El llatí d'Hildegarda
Characters:
Theme: El llatí com a llengua de comunicació en l’Edat mitjana
Competencies
Competence in Linguistic Communication
Multilingual Competence
Personal, social and learning to learn competence
Competence in cultural awareness and expressions
Subjects and year by Educational System
Spain > Latin > 4th ESO > Latin and plurilingualism
Enunciation
L'abadessa Hildegarda de Bingen, nascuda a Alemanya en el s.XII, va ser una dona molt sàvia que, a més d'escriure sobre temes religiosos, va escriure llibres de caràcter científic.
Observa en la fotografia la portada del còdex del segle XVI que reprodueix la correspondència epistolar d’Hildegarda. Aquestes cartes, així com totes les obres d'ella, estan escrites en llatí. Però ja no és el mateix llatí que parlaven els romans, és la llengua de cultura i comunicació de l'Edat mitjana, una cosa similar al paper que exerceix l'anglés ara. Per això han d'incorporar nous termes que no existien en època romana, i altres s'utilitzen amb un significat diferent. Aquest és el llatí, anomenat eclesiàstic, que en els diccionaris de llatí apareix assenyalat amb una creueta.
https://www.europeana.eu/es/item/358/item_BKEHD4BOTYZ3JH3BAB2NWCMCYLQ5WWH3
Sanctae Hildegardis Abbatissae In Monte S. Roberti Apvd Naam Flvvivm, Prope Bingam, sanctissimae virginis & prophetissae, Epistolarvm Liber: Continens varias Epistolas summorum Pontificum, Imperatorum, Patriarcharum, Archiepiscoporum, Episcoporum, Ducum, Principum, & aliorum plurimorum utriusq[ue] secularis & Ecclesiastici status Magnatum ad S. Hildegardim, et eiusdem sanctas ad easdem responsiones; Item Eivsdem S. Hildegardis alia quaedam ...
1- Cerca en un diccionari de llatí les paraules següents: abbatissa, prophetissa, pontifex, imperator, patriarcha, archiepiscopus, episcopus, ecclesiasticus i, a més del seu significat, determina si pertanyen al llatí eclesiàstic o al llatí clàssic, o si canvia el significat segons l'època en què s'utilitza.
2- Investiga l'etimologia de abbatissa. En línia consulta en Viccionari la paraula abat.
3- Investiga l'etimologia de ecclesiasticus. En línia consulta en Viccionari la paraula eclesiàstic.
4- Algunes d'aquestes paraules cristianes arriben al llatí a través de traduccions del grec, per exemple la paraula archiespiscopus té la forma grega arch- (ἀρχή). Pensa altres paraules amb aquesta arrel i descobreix el seu significat.
5- Investiga el nom d'algun d'aquests importants personatges que van mantindre correspondència amb Hildegarda per a demanar-li consell.
Observations and context
Hildegarda va nàixer i va viure en el Sacre Imperi Romanogermànic (Alemanya).
Va rebre una forta influència de la seua mestra, la anacoreta Jutta von Sponheim, i al seu torn va transmetre un model similar de tutoria i lideratge a les seves deixebles, entre elles la noble Ricardis de Stade.
Va ser coetània de la monja i abadessa Hitda de Meschede que va il·lustrar un evangeliari, conegut com els “Evangelis de l'abadessa Hitda de Meschede” o el “Codex Hitda”, obra realitzada en Colònia i de les més destacades d'aquesta ciutat-escola; també va ser coetània d'Elisabet de Schönau, mística benedictina alemanya i Cristina de Markyate, mística anglosaxona.
Segons Gerda Lerner, "les van seguir les místiques beguins Maria de Oignies, Hadewijch d'Anvers, Matilde de Magdeburg i les extraordinàries monges de Helfta, el misticisme de les quals va tenir el seu auge a la fi del segle XIII. El segle XIV va portar l'aparició del misticisme femení a Holanda, Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia. Amb l'expansió de la caça de bruixes i el començament de la Reforma va haver-hi una brusca caiguda en el nombre de dones santes, seguida per un constant declivi." Margareta i Christina de Ebner, Brígida de Suècia (segle XIV) o la seua filla Santa Caterina de Suècia són només algunes de la llarga llista de místiques que han destacat al llarg de l'Edat mitjana.
A Hildegarda von Bingen se la pot considerar també un precedent de futures grans místiques com Santa Caterina de Siena o Santa Teresa d'Àvila.
Per la seua banda, el segle XII va ser singularment brillant en la creació femenina i entre les seues contemporànies es compten la filòsofa i abadessa Heloïsa de Paraclet; Herrada de Landsberg; la gran escriptora dels Lais, Maria de França; les poetes andalusíes Hafsa ar-Rakuniyya o Nazhum ibn Al Qalai , entre altres; les trobadores com la Comtessa de Dia o Azalais de Porcairagues, entre altres més; Anna Comnena, princesa bizantina autora de La Alexiada; Trótula de Salern, la gran científica medieval; Elisava, la brodadora, artista romànica; Elionor d'Aquitània, la gran reina; Clarícia, il·lustradora o Guda de Weissfauen, il·luminadora de manuscrits i miniaturista, que són algunes de les destacades figures d'aquest segle. Destaquem també la influència que deixa Hildegarda entre les monges benedictines de Girona, que teixeixen el Tapís de la Creació, una de les joies de l'art romànic, inspirades en les seues idees teològiques.
Description
L'alumnat aprendrà a usar el diccionari de llatí, buscant el lèxic proposat, i interpretarà la simbologia que usa el diccionari per als significats propis del llatí eclesiàstic. Així comprendrà l'amplíssim ús del llatí en tota la història de la cultura occidental. També investigarà l'etimologia d'algunes paraules del lèxic cristià. I, finalment, buscarà informació sobre algun personatge principal amb els quals Hildegarda mantenia correspondència.