Observations and context
Hildegarda va nàixer i va viure en el Sacre Imperi Romanogermànic (Alemanya).
Va rebre una forta influència de la seua mestra, la anacoreta Jutta von Sponheim, i al seu torn va transmetre un model similar de tutoria i lideratge a les seves deixebles, entre elles la noble Ricardis de Stade.
Va ser coetània de la monja i abadessa Hitda de Meschede que va il·lustrar un evangeliari, conegut com els “Evangelis de l'abadessa Hitda de Meschede” o el “Codex Hitda”, obra realitzada en Colònia i de les més destacades d'aquesta ciutat-escola; també va ser coetània d'Elisabet de Schönau, mística benedictina alemanya i Cristina de Markyate, mística anglosaxona.
Segons Gerda Lerner, "les van seguir les místiques beguins Maria de Oignies, Hadewijch d'Anvers, Matilde de Magdeburg i les extraordinàries monges de Helfta, el misticisme de les quals va tenir el seu auge a la fi del segle XIII. El segle XIV va portar l'aparició del misticisme femení a Holanda, Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia. Amb l'expansió de la caça de bruixes i el començament de la Reforma va haver-hi una brusca caiguda en el nombre de dones santes, seguida per un constant declivi." Margareta i Christina de Ebner, Brígida de Suècia (segle XIV) o la seua filla Santa Caterina de Suècia són només algunes de la llarga llista de místiques que han destacat al llarg de l'Edat mitjana.
A Hildegarda von Bingen se la pot considerar també un precedent de futures grans místiques com Santa Caterina de Siena o Santa Teresa d'Àvila.
Per la seua banda, el segle XII va ser singularment brillant en la creació femenina i entre les seues contemporànies es compten la filòsofa i abadessa Heloïsa de Paraclet; Herrada de Landsberg; la gran escriptora dels Lais, Maria de França; les poetes andalusíes Hafsa ar-Rakuniyya o Nazhum ibn Al Qalai , entre altres; les trobadores com la Comtessa de Dia o Azalais de Porcairagues, entre altres més; Anna Comnena, princesa bizantina autora de La Alexiada; Trótula de Salern, la gran científica medieval; Elisava, la brodadora, artista romànica; Elionor d'Aquitània, la gran reina; Clarícia, il·lustradora o Guda de Weissfauen, il·luminadora de manuscrits i miniaturista, que són algunes de les destacades figures d'aquest segle. Destaquem també la influència que deixa Hildegarda entre les monges benedictines de Girona, que teixeixen el Tapís de la Creació, una de les joies de l'art romànic, inspirades en les seues idees teològiques.
Description
L'alumnat aprendrà a usar el diccionari de llatí, buscant el lèxic proposat, i interpretarà la simbologia que usa el diccionari per als significats propis del llatí eclesiàstic. Així comprendrà l'amplíssim ús del llatí en tota la història de la cultura occidental. També investigarà l'etimologia d'algunes paraules del lèxic cristià. I, finalment, buscarà informació sobre algun personatge principal amb els quals Hildegarda mantenia correspondència.
Answer
Documents