/789/irene-sola-encara-capa-cobreix-territori-magia-literatura-histories-inventades
Viéitez, Adrián (2019). “Doblar el tiempo, volver a quererte”, Zenda, 13-06-2023, https://www.zendalibros.com/doblar-el-tiempo-volver-a-quererte/
Enfocament Didàctic
Llengua Catalana i Literatura. Literatura Universal. Educació plàstica i visual.
De manera transversal, Ciències Socials, Ciències Naturals i accions per visibilitzar les dones i la seva obra.
Quant al nivell, l'autora i la seva obra poden ser introduïdes especialment a 4t d’ESO i Batxillerat, a partir del coneixement de la seva figura i l'estudi de la seva obra tant literària com artística.
La riquesa lèxica fa que els seus textos es puguen usar en qualsevol nivell per a un treball sobre adjectius, verbs, substantius… També el detall i intensitat de les descripcions ens permet usar-la en tots els nivells educatius.
A tots els nivells de l’ESO es poden fer servir fragments de les seves obres literàries per treballar el joc i el contrast de perspectives que introdueix en les diferents veus narratives.
La seva obra pot ser treballada des de diferents enfocaments, com ara:
- La història de la literatura catalana (en especial, la contemporània).
- La representació literària d’aspectes del gènere, i en especial del genocidi que va generar la cacera de bruixes.
- El compromís literari amb visions contemporànies del món com el posthumanisme, l’antiespecisme i l’ecofeminisme.
- La relació entre la literatura i el territori català.
Documents
